Un altre arquebisbe Mayoral per a València? Josep Lluís Bausset (BARCELLA, REVISTA D'INFORMACIÓ GENERAL DELS POBLES DE LA MARIOLA)

¿Serà molt demanar, com ho fa el Grup de Capellans de Dissabte, un bisbe que conega la llengua del Poble que l’acull?

L’arquebisbe Agustín Garcia Gascó © ST       ¿Quin pecat hem fet els valencians, per «patir» durant tants anys l’arquebisbe Garcia Gascó? Dic això perquè Don Agustín (¡mai no he vist que firmara Agustí!) és un home que està reproduint l’acció pastoral d’un altre arquebisbe nefast: Andrés Mayoral. Fa uns dies, uns amics capellans em van enviar un escrit sobre com hauria de ser el successor de l’arquebisbe Garcia Gascó. El Grup de Capellans de Dissabte, demanen un pastor que «no siga mai corretja de transmissió de cap opció partidista, i que impulse una organització diocesana que siga el més col·legial possible, per tal d’assegurar la participació real de tots en un projecte comú». L’arquebisbe Garcia Gascó sempre s’ha caracteritzat per estar en total sintonia amb el PP, pel fet que troba malament tot allò que ve del Govern de l’Estat, tant si és la Llei de la Memòria Històrica, com si és l’asignatura d’Educació per a la Ciutadania, o bé l’oposició, que de segur posarà al nou ministre de sanitat, i il·lustre carletí, Bernat Sòria, per no parlar de la seua última perla: la seua recent carta pastoral, en la qual alerta dels perills ¡que amenacen la unitat d’Espanya! Ben bé, l’arquebisbe Garcia Gascó pot ser considerat el defensor del nacional-catolicisme, juntament amb els cardenals Cañizares i Rouco. ¡Quina diferència tan gran amb el cardenal Tarancón, que va «liquidar» la confessionalitat de l’Estat! Però allò que m’ha agradat més del document del Grup de Capellans de Dissabte, és quan demanen un arquebisbe que «assumisca la cultura i la llengua pròpies del nostre Poble». ¿És tan difícil això? Sembla que entre els valencians, sí que ho deu ser, pels resultats que tenim. Recorde que l’any 1965, es va fer una campanya en la qual més de vint mil valencians (Joaquim Maldonado, Raimon, Vicent Ventura, Manuel Broseta, Francesc de Paula Burguera, Enric Valor, Josep Iborra, Lluís Guarner, Maria Beneyto, Miquel Tarradell, Robert Moròder, Joan Reglà, Manuel Sanchis Guarner, l’Ateneu Mercantil de València, el Centre Excursionista de Castelló, els Carmelites d’Onda, els Franciscans de Cocentaina, Josep Vicent Mateo, Andreu Alfaro, Matilde Salvador, i jo mateix, entre molts d’altres més) demanàvem, seguint les directrius del Concili Vaticà II, «l’ús de la nostra llengua als actes religiosos, a la catequesi, i a la predicació». I encara estem on estàvem, malgrat la bona voluntat d’un grapat de bons capellans: Antoni Sanchis, Emili Marín, Vicent Cardona, Llorenç Gimeno, Julio Ciges, Josep Maria Ruix, Vicent Micó, Pere Riutort... Tinc un amic missioner a Zimbabwe, Alexandre Alapont, que amb tota naturalitat ha estat traduint durant anys i anys, la Bíblia al nàmbia, la llengua d’aquell poble. I pel contrari, els valencians, per a la nostra vergonya, continuem deixant la nostra llengua (¡o ens obliguen a deixar-la!) a la porta de les esglésies. I és que tenim l’arquebisbe en contra. Però també, desgraciadament, la gran part dels capellans valencians. Recorde encara que, cap als anys seixanta, un dia vam anar a Xàtiva, amb els sis-cents d’Eliseu Climent, Enric Solà, Joan Fuster i un servidor, per tal de demanar-li a un capellà si podia fer la missa en valencià. ¡No demanàvem la lluna! Quan aquell rector va sentir la nostra proposta, ¡es posà com un bou! Ens va dir que estàvem a Espanya, i que l’idioma oficial d’Espanya era l’espanyol, i que ¡totes les misses es farien sempre en espanyol, i només en espanyol! Es veu que era profeta. El Grup de Capellans de Dissabte, tampoc demana la lluna. Demana una cosa tan lògica i tan raonable, com que el nou arquebisbe «conega el valencià, per tal de parlar-lo i escriure’l correctament». ¿Caldria demanar-li a un bisbe que anara a Burgos o a Salamanca que coneguera l’espanyol? ¿Per què la diòcesi de València no ha tingut un bisbe com Ramon Masnou, de Vic, que defensà la cultura i la llengua catalana? ¿O com Teodor Úbeda, de Mallorca, un bisbe proper, senzill i assequible, que es va sentir mallorquí entre els seus? ¿O com Antonio Añoveros, de Bilbao, que es va enfrontar al franquisme defensant la identitat i la cultura del País Basc? ¿O com un Pere Casaldàliga o un Óscar Romero, que no van dubtar a plantar cara a militars i terratinents per tal de defensar la justícia? ¿O com un cardenal Tarancón, que els anys que va ser bisbe de Solsona, promogué i defensà la llengua del seu Poble? La diòcesi de València, però també actualment la de Castelló, amb un bisbe de Zamora, i la d’Alacant, amb un de les Castelles, continuen «patint» arquebisbes Mayorals, anys i més anys. ¿Serà molt demanar, com ho fa el Grup de Capellans de Dissabte, un bisbe que conega la llengua del Poble que l’acull? Amb el nou document del papa Benet, en què restableix la possibilitat de la missa en llatí, ja em veig a les parròquies valencianes ¡el llatí abans que el valencià! Tot i que el document diu que «la missa en llengües vernacles continua vigent», o bé al País Valencià la llengua vernacla és l’espanyol, o bé, com és evident, no es fan les misses en llengua vernacla. Per a més inri, el document de Roma diu que els capellans podran celebrar la missa en llatí, si un grup de fidels ho demana, cosa que no val per als valencians, perquè per més que es demane la missa en valencià, continuen sense fer-nos cas. I això que els valencians, només demanem allò que han tingut des de sempre, a Burgos, a Madrid, a Salamanca, a Màlaga, a Paris, a Londres, a Roma: un bisbe que parle la llengua dels seus diocesans. ¡Només demanem això! Amén.