Una societat educadora, i seria desitjable que la valenciana ho fóra, actua en el present però també fa mirades al passat per posar en valor les accions educatives realitzades i reconéixer les persones que van aportar la seua tasca a la transformació de l´escola. Ho dic a propòsit de la presentació del llibre Mestres de la impremta que tingué lloc la setmana passada a la Universitat de València, l´autor del qual és Alfred Ramos.
Començaré per dir que aquest llibre constitueix un treball d´investigació que va meréixer el premi Baldiri Reixac 2015 a la recerca i l´assaig pedagògic, i es refereix a uns mestres, dones i homes, que exerciren durant els anys 30 del segle passat en diferents pobles valencians, amb el compromís de transformar l´escola per canviar la societat. En el seu punt de mira estava formar ciutadans i ciutadanes lliures, solidaris i actius. I això ho van intentar amb l´aplicació d´una pedagogia renovadora, la pedagogia Freinet, que en les primeres dècades del segle XX es concretava a nivell internacional, en un moviment pedagògic conegut com l´Escola Moderna. Aquesta pedagogia té com principis bàsics la lliure expressió dels infants i la intercomunicació, per la qual cosa utilitza, entre altres, les tècniques del text lliure, la correspondència entre escoles i la revista escolar.
Començaré per dir que aquest llibre constitueix un treball d´investigació que va meréixer el premi Baldiri Reixac 2015 a la recerca i l´assaig pedagògic, i es refereix a uns mestres, dones i homes, que exerciren durant els anys 30 del segle passat en diferents pobles valencians, amb el compromís de transformar l´escola per canviar la societat. En el seu punt de mira estava formar ciutadans i ciutadanes lliures, solidaris i actius. I això ho van intentar amb l´aplicació d´una pedagogia renovadora, la pedagogia Freinet, que en les primeres dècades del segle XX es concretava a nivell internacional, en un moviment pedagògic conegut com l´Escola Moderna. Aquesta pedagogia té com principis bàsics la lliure expressió dels infants i la intercomunicació, per la qual cosa utilitza, entre altres, les tècniques del text lliure, la correspondència entre escoles i la revista escolar.
Doncs bé, en la seua investigació, l´autor ha trobat 79 ensenyants valencians dels anys 30 que van voler canviar l´escola i la societat, que es van identificar amb la pedagogia Freinet i la van aplicar. Conéixer la seua pràctica pedagògica, trencada el 1939, ha suposat per part d´Alfred Ramos trobar i analitzar 41 revistes escolars editades per l´alumnat d´aquells i aquelles mestres. Unes revistes confeccionades en les impremtes escolars característiques de la pedagogia Freinet. Alhora, conéixer la trajectòria vital d´aquells ensenyants ha suposat que l´autor del llibre consultara centenars d´arxius i s´entrevistara amb exalumnes que encara són vius i recorden amb afecte els seus mestres.
En definitiva, Mestres de la impremta constitueix un reconeixement a uns ensenyants, dones i homes abans desconeguts, que van gosar canviar l´escola. Així ho entengueren tots els intervinents en l´acte de presentació „els professors Ferran Zurriaga i Carme Agulló, el vice-rector Antonio Ariño i el conseller Vicent Marzá, a més de l´autor del llibre„. I, amb un punt d´emoció, així ho entenguérem també les persones assistents. Perquè entre les nobles parets del Paranimf, on ens trobàvem, es feia present l´herència d´uns mestres valuosos. I la societat valenciana, a través de la Universitat, els hi acollia.
En definitiva, Mestres de la impremta constitueix un reconeixement a uns ensenyants, dones i homes abans desconeguts, que van gosar canviar l´escola. Així ho entengueren tots els intervinents en l´acte de presentació „els professors Ferran Zurriaga i Carme Agulló, el vice-rector Antonio Ariño i el conseller Vicent Marzá, a més de l´autor del llibre„. I, amb un punt d´emoció, així ho entenguérem també les persones assistents. Perquè entre les nobles parets del Paranimf, on ens trobàvem, es feia present l´herència d´uns mestres valuosos. I la societat valenciana, a través de la Universitat, els hi acollia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada