Dissabte passat tingué lloc una jornada organitzada per la
Conselleria d’Educació amb títol EDUSIONA’T. D’aquesta conjunció de les
paraules “educació” i “il·lusió”, es desprèn el missatge que s’hi volia
transmetre: “és important dedicar-se a la tasca d’educar, amb il·lusió”. I a mi
em sembla un bon missatge Tothom està
d’acord a afirmar que l’educació és un dels actius més importants per a un
país. I dic educació, no només instrucció, perquè l’educació, a més de l’aprenentatge
de matèries, ha d’oferir als educands, la possibilitat de desenrotllar totes
les seues capacitats. I això implica incidir en molts aspectes. Per aquest
motiu, la tasca d’educar està plena de reptes. Reptes a nivell individual per
oferir a cada alumne allò més idoni i reptes a nivell col·lectiu per donar
resposta, des de les institucions escolars, a les noves propostes educatives i
a les canviants i complicades situacions socials.
Doncs bé,
des de la meua experiència de mestra, ara jubilada, puc afirmar que les escoles
i els instituts han acomplit les seues funcions gràcies a la implicació i la
il·lusió de molts ensenyants. No obstant, no hem d’obviar que l’administració
educativa durant molts anys no hi ha aportat ni el suport ni els recursos
necessaris i que la tasca d’educar és complexa i de vegades molt dificultosa. I
que en el dia a dia s’hi produeixen situacions límit que en alguns ensenyants
creen frustració i cansament. Malgrat tot, el món de l’ensenyament, en general,
és un dels sectors socials més dignes. Són molts els equips de treball de
docents que estan aplicant projectes de renovació pedagògica, que s’han
autoformat i s’han autorganitzat per fer possible la innovació. És des dels
centres d’ensenyament que es conrea la relació personal positiva i s’afavoreix
l’educació en valors com ara el respecte, la col·laboració, la responsabilitat,
l’esperit de la pau, aspectes que no poden avaluar ni els informes Pisa ni els
examens de la Llei Wert. És més, la societat en general, a través dels mitjans
de comunicació i de l’estatus quo, afavoreix
la pràctica d’antivalors com la competitivitat, el consumisme i la
irresponsabilitat social, fent molt més difícil la tasca d’educar. Alhora,
aquesta societat maleducadora, exigeix al sistema educatiu la solució de
problemes que ella crea.
És per tot
l’esmentat que considere important que la Conselleria d’Educació, en jornades
com la de dissabte, faça costat als ensenyants i valore la seua il·lusió. I bo
seria que ho féra també tota la societat valenciana i assumira el paper de societat
educadora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada