Salvem la mar, de Carme MIquel (LEVANTE-EMV, 06/05/2014)

Els humans, -diguem-ne alguns humans- perillosos depredadors de recursos naturals, no tenim prou en ocupar i contaminar la terra, que volem ocupar l’espai exterior i augmentar l’ocupació del mar.

         Sobre el mal ús que es fa de l’espai exterior, amb la producció de residus espacials (”xatarra”),  sobre els projectes de turisme espacial i sobre els intents d’establir-hi bases permanents, he escrit alguna vegada en aquesta mateixa pàgina. I continuaré fent-ho, perquè considere important reflexionar-hi. Però ara mateix vull referir-me a la mar, eixa massa líquida que ocupa el 75% de la superficie terrestre i que actualment suporta una pressió humana que, en gran mesura, sobrepassa la capacitat de regeneració de les aigües. Perqué la mar  està usant-se com abocador controlat i com abocador incontrolat. S’hi està actuant com si la mar poguera reciclar tot allò que se li llança. Però no és així. La veu d’alarma i els estudis raonats sobre el tema, ja fa temps que són coneguts i per això ningú no deu ignorar que gran part de les aigües marines estan contaminades, per residus orgànics i detritus humans, per fertilitzants i pesticides, per petroli i altres hidrocarburs, per components químics com el mercuri, el coure , el plom…etc. I per residus nuclears…. I per plàstics.

         De plàstics n’hi ha tants que, empentats per les corrents marines, estan formant autèntiques illes com l’anomenada Trash Vortex en el Pacífic, que és més gran que l’estat de Texas.  A més,  molts animals confonen els plàstics amb aliments. Per això o moren o els contenen en els seus estòmacs i la lenta descomposició d’aquests materials en partícules tòxiques, acaben impregnantn la cadena alimentària. Com exemple, hi ha un estudi que s’ha fet durant cinc anys sobre els fulmars, aus marines de la regió del Mar del Nord, que mostra que el 95 % d’questes, conté plàstics en el seu estòmac.

         I després, per si no en fóra prou, hi ha el projecte de creació de plataformes d’oci en alta mar, (Leisure Island) la viabilitat de les quals està assajant-se a 2’7 kilòmetres de la costa sud de Gran Canaria. Seria, (serà?) un immens parc temàtic sobre les aigües, un complexe que sota falsos arguments que el presenten com mediambientalment sostenible pot rebre fins 50.000 persones amb to el que això comporta. Però d’aquesta plataforma en parlarem un altre dia.