Calor, calor. A les escoles valencianes,
s’estan patint temperatures de més de 30 graus. Hi és impossible rendir
acadèmicament. La Conselleria hauria d’actuar i, a més de racionalitzar el
calendari escolar, hauria d’introduir en les aules mecanismes tecnològics que
aportaren una temperatura més suportable. Calen per tant mesures d’urgència, de
moment, però també cal que els governs prenguen mesures dràstiques que estiguen
en consonància amb la ineludible lluita contra el canvi climàtic.
Segurament
no es podrà afirmar que la calor d’aquests dies siga conseqüència directa del greu problema climàtic global que
estem vivint, però el que sí que pot afirmar-se és que episodis tèrmics com
aquest poden repetir-se, que la temperatura mitja de la Terra, en els darrers
100 anys ha augmentat de manera perillosa en
0’74 º i que els més calorosos han sigut els darrers 20 anys amb un
augment de 0’60 º.
Sí,
el canvi climàtic és una realitat que els científics constaten a partir de les
mesures que fan, tant en l’atmosfera com en els oceans i de les diferències que hi observen. I també ho
constaten amb la disminució de les capes de gel -fins la desaparició en zones
de l’Àrtic- i del retrocés dels glaciars. Ens trobem davant d’un món més càlid,
que segons l’equip internacional de científics de la Universitat d’Oxford,
agreuja les catàstrofes naturals, produeix un nou règim de vents, empitjora la
sequera en alguns llocs i les pluges augmenten en freqüència i intensitat en altres.
Tot això té greus conseqüències per a l’agricultura i l’economia en general i
per a la salut, entre altres efectes. I serà causa de migracions humanes.
El
dia 23 d’aquest mes se celebra a Nova York una nova Cimera sobre el Clima on hi
haurà que fer realitat el compromís de limitar en menys de 2º -abans de l’any 2050- l’augment de la temperatura global. I aquesta
reducció només serà possible amb una reducció dràstica de les emisions de CO2, fins arribar a 0
emissions a partir de 2050. Si no s’hi fa així, estarem abandonant la darrera
oportunitat per mantenir-nos –de manera especialment greu ho patiran els
nostres fills- dins d’un espai operatiu
segur per a la humanitat i per a milions d’altres espècies.
I
tot açò no és alarmisme, no és ciència-ficció, és una realitat avalada per la
immensa majoria d’institucions científiques i per les Nacions Unides.
Així
és que en les escoles continuaran suant. Serà amb més o menys intensitat, en
un moment més o menys pròxim i de manera
continuda o en seqüències diverses. Siga com siga, no és aquest el futur que
mereixem, i menys encara el que mereixen els nostres descendents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada