Una obra de miquel esteve en la consolació 17.05.2016 | 23:41 Una obra de miquel esteve en la consolació Una obra de miquel esteve en la consolació Fotos de la noticia L'autor, que acaba de publicar la primera biografia del pintor renaixentista de Xàtiva Miquel Esteve, atribueix ara a aquest artista una obra inèdita custodiada al convent de la Consolació. Aquesta novetat no figura al llibre, però sí en un treball d'investigació ja en marxa JOSEP LLUÍS CEBRIÁN (LEVANTE-EMV, 18/05/2016)

 l convent de dominiques del Portal Fosc de Xàtiva és conegut en el món de la Història de l'Art per custodiar en la clausura el cèlebre tríptic de Santa Anna pintat per Joan de Joanes. La tradició relaciona aquest retaulet amb el duc de Calàbria i la seua filla Jerònima d'Aragó, la qual va ingressar com a monja al segle XVI. La importància del retaule portàtil de Joanes ha eclipsat altres obres artístiques que conserven les dominiques xativines. Sense anar més lluny, trobem la taula titular, la Mare de Déu de la Consolació que presideix l'església, oberta al públic totes les vesprades. Aquesta obra renaixentista relegada, considerada fins avui d'autoria "anònima", l'atribuesc ací, per primera vegada, al pintor xativí Miquel Esteve. Ens trobem, per tant, davant l'única obra del pintor que conserva la ciutat on va nàixer. 

Esteve és un dels artistes més importants del Renaixement valencià en el primer terç del segle XVI, hereu de l'estil leonardesc dels Ferrandos, dos pintors de la Manxa (Fernando de l'Almedina iFernando Llanos) que van realitzar associats les portes del retaule major de la Seu de València entre els anys 1507 i 1510. Es pensa que Esteve va col·laborar amb els Ferrandos en aquesta obra de gran qualitat realitzada per a la catedral, molt deutora de la pintura de Leonardo da Vinci. En aquest sentit, Miquel Esteve fou continuador de l'estil leonardesc en la pintura renaixentista valenciana, fins i tot després que els Ferrando marxaren del regne.

En 1518 els jurats de la Ciutat de València van encomanar a Esteve les pintures al fresc de la volta de la capella que tenien en la desapareguda Casa de la Ciutat, situada en l'actual jardí de tarongers vora el palau de la Generalitat. Algunes d'aquestes pintures s'han conservat als museus municipals de la capital valenciana. El Museu de Belles Arts de València té exposades de forma permanent algunes obres del pintor: el retaule de Sant Vicent Ferrer (procedent de Museros), una Sagrada Família, un Sant Agustí i un Sant Miquel Arcángel (procedent de Montesa), a banda d'altres obres més conservades en el depòsit. També és obra seua el conegut retaule de Sant Antoni Abat de Llucena. La Mare de Déu de la Consolació de Xàtiva és una pintura de Miquel Esteve que es pot datar al voltant de 1520, l'any en el qual es va establir la comunitat de dominiques procedent de Barcelona. Sembla que aquesta taula va substituir una més antiga, possiblement del segle XIV, que hi havia a la capella elevada situada sobre el Portal Fosc. En arribar les monges fundadores i conservar l'advocació del portal com titular del nou convent immediat, potser el deteriorament de la taula vella va aconsellar encarregar a Esteve una obra nova. L'encàrrec al pintor podria haver estat una iniciativa de les monges o fins i tot dels jurats de Xàtiva, ja que la capella del portal era de patronat municipal. El cas és que l'artista xativí es veuria obligat a inspirar-se en l'anterior imatge pictòrica de la Mare de Déu de la Consolació, i d'aquí, l'aspecte arcaic, una mica com d'icona, en què han reparat els pocs historiadors que s'han detingut en la pintura. Esteve va morir uns anys després, en 1527; fet que recull d'alguna manera la llegenda i els gojos de la imatge, malgrat que aquests texts literaris situen la mort de l'autor en un moment immediatament posterior a la conclusió de l'obra. 

Tinc la impressió que Miquel Esteve, a més de preservar l'aspecte de la imatge medieval anterior per motius devocionals, es va inspirar també, parcialment, en la Mare de Déu del Pinturicchio que aleshores hi havia a la Capella de les Febres en la Seu Vella de Xàtiva, construcció iniciada en 1497 per Francesc de Borja, bisbe de Teano. Esteve coneixeria segur aquesta obra pictòrica importada d'Itàlia. I segons un contracte de 1511, els Ferrando conclourien el retaule renaixentista inacabat d'aquesta segona capella borgiana de la Seu Vella de Xàtiva. La taula de la Mare de Déu de les Febres de Bernardino di Betto (Il Pinturicchio) es pot admirar ara mateix en l'exposició de les Corts Valencianes, allotjades en el palau dels Borja de la ciutat de València.

Els trets del rostre de la Mare de Déu de la Consolació de Xàtiva i el cap del xiquet pertanyen de forma manifesta a l'estil d'Esteve. El cap infantil és idèntic al que trobem en la Sagrada Família de l'església de Rocafort. El xiquet de Xàtiva sosté un rètol de cal·ligrafia encara gòtica amb la inscripció: Ego sunt via veritas et vita, [«jo sóc el camí de la veritat i la vida»]. El rostre de la Mare de Déu de la Consolació és similar al de Santa Maria Magdalena al peu de la creu en el Calvari del retaule de Sant Vicent Ferrer del Museu de Belles Arts de València, obra procedent del convent també dominic de Museros. A més, trobem en la imatge mariana de Xàtiva els dits de dues falanges en compte de tres que caracteritzen l'anatomia de les mans en les figures humanes que pintava Miquel Esteve.

Tinc en premsa un treball d'investigació sobre la taula de la Consolació (i la seua atribució a Miquel Esteve) junt a altres pintures renaixentistes de Xàtiva d'autoria diversa. A més, acabem de publicar un llibre sobre l'artista, Miquel Esteve pintor leonardesco de Xàtiva, en companyia dels historiadors de l'artLorenzo Hernández Guardiola i Beatriu Navarro i Buenaventura; obra que no recull la peça inèdita del pintor que protagonitza aquest article.