Ha estat nomenat Exarca dels catòlics grecs de ritus bizantí, amb residència a Atenes El P. Manel Nin, monjo de Montserrat, nomenat bisbe pel papa Francesc Des de l’any 1999 era el rector del Pontifici Col·legi Grec de Roma, que acull seminaristes catòlics de ritu bizantí d’Itàlia, Europa de l’Est i Terra Santa

Montserrat, 2 de febrer de 2016. Avui s’ha fet públic el nomenament, per part del papa Francesc, del P. Manel Nin, monjo de Montserrat, com a Exarca (bisbe) dels catòlics grecs de ritus bizantí. El P. Nin va néixer a El Vendrell, arxidiòcesi de Tarragona, el 20 d’agost de 1956. Va cursar els estudis primaris i secundaris a El Vendrell i al col·legi La Salle de Reus, i va ingressar al Monestir de Montserrat el 20 de setembre de 1975. Va fer la professió temporal el 26 d’abril de 1977 i la solemne el 18 d’octubre de 1980. El 22 de novembre de 1997 va ser ordenat diaca a Roma i el 18 d’abril de 1998 va rebre l’ordenació presbiteral a Montserrat per part del llavors arquebisbe de Tarragona Mons. Lluís Martínez Sistach. El 14 de novembre de 1999 va ser beneït arximandrita (superior d’una comunitat) de la diòcesi de Akko, Haifa, Natzaret i tota la Galilea per l’arquebisbe melquita d’aquesta eparquia, Mons. Boutros Mouallem.

El P. Manel Nin i Güell va fer els estudis de batxillerat en teologia a l’Escola Teològica de Montserrat, on es va iniciar en les llengües clàssiques: llatí, grec i siríac. Posteriorment, des del 1984 al 1987 va cursar la llicència en Teologia Patrística a l’Institut Patrístic “Augustinianum”, a Roma, on a més va completar la seva formació amb cursos a l’Institut Monàstic de Sant Anselm, al Pontifici Institut Litúrgic i al Pontifici Institut Oriental. Del 1987 al 1989 va tornar a Montserrat per ensenyar teologia, patrologia, introducció a les litúrgies orientals i grec a l’Escola Teològica del Monestir.

L’any 1989 va tornar a Roma per elaborar la tesi doctoral sota la direcció dels professors Alberto Camplani, Paolo Bettiolo i Sever Voicu, i que va defensar el 20 de gener de 1992 a l’Institut Patrístic “Augustinianum”, amb un treball titulat: “Juan el Solitario. Los cinco discursos sobre las Bienaventuranzas”.

A partir del curs 1992-1993 comença a donar classes de Litúrgies Orientals i de patrologia al Pontifici Institut Litúrgic i a l’Institut Monàstic, dos dels centres d’estudis que els benedictins tenen a Roma. Amb els anys, el P. Nin ampliarà la seva tasca docent a la Ciutat Eterna, amb classes a la Universitat de la “Santa Croce”, al Pontifici Institut Oriental i a la Universitat Gregoriana, sense deixar la docència puntual a l’Escola Teològica de Montserrat.

 Des del març del 1994 és consultor de la Congregació per les Esglésies Orientals i a partir del gener de 1996 va passar a residir al Pontifici Col·legi Grec, de Roma, primer com a director espiritual (1996-1999) i des de juny del 1999 com a Rector. Des del 1998 és assistent de l’abat President de la Congregació benedictina de Subiaco-Montecassino, a la qual pertany el Monestir de Montserrat.

El P. Manel Nin ha esdevingut un expert en patrologia siríaca i en litúrgies orientals. És membre fundador del grup Syriaca, dedicat a la investigació i la recerca, a Itàlia, sobre Esglésies i Literatura siríaques. El 26 de setembre de 2013 va ser nomenat, pel papa Francesc consultor de l’Ufficio per les Celebracions Litúrgiques del Summe Pontífex. L’11 de novembre de 2013 va ser nomenat acadèmic de la Biblioteca Ambrosiana (Milà), secció siríaca i l’1 de setembre de 2015 va ser nomenat, també pel papa Francesc, consultor de la Comissió de Litúrgia de la Congregació per les Esglésies Orientals.

A més de nombroses publicacions en revistes especialitzades, principalment de litúrgia i patrologia orientals, el P. Manel Nin ha escrit diversos llibres, sobretot en italià, donant a conèixer la riquesa dels autors dels primers segles i de les litúrgies de l’Orient cristià. En el vessant de la divulgació es pot citar el volum Las Liturgias Orientales (Biblioteca Litúrgica 35, CPL, Barcelona 2008), així com els nombrosos articles a l’Osservatore Romano publicats ininterrompudament des del març de 2008, i que han estat recollits ja en quatre volums (Tempo di Dio, tempo della Chiesa, traduït al català Temps de Déu, temps de l’Església (Publicacions de l’Abadia de Montserrat 2013); Il soffio dell’Oriente siriaco (2013); La voce dell’icona (2014); Uno sguardo orientale a Roma (2015).

L’Exarcat (diòcesi) Apostòlic d’Atenes

L’Exarcat Apostòlic d’Atenes, a Grècia, és una diòcesi directament depenent de la Santa Seu, i per això porta aquest títol d’exarcat apostòlic. Es tracta, per tant, d’una diòcesi no sufragània d’una seu metropolitana -com per exemple Sant Feliu de Llobregat és sufragània de Barcelona o Solsona ho és de Tarragona-, sinó que té el seu origen de comunió eclesial -aquesta podria ser la traducció de la paraula grega “exarcat”- directament amb la Seu Romana. La presència de cristians grecs catòlics de tradició bizantina remunta a la fi del segle XIX, sobretot presents a Constantinoble i Calcedònia, sota la dominació otomana. Després de la guerra greco-turca (1919-1922), molts cristians grecs catòlics varen emigrar a Atenes. Fundat l’11 de juny del 1932, l’Exarcat d’Atenes té uns 6.000 fidels grecs catòlics de tradició bizantina, escampats per tota la Grècia, amb tres parròquies: la Santíssima Trinitat a Atenes, els sants Pere i Pau a Gianitsa i el Naixement del Crist a l’illa de Syros.

Ha tingut quatre bisbes des de la seva fundació: George Calavassy (1932-1957); Hyakinthos Gad (1958-1975); Anárghyros Printesis (1975-2008); Dimitrios Salachas (2008-2016).

En els darrers decennis, l’Exarcat d’Atenes ha tingut una forta immigració d’ucraïnesos (de tradició bizantina) que celebren cada diumenge la litúrgia a la cripta de la catedral de la Santíssima Trinitat. Actualment, l’Exarcat té cura pastoral també de cristians iraquians i sirians (de tradició siríaca, sobretot), refugiats a causa de la guerra al Pròxim Orient.

Departament de Premsa i Comunicació de Montserrat 93 877 77 75 / 606 942 948 / oscarbardaji@abadiamontserrat.net