La debilitat que en aquests moments està mostrant la política a nivell d´Estat espanyol, conté molts aspectes preocupants. Un d´aquests és la possibilitat que la situació política d´incertesa, de desencontre i d´incapacitat dels partits per fer front als problemes comuns, es trasllade a la vida política de les autonomies i als respectius governs. I això seria greu ja que, en situacions de paralització com la que ens trobem, esdevé més necessari encara, que funcionen bé les institucions autonòmiques i municipals.
En el cas del País Valencià, el pacte de govern per a la Generalitat i els diferents pactes municipals, s´estan mostrant efectius i, en general, s´hi constata una gran activitat política. Independentment dels resultats finals i dels encerts o errors que hi puga haver en els diferents àmbits polítics, „que això seria objecte d´un altre anàlisi„ la sensació és que les institucions estan funcionant a ple rendiment i la societat valenciana recupera dinamisme. Tanmateix, cal estar a l´aguait perquè de vegades els fils que han cosit els pactes són molt fins. Això, unit a les deficiències pressupostàries heretades, les diferències ideològiques i de criteri existents i les qüestions personals que, cal reconéixer-ho, moltes vegades fan irreconciliables postures que d´entrada no ho serien, ens du a demanar prudència i trellat.
És per això que la política valenciana, ha d´estar per damunt de les bandades que puga pegar la política espanyola. És molt important que les diferències que a nivell estatal estan enverinant les relacions entre partits, no contaminen les relacions entre els valencians. Cal que Compromís s´hi mantinga al marge i que tant PSOE com Podemos, siguen autònoms a l´hora d´actuar i rebutgen qualsevol ingerència dels respectius organs estatals. No cal que cap lider d´altres llocs, ens diga ací amb qui cal pactar i amb qui no, ni que ens diguen qui ha d´ostentar aquest o aquell càrrec. Tampoc no cal que el Pacte del Botànic el posen com exemple per a altres, entre altres coses perquè ací, Podemos li dóna suport sense formar part del govern, mentre que a Madrid entrar a governar és una de les exigències que aquesta formació exigeix. Dit d´una altra manera: nosaltres ja ens aclarim i que no vinguen a marejar-nos. D´altra banda, caldrà rebujar entre nosaltres determinades formes que han enverinat la política estatal. Les actituds excloents i les línies roges, el to de prepotència, l´insult i la incontinència verbal agressiva d´uns, així com les pressions i maniobres dels barons i capitosts dels altres, no haurien d´entrar a la nostra casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada