“Estamos en España, así que habla español, catalana de mierda!”. Això és el que li va dir un home d’avançada edat a la Núria Moreno, una periodista valenciana que parlava per telèfon en català amb un amic seu des d’un autobús de Madrid. Moreno explica, en un post al seu blog, que es tractava d'“un senyor covard que llança el dard just quan té un peu dins i un altre fora de l'autobús. I ho fa amb una mirada de rancor”.
La periodista assenyala que quan l’home va insultar-la, ella va deixar de parlar amb el seu amic. “No saps encara si realment ha passat o no. Però sí, ha passat”, i explica que ho va notar quan va cercar “la mirada còmplice de la resta de passatgers i solamenttrobes passivitat". "I és llavors quan li expliques al passatger que tens al costat que no ets catalana, que ets valenciana, però que, al final, és igual perquè la falta de respecte és la mateixa”.
La periodista escriu que va néixer a L'Alcúdia, València: “Amb el valencià he nascut i crescut. Amb el valencià em comunico diàriament amb la meva família i els meus amics” diu, i afegeix: “Però si Déu m'ha donat alguna cosa és, sens dubte, una família que m'ha educat en el sentit comú. I el sentit comú es perd quan les ideologies entren, quan per defensar la cultura de la teva terra has de menysprear la del costat. Com si estimar la teva terra i la teva llengua fos incompatible amb el respecte cap a la resta”.
I conclou: “I sí, sóc valenciana, però també sóc espanyola i, més encara, sóc ciutadana del món i, abans de res, sóc persona. El sentit comú no solament m'ajuda a respectar i a tolerar, també em dóna la capacitat de saber on estic. De saber que, malgrat aquest desafortunat instant, viu en una ciutat que abraça, abrigalla i acull, igual que la terra d'on vinc i a la qual haig de tot”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada