Demà
comença el curs en Educació Primària i
s’inicia el camí d’una nova etapa escolar que, com a mesura populista, s’ha avançat uns dies
respecte d’anys anteriors. Uns dies que no seran profitosos a nivell educatiu però que el govern
del PP espera que sí que li ho siguen a nivell electoral.
I demà es el dia que també continuarà la política de les retallades i els
plantejaments antipedagògics i antieductius de la Conselleria d’Educació.
D’antipedagogia i d’antieducació podriem posar-ne molts exemples, però només
esmentaré algunes “ocurrències”. La primera la de l’ensenyament trilingüe que
introdueix l’anglés sense recursos i sense el suficient nombre de professorat
preparat, la qual cosa fa que en diverses ocasions, hàgen d’impartir aquest
idioma mestres especialistes en altres matèries, dominen o no la llengua
anglesa. Al mateix temps disminueix les hores lectives en valencià, la qual cosa perjudica el domini de la nostra
llengua.
Una altra “ocurrència” és la determinació de les sessions de l’horari que
fa que cada classe siga de 45 minuts. Pot haver-hi barbaritat més gran? Creu la Conselleria que les criatures són màquines
que les programes i ja marxen com vols? Ignoren les nostres autoritats
acadèmiques que en Primària, cada canvi de sessió suposa que ha d’haver-hi uns
moments d’adaptació, i una introducció motivadora? I a més, al llarg de la
classe caldrà escoltar les aportacions de l’alumnat, resoldre problemes de
convivència i situacions imprevistes que s’hi presenten... Quants dels 45
minuts que hi ha previstos en els
programes respectius de cada assignatura quedaran per dedicar a la matèria
curricular de manera profitosa?
Però el pitjor d’aquestes “ocurrències” és que pressuposen una determinat
concepte d’escola i d’educació que fa inviable l’aplicació d’una pedagogia
activa i moderna. Perquè, per exemple, no donen temps a treballar per
projectes, que és una mètodologia que exigeix major flexibilitat. Ni fan
possible l’intercanvi d’experiències entre l’alumnat, ni el treball en equip.
És un concepte d’escola que va en contra d’una convivència calmada dins de
l’aula i que dificulta la realització d’activitats que ajuden al
desenvolupament de la sensibilitat de manera paral·lela a les que desenvolupen
el raciocini. Però tampoc no estem davant d’una escola i una educació que
promoga l’esforç i la responsabilitat que tant els agrada dir als nostre.
administradors. No, és una escola, la que proposen ells, que no deixa temps per
a pensar ni afavoreix en l’alumne l’actitud de voler aprendre també per compte
propi. És una escola que limita la creativitat i les diferents formes
d’expressió personals. I no és, la seua,
l’escola que elevarà el nivell de coneixements de l’alumnat. En tot cas els
ajudarà a ser un poc robots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada