La setmana passada el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana publicava l'aprovació de l'expedient que declarava a Llutxent Municipi Turístic de la Comunitat Valenciana. Poques poblacions reuneixen tants mèrits com Llutxent per fer-se creditors del referit guardó. Els qui ja coneixen la població donaran fe de la meva asseveració. I els que no, haurien d'anotar en les seves agendes una visita a Llutxent amb la seguretat que no els defraudarà.
Començant per les dues joies de la corona: El claustre del Monestir de Corpus Christi i la Basílica del mateix nom. Tots dos monuments, situats en el denominat Muntanya Sant, estan declarats monuments historicoartístics nacionals des de l'any 1968. La panoràmica de la Vall d'Albaida que s'albira des d'allí és veritablement impressionant. Fins a 17 pobles de la nostra Vall Blanca s'albiren des del Monestir. En 1335, la baronessa de Llutxent, Maria de Vidaura, va fer construir "en els terrenys que, segons la tradició, van albergar el miracle dels sagrats corporals" una ermita que anys després va ser donada pel seu descendent Olfo de Próxita a l'ordre dels dominics perquè fundessin-hi un monestir, que el 1474 i en virtut d'un privilegi papal de Sixto IV es va constituir en Universitat i Estudi General de l'Ordre. La primera Universitat de l'Antic Regne de València.
En el camí que condueix del poble al Monestir es troba un altre lloc emblemàtic i digne de ser visitat: L'ermita de Nostra Senyora de la Consolació. Construïda en 1772 pel comerciant català Gabriel Serra, alberga en el seu oratori un sòcol de mosaics de Manises del segle XVIII que reprodueixen en vuit panells el Miracle dels Corporals. Està considerat com un dels millors conjunts ceràmics que hi ha a la nostra Comunitat. Formant part del conjunt trobem l'esquelet petrificat del castell del Xio, fortalesa almohade del segle XI que era el guarda i guaita de l'accés de Xàtiva al mar i viceversa. D'altra banda, al casc urbà són dignes de visitar el Palau-Castell dels Próxita (segle XIV) i l'espectacular església parroquial que acull la icona de la Santa Faç, Patró de la Vila. El paratge natural municipal del Surar és un paradís per als amants de la natura; la seva flora i fauna, dignes de ser conegudes. En els dies clars es divisa tot el litoral des de Cullera fins al Montgó de Dénia i, al fons, l'illa d'Eivissa. Espectacular. Tot el referit són tan sols pinzellades del que el viatger pot trobar a Llutxent. Cada un dels monuments i paratges nomenats serien mereixedors d'un article més extens per donar a conèixer paisatges singulars de la nostra geografia i de la nostra història. Felicitats a l'Ajuntament de Llutxent per les seves gestions perquè arribés a bon port la declaració de Municipi Turístic.
Amb tots els honors. Pocs reconeixements són tan justos com aquest per a una població que des de fa uns anys ha apostat decididament pel turisme d'interior amb la declaració de les seves festes de moros i cristians d'Interès Turístic i les múltiples possibilitats del complex hípic-lúdic del Mas de Xetà. Sense oblidar la declaració en l'any 2005 del Surar com a Paratge Natural Municipal. En definitiva, Llutxent s'està guanyant a pols el dret a figurar, amb tots els honors, en els principals itineraris turístics de la nostra Comunitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada