In saecula saeculorum Francesc rebutja la papalatria, d'Oriol Domingo (Catalunya Religió.cat)

1. El papa Francesc rebutja la papalatria. Així ho ha fet en la canonització dels papes Joan XXIII i Joan Pau II en presència del papa emèrit Benet XVI.

2. La papalatria implica convertir el Papa en la figura entorn la qual gira el catolicisme. És una temptació en que cauen sectors del fonamentalisme catòlic i aquells medis periodístics que analitzen la figura del Sant Pare amb criteris exclusivament polítics.

3. Francesc ha liquidat el plantejament papista que podia haver-se donat en la doble canonització del 27 d’abril. Queda molt clar en l’homilia, breu homilia, que va pronunciar. Francesc va parlar de Jesús, del seu Esperit, de l’Evangeli, de l’Església. La figura papal va quedar en un segon terme. I és que el Papa només te sentit si ajuda a que l’Església es deixi guiar per l’esperit evangèlic de Jesús.  

4. El papa Francesc va recordar l’esperança i l’alegria de la primera comunitat de creients. “Es una comunitat –digué- en la que es viu l’essencia de l’Evangeli. Això és, l’amor, la misericòrdia, amb simplicitat i fraternitat”. Va afegir: "Aquesta és la imatge de l’Església que el Concili Vaticà II te davant seu".

5. Primeres conclusions. Cal recuperar l’essència original de la comunitat eclesial. El Vaticà II i el seu aggiornamento mantenen la seva vigència. La papalatria és rebutjable. La institució papal ha de ser reformada. Francesc ho deixa molt clar en la seva exhortació apostòlica “Evangelii gaudium” (La joia de l’Evangeli) de molt recomanable lectura. El punt 32 diu: “Com que sóc cridat a viure el que demano als altres, també haig de pensar en una conversió del papat. Em correspon, com a bisbe de Roma, estar obert als suggeriments que s’orientin a un exercici del meu ministeri que el faci més fidel al sentit que Jesucrist volgué donar-li i a les necessitats actuals de l’evangelització (...) També el papat i les estructures centrals de l’Església universal necessiten escoltar la crida a una conversió pastoral (...) Una excessiva centralització, més que ajudar, complica la vida de l’Església i la seva dinàmica missionera”.