Fa dues setmanes, en aquesta mateixa pàgina manifestava la
satisfacció per la futura Llei i Pla d’Acció Territorial de l’Horta de València
que havia presentat la Conselleria de Medi Ambient. El conjunt de mesures de recuperació
i protecció de l’horta i del seu patrimoni, constitueixen uns mecanismes esperançadors
per revertir, en part, la desfeta produïda des de fa anys. Però ningú no pot
negar que la situació no és fàcil i són molts els aspectes que hi cal
considerar. I, en aquest cas, vull fer esment especial a l’horta de la Punta.
La destrucció de la Punta no és un
de tants episodi més de la desfeta del territori valencià. Perquè si bé tots
els episodis especulatius i destructors viscuts són condemnables, el que va
conduir a la desaparició de l’horta de la Punta concentra tots els elements
d’una actuació nefasta, equivocada i malèvola. Durant els deu anys que va durar
el procés de destrucció d’aquest territori amb l’objectiu d’ampliar el port i
construir la ZAL, els responsables polítics del tema van actuar amb ocultació
d’informació, abús de poder, espoli i vulneració dels drets humans dels seus
habitants. Tot això realitzat de manera il·legal ja que, finalment, dues
sentències declaren nul·les totes les actuacions que s’hi van fer. Malauradament,
aquell espai d’horta fèrtil protegida, ara és una zona àrida, polsosa i plena
de matolls secallosos. La ZAL no s’ha construït i la gent que, en aquella
lluita de David contra Goliat, es va defensar carregada de raó i de dignitat i
va resistir durant deu anys, arrossega les conseqüències traumàtiques de la
injustícia i la manca d’humanitat de la situació viscuda.
Per tot això, les mesures per a la
recuperació de la Punta han de fer-se de manera especial, ja que han d’afegir-hi
el concepte de reparació moral. I per descomptat, cal tallar contundentment les
aspiracions de l’Autoritat Portuària, del Ministeri de Foment i altres adlàters,
que mai no han deixat d’avançar cap a la
recuperació del projecte ZAL. Però la Punta a nivell legal, encara és zona
agrícola i la ZAL no pot construir-se en aquell espai. L’Ajuntament de València
i la Generalitat no haurien de caure en l’error de cedir a les aspiracions dels
oligarques econòmics, per molt que els pressionen. L’època de les construccions
faraòniques i dels grans projectes en infraestructures, ja sabem el desastre
que ens ha portat. El desenvolupament, ha de ser desenvolupament humà o no és
desenvolupament.
I, no cal oblidar-ho: la Punta és un
exemple remarcable de defensa del territori i ha esdevingut un símbol per als
valencians.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada