DIUMENGE 21 A (d'un correu)

Evangeli segons Mateu (16,13-20) 13 Després Jesús va arribar a la regió de Cesarea de Filip, i preguntava als seus deixebles: –Qui diu la gent que és el Fill de l’home? 14 Ells respongueren: –Uns diuen que és Joan Baptista; d’altres, Elies; d’altres, Jeremies o algun dels profetes. 15 Ell els pregunta: –I vosaltres, qui dieu que sóc? 16 Simó Pere li respongué: –Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu. 17 Llavors Jesús li va dir: –Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel! 18 I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar. 19 Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel. 20 Després va manar als seus deixebles que no diguessin a ningú que ell era el Messies.	Diumenge 21 - Any A		Pauta per a fer Estudi d’Evangeli, personalment o compartint-lo en grup	Notes per si fan falta Notes per seguir el fil de l’Evangeli i sobre altres aspectes –  El diàleg entre Jesús i els deixebles sobre qui és Ell (13-16.20) és situat, tant en Mt com en Mc com en Lc, en el moment culminant del camí per Galilea i just abans de començar el camí cap a Jerusalem (lloc de la Pasqua, mort i resurrecció). Mateu hi afegeix la qüestió de la fe i la missió de Pere (17-19) i va preparant, amb aquesta escena i les que segueixen, el discurs de Jesús a l’Església, que trobem en el capítol 18. –  “Cesarea de Filip” (13) és una ciutat construïda per Herodes-Filip, situada a les fonts del Jordà, a uns 40 km al nord del llac de Galilea. –  Jesús parla d’ell mateix com a Fill de l’home quan anuncia la seva passió, mort i resurrecció (Mt 17,22; 20,18). –  En arameu i en grec, el nom propi de “Pere” (18) significa ‘pedra’. Pere, el primer cridat (Mt 4,18), és el primer de la comunitat de deixebles (Mt 10,2). –  El terme “Església” (18) ve del grec i significa ‘assemblea, aplec de convocats’. En l’AT designa el poble de Déu, Israel. L’evangeli de Mt subratlla la vinculació de l’Església amb Jesucrist: “la meva Església” (18). –  “Les forces del reialme de la mort” (18). Per Jesús el reialme de la mort, per més que sigui fort (Is 38,10; Jb 38,17; Sv 16,13), no és totpoderós: Ell en té les claus (Ap 1,18); Ell, el Ressuscitat, ha vençut la mort (Ac 2,27.31; Ap 20,13). Notes per a fixar-nos en Jesús i l’Evangeli ●  El text recull les opinions que hi havia sobre Jesús després del seu recorregut per Galilea. Hi ha gent que el relaciona amb els grans profetes d’Israel (14), però no arriben a descobrir la seva identitat. D’altres el prenen per un profeta (Mt 21,11.46; Mc 6,15; Lc 7,16.39; 24,19; Jn 4,19). També Joan Baptista era tingut per profeta (Mt 3,4; 11,13; 14,2). ●  El relat, però, presenta Jesús que demana el posicionament personal dels deixebles (15). Així provoca que prenguin consciència que la seva identitat no serà mai descoberta si no és des del cara a cara, del diàleg, de la relació personal. A Jesús no se’l descobreix mirant-lo de lluny, o de reüll. I, menys, amb la pura especulació ideològica. ●  Els deixebles, representats per Pere, el proclamen com a “Messies” i “Fill de Déu” (16), dues expressions que sintetitzen la fe cristiana, la fe de l’Església, en Jesús. Presentar aquest Jesús de l’Església és el que pretenen tots els evangelis des del primer verset. ●  Fer aquesta confessió de fe és afirmar que es creu que Jesús, l’home fill del fuster, fill de Maria (Mt 13,55), és Déu mateix present i actuant en la història humana. És a dir, que Déu s’implica en la nostra vida, que té coses a dir-nos. ●  La resposta de Jesús a la confessió de fe és, en primer lloc, una benaurança (17). La fe en Crist fa feliç. El motiu: que “no t’ho ha revelat la carn ni la sang” (17), en traducció literal, que és una expressió bíblica per a indicar la condició humana limitada. És a dir, el deixeble de Crist és proclamat “feliç” perquè la fe que professa la rep del “Pare del cel” (17), perquè no creu en una cosa que ell mateix s’ha inventat. I perquè el “Pare del cel” li fa aquest regal de forma totalment gratuïta, immerescuda. ●  En segon lloc, la resposta de Jesús passa per donar identitat i missió al creient i per donar identitat i missió a la comunitat dels creients (18-19). La identitat i missió de Pere és la de ser el primer dels apòstols, ser fonament per al conjunt dels creients, l’Església de Jesús. Una Església que només es pot fonamentar en algú que confessa aquesta fe, do de Déu, que el fa capaç de reconèixer qui és Jesús. L’Església podrà vèncer les forces del mal i de la mort només si es basa en aquesta fe, no en cap poder d’aquest món. ●  I, encara, la resposta de Jesús a la fe dels deixebles continua definint la identitat–missió de Pere amb el “donar les claus” (19), signe de transmissió de l’autoritat, de donar una responsabilitat (Is 22,22; Ap 1,8; 3,7). Aquesta responsabilitat, relacionada sobretot amb la tasca de garantir la pràctica del missatge de Jesús, està orientada a l’entrada de tota la humanitat al Regne, cosa que no estan fent els dirigents d’Israel (Mt 23,13). Això de “lligar i deslligar” (19) també defineix més la identitat–missió de l’Església –el que diu aquí a Pere ho diu més endavant a tots els deixebles (Mt 18,18)–. Lligar i deslligar significa, en general, prohibir o permetre, i, en aquest cas concret, excloure o admetre a la comunitat. ●  El silenci que mana Jesús (20) és per evitar un messianisme mal entès. El designi de Déu no passa per un ministeri espectacular ni esclatant de Jesús, el Messies.
	24 agost 2014
	1	Prego/preguem per demanar el do de comprendre l’Evangeli i poder conèixer i estimar Jesucrist i, així, poder seguir-lo millor i donar-lo a conèixer
	2	Apunto alguns fets viscuts aquesta darrera setmana ?
	3	Llegeixo/llegim el text. Després contemplo i subratllo
	4	Ara apunto allò que descobreixo de JESÚS i dels altres personatges, la BONA NOTÍCIA que hi escolto... ? Em fixo en la meva comunitat eclesial (parròquia, moviment...), i com hi veig reflectida la identitat–missió de l’Església que aquest text  dibuixa, si la missió la basem en la fe rebuda o en altres “poders”... ?
	5	I torno a mirar la vida, els FETS viscuts, les PERSONES del meu entorn... des de l’evangeli ? I apunto aquelles ocasions que s’han donat en què, de paraula o amb els fets, jo mateix/a o d’altres, hem hagut de dir qui és Jesús, hem hagut de confessar la fe. ?
	6	Crides que em fa –ens fa– el Pare avui a través d’aquest Evangeli i compromís/os ?
	7	Pregària. Diàleg amb Jesús donant gràcies, demanant... ?