A la presó signes autògrafs i regales els teus pantalons curts als altres reclusos, a gent que fins fa quatre dies si te'ls haguessis trobat pels carrers del teu exclusiu barri de Salamanca, amb l'altivesa que gastes quan camines, no els hauries dirigit la paraula ni tan sols la mirada.
Però ara que són companys teus de cel·la o de pati els has de tenir contents, no fos cas que de nit et fotessin algun espant. La nòria dóna moltes voltes. En els anys d'esplendor, sempre viatjaves a dalt de tot d'aquesta nòria. Quan eres tresorer del PP, diuen que rebies els regals milionaris d'empresaris de la construcció i que els reparties, una mica per a aquest, una mica per a l'altre, això ho guardarem al calaix i allò ho portarem cap a Suïssa, que estarà més segur. Ara la nòria s'ha aturat i et toca ser a baix, obsequiant els presos de Soto del Real amb els teus pantalons de marca. Fixa't-hi: només canvia l'import dels regals.
A qui li agrada remenar les cireres sempre vol tenir el control, sigui a les clavegueres del carrer Génova o a les galeries de Soto del Real. El teu és l'exemple més recent del que significa el poder a l'ombra. L'opacitat. A la gent que mana de debò no li coneixem el nom i amb prou feines li posem cara. És ara que ens hem fixat en els teus cabells llepats enrere, els teus vestits impecables i aquest aspecte de dandi misteriós i passat de moda. Però fa trenta anys que estaves instal·lat al Partit Popular, i mentre veies com alcaldes, ministres i presidents del govern anaven passant, tu et quedaves allà al teu despatx, controlant des de darrere els fils dels titelles, tenint-los contents perquè poguessin ostentar públicament un poder que, de portes endins, era a les teves mans.
I vet aquí que dilluns et toca anar a declarar davant del jutge i que aquest cap de setmana n'hi haurà uns quants que no dormiran per por del que puguis explicar en l'interrogatori. Deuen ser dies d'eufòria per a tu. Vas haver de marxar del partit per la porta del darrere però ara veus com els tens a tots acollonits. Has passat de ser el primer dels corruptes a convertir-te en aliat circumstancial dels que volen que Rajoy se'n faci el càrrec. Ets la gran esperança de tots aquells a qui tant els fot acabar amb la corrupció i que l'únic que els preocupa és enfonsar els seus rivals. L'única glòria efímera que t'han reservat, enmig del teu descens als inferns.
P.D. Gràcies a les teves biografies he descobert un esport d'aventura que no sabia que existia: l'heliesquí. Es veu que n'ets un apassionat. Puges al cim d'una muntanya en helicòpter i la baixes esquiant a tota pastilla. Un bon entrenament, m'imagino, per a l'heliesquí polític i judicial en què et trobes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada