COM CANVIA LA VIDA, text que m'ha arribat per un correu i que, com diu més avall, l’autor és desconegut, però podria ser qualsevol de nosaltres o algú que haja nascut en els anys 40, 50, 60 i si molt em forceu, en els 70

Josep va traure el paper de la seua butxaca, va confirmar el que llegia i va preguntar a la dependenta:

Hola, tenen un Pendrive?

Sí, clar que tenim.

Perdone’m, però, què és un Pendrive? Pot explicar-m'ho? El meu fill m’ha demanat que li compre un.

Bo, un Pendrive és un aparell en què es guarda tot el que hi ha en el PC...

Ah, és com un disquet...

No.  En el Pendrive Vostè pot guardar textos, imatges i pel·lícules. El disquet, que ja ni existeix, només guardava text.

Ah, val, en vull un...

De quantes Gigues?

Com !!!!!!?

Quantes Gigues?

I…….. que és una Giga?

És la grandària del Pen.

Ah, val. El volia xicotet, que valga per portar-lo en la butxaca, no molt gran...

Tots són xicotets, senyor. La grandària es referix a la quantitat de coses que pot guardar...

Ah, val.... I de quantes grandàries en teniu?

Doncs tenim de 2; 4; 8; 16 Gigues...

Hummmm !!!!, el meu fill no em va dir quantes Gigues li calen.

En eixe cas, el millor és portar el de major capacitat.

Si, bo, crec que si... però quant costa?

Bo, el preu varia conforme la grandària. La seua entrada és USB?

Com?

És que per a connectar el Pen en el PC ha d'haver-hi una entrada compatible...

Però USB no és la potència de l'aire condicionat?

No, això és BTU.

Ah! Sí, és això... He confós les inicials... I jo que sé si l'entrada del PC és USB...

L'USB té unes dents que encaixen en els orificis del PC. L'altre tipus d'USB és el P2, més tradicional, i amb el que Vostè només ha de ficar el Pin en el forat redonet...

El seu PC és nou o antic? Si és dels nous és USB, però si és un poc més vell és P2.

Crec que el meu té 2 anys. L'anterior encara tenia disquet.

Se'n recorda del disquet?

Quadradet, negre, fàcil de carregar, quasi no tenia pes.

El meu primer PC funcionava amb eixos disquets que hi havia, tipus galeta, grandassos i quadrats. Era més aïna simple... No creu?

Els PC de hui no tenen entrada per a disquet. O és CD o Pendrive.

Quina cosa! Bé, no sé què fer. Millor li vaig a preguntar al meu fill.

Clar, per què no li telefona?

Tant de bo sabera, però el meu mòbil és nou i té tantes coses que no he aprés encara ni a marcar...

Deixe'm veure... Bub-bub! És un Smarthphone! Aquest és molt bo... Té Bluetooth, Woofle, Brufle, Trifle, Banda Llarga, teclat Touchpad, Càmera Fotogràfica, Flaix, Vídeo, Ràdio AM/FM, TV digital... també pot enviar i rebre e-mail, Torpede direccional, Microones i connexió Wireless...

Blu... Blu... Blutuz? I Microones? Llavors, serveix per a cuinar?

No, no senyor. Vostè em fa molta gràcia... És que aquest funciona amb el Sub-Padró i per això és molt més ràpid...

I... perquè serveix el Blutuz eixe?

És per a poder comunicar un mòbil amb un altre, sense cables...

Quina meravella! Quina gran novetat! Però, vejam, els mòbils no es comuniquen uns amb altres sense cable? Jo mai he necessitat un cable per a cridar a un altre mòbil... Cable, en un mòbil, que jo sàpia, és només per carregar la bateria...

No, ja veig que Vostè no entén molt d'açò.  Mire, amb el Bluetooth Vostè passa les dades del seu mòbil a un altre mòbil... Per exemple, la seua guia de telèfons...

Ah! I abans necessitava un cable?

No, havia de canviar el Xip.

Quèèè? Ah, sí, el Xip... Aleshores, hui, ja no cal el Xip?

Si, és necessari, però el Bluetooth és prou millor...

Que bé açò del Xip... El meu mòbil té Xip?

Momentet, deixe'm veure... Si, té Xip.

I jo que faig amb el Xip?

És per si Vostè necessita o vol canviar d'Operador, Portabilitat, això...

Si ja sé... Clar que ho sé. No anava jo a saber una cosa d'eixes, tan simple????.

Aleshores, imagine que per connectar tot això i després d'un curs de dos mesos, només necessite polsar uns dos-cents botons, no? ...

Noooooo !!!!!!! És tot molt simple... és molt fàcil d'aprendre! Vol cridar el seu fill? Escriga ací el seu número, teclegei polse el botó verd... . Ho veu, ja està cridant.

Josep subjecta el mòbil amb la punta dels dits, tement ser portat pels aires... Cap a un altre planeta!!!

Hola, fill, sóc el Pare... Sí, digues-me, fill, el teu Pendrive és de quantes... ai!, com és el nom? Ah, gràcies, quantes Gigues?. 4 Gigues? Val, i hi ha una altra cosa... com era? Ah, la nostra connexió és USB? Si? Val... Quina bogeria!!! D’acord fill, et porte el Pendrive...

Quina edat té el seu fill?

Complirà 10 anys al març...

Oh, què bonic!!!

Doncs si, senyoreta, m'emporte un de 4 Gigues amb connexió USB...

Ok, senyor... ho vol per a regal?

Més tard, en la seua oficina, Josep va examinar el Pendrive; un minúscul objecte, menor que una mistera, capaç de gravar pel·lícules... Però... on anirem a parar?

Mira, amb un cert recel el seu mòbil que està sobre la taula. "Màquina infernal", pensa.

Tot el que ell necessita és un telèfon capaç de marcar números i rebre cridades.

En aquest moment, té en les seues mans un dispositiu sofisticat, tan complex que ningú que no siga especialista sabrà comprendre.

A casa, entrega el Pendrive al seu fill i li demana veure com funciona.  El xiquet, insereix el dispositiu en el PC i s'obri una finestra en la pantalla... A continuació, amb el ratolí, obri una pàgina d'Internet en anglès.  Selecciona unes paraules i un '‘heavy metall' infernal envaeix l'habitació i les oïdes de Josep. 

Polsa una altra tecla i s'acaba la música.  El xiquet comenta:

-Bo, pare, ja m’he baixat la música.  Ara, m'emporte el Pendrive a qualsevol lloc i on hi haja una entrada USB, hoinserisc i puc escoltar-la.  En el meu mòbil, per exemple.

Aaahh.. el teu mòbil té entrada USB?

Clar... el teu, també...

Ah, si? Això vol dir que puc gravar música en un Pendrive i escoltar-la en el meu telèfon mòbil?

Sí, clar...

Aquella nit, abans de dormir, Josep li va fer una besada a Clareta, la seua dona, i li va dir:

Saps que tinc Blutuz?

I què és això?  Blutuz. 

No em diràs que no saps el que és, no? 

No m'emprenyes, Josep, deixa'm dormir!

Estimada, et recordes de com era la bona vida, quan un telèfon era un telèfon, un gravador era un gravador i un tocadiscos només tocava discos? I només calia polsar un botó!

Clar que em recorde, Josep.

Hui és prou millor, no? Diverses coses en una sola... Fins tens Blutuz i connexió USB també...

Quina barbaritat !!!!

Josep, Enhorabona!!!

Clareta, amb tanta tecnologia envellim més ràpid.  Estic fotut tan sols en pensar quantes coses hi ha al nostre redor què mai usarem.

Ah!!!!! I per què?

Perquè jo vaig aprendre a usar el PC i el mòbil i tot el que vaig aprendre ja està sobrepassat...

Parlant d'això, hem de canviar de TV.

Que??? Es va espatllar la nostra?

No, però la nostra no té HD, tecla SAP, Slowmotion i Reset.

Tot això?

Tot...

I la nova, tindrà Blutuz?

Bona nit, Josep, adorm-te que ja no t'aguante, més...!

  

(L’autor és desconegut, però podria ser qualsevol de nosaltres o algú que haja nascut en els anys 40, 50, 60 i si molt em forceu, en els 70, i la imatge és de: http://puzzlehacker.wordpress.com/2008/02/28/best-six-uses-for-a-pendrive/).