Els bisbes, Reig Pla i Cañizares, són dos valencians que entre altres coses, exerciten molt a gust d'espanyols i poc de valencians. Aprofitant les festes de Nadal, i més enllà de desitjar pau a tothom, van tornar a fustigar aquelles lleis civils, que no s'apropen als seus esquemes fonamentalistes, sobre la família i la sexualitat. Uns esquemes que volen incloure en les lleis civils tal com es feia en temps del general Franco. Per cert, el purpurat Cañizares em recorda aquell ungüent de postguerra que va ser rebutjat en casa per considerar-lo ineficaç de guarir cap nafra d'infant.
Recomane, a qui estiga interessat, que afija el nom de Reig Pla a Religion Digital i veureu quantes coses es diuen del bisbe cocentainer i de la identificació que té en el nacionalcatolicisme. És capaç de dir-li a Rajoy que s'ha venut per un plat de llentilles per no haver tirat endavant la llei d'avortament. No ho ha fet per haver-se venut a les lleis austeres de la canceller Merkel, malgrat haver provocat fam i desesperació a milions de persones.
Reig Pla ho ha dit convençut que un parlament democràtic ha d’aprovar determinades 'moralines' de creences religioses. És com si els Testimonis de Jehovà exigiren als legisladors prohibir per llei les transfusions de sang.
Per altra banda, l'arquebisbe de València Cañizares no s'ha quedat al darrere. Sí, aquell que se l'han tret del Vaticà considerant que cauria molt bé a València per allò que som uns 'meninfots'. Tots dos es fan la competència en veure qui la diu més grossa. El dia de la família –del seu model de família, clar– a la catedral de València, després d'haver resat públicament a la plaça de la Mare de Déu un rosari, defenia en la missa el matrimoni únic i indissoluble: el d'un home i una dona. Això em pareix bé, el que no em pareix tan encertat és quan diu que aquest tipus de família cal que siga defensat i promogut per l'Estat i per la societat sencera. A més, criminalitzava les lleis que, segons ell, desnaturalitza la família i deixa la societat sense futur. Quan llancen aquest missatge tant destrellatat, pot considerar-se una manca de seguretat en el que estan dient i un cert complex d'inferioritat. Demanen que siguen les lleis les que obliguen el veïnat a viure i organitzar la convivència segons els dictats de l’Església. Això hem dit, nacionalcatolicisme.
Recomane, a qui estiga interessat, que afija el nom de Reig Pla a Religion Digital i veureu quantes coses es diuen del bisbe cocentainer i de la identificació que té en el nacionalcatolicisme. És capaç de dir-li a Rajoy que s'ha venut per un plat de llentilles per no haver tirat endavant la llei d'avortament. No ho ha fet per haver-se venut a les lleis austeres de la canceller Merkel, malgrat haver provocat fam i desesperació a milions de persones.
Reig Pla ho ha dit convençut que un parlament democràtic ha d’aprovar determinades 'moralines' de creences religioses. És com si els Testimonis de Jehovà exigiren als legisladors prohibir per llei les transfusions de sang.
Per altra banda, l'arquebisbe de València Cañizares no s'ha quedat al darrere. Sí, aquell que se l'han tret del Vaticà considerant que cauria molt bé a València per allò que som uns 'meninfots'. Tots dos es fan la competència en veure qui la diu més grossa. El dia de la família –del seu model de família, clar– a la catedral de València, després d'haver resat públicament a la plaça de la Mare de Déu un rosari, defenia en la missa el matrimoni únic i indissoluble: el d'un home i una dona. Això em pareix bé, el que no em pareix tan encertat és quan diu que aquest tipus de família cal que siga defensat i promogut per l'Estat i per la societat sencera. A més, criminalitzava les lleis que, segons ell, desnaturalitza la família i deixa la societat sense futur. Quan llancen aquest missatge tant destrellatat, pot considerar-se una manca de seguretat en el que estan dient i un cert complex d'inferioritat. Demanen que siguen les lleis les que obliguen el veïnat a viure i organitzar la convivència segons els dictats de l’Església. Això hem dit, nacionalcatolicisme.
A més, s'atrevix a denunciar els mitjans d’informació perquè difonen una cultura ideològica antinatural que és la que domina. És a dir, els agradarien uns mitjans de comunicació degudament censurats perquè solament donaren suport a la seua 'moralina' religiosa. Justament el mateix suport que pretenen de les lleis.
Però, el que més em sorprèn de tot, i no sóc capaç d'entendre, és la manca de rèplica que hi ha des de dins de l'aparell de l'Església. No és que m'importe massa, però pense que quan més coherència hi haja en les institucions d'una societat, més bona serà la convivència i millors seran les relacions. ¿Podrien haver-hi interessos inconfessables en una institució vertical com és l'Església, quant dins d'ella hi han sectors tant discordants? Per una banda mostren un Déu obert a noves maneres, tolerant, pobre, comprensiu, amic de tots i amb predilecció pels més febles, etc. Per altra banda, mostren un Déu dogmàtic, justicier, ostentós, intolerant, que considera tindre la veritat i vol imposar-la per decret a tothom.
Si el nacionalcatolicisme, i el seu maridatge entre l'Església i l'Estat, ha sigut producte de la dictadura d’una època fosca de la nostra història, actualment és una agressió a la intel·ligència de la ciutadania i un menyspreu a la democràcia. Consentir els governs aquestos i altres privilegis demostra el baix nivell polític i democràtic que patim.
No pot haver-hi en un estat de dret cap intent d'influir en l'elaboració de lleis per part de cap entitat que no haja estat sotmesa a les urnes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada