D’ENTRE TOTES LES coses que mai pensava que veuria com a periodista, la més inversemblant és sens dubte veure la casa d’estiu dels Pujol a Queralbs convertida en punt d’atracció turística i centre d’atenció mediàtica per la confessió d’una evasió fiscal. Una situació que assimila l’expresident a personatges com Belén Esteban i altres criatures que habiten el Sálvame de torn. Però, pensant-ho millor, el més sorprenent és encara l’actuació del mateix Jordi Pujol. Quan tothom teoritzava sobre el cristianíssim concepte d’expiació d’un pecat que traspuava el comunicat, i s’especulava sobre el seu suposat desig d’abandonar aquest món, va i ell apareix tan tranquil i rialler, saludant els periodistes i aparentant una normalitat que, tant la seva dona com els seus fills, estan lluny de saber (i voler) interpretar. És aquesta actitud la que està castigant encara més la moral convergent, com ja va denunciar la senadora i alcaldessa de Calella, Montserrat Candini, que no sabia com combinar aquesta imatge amb la d’una militant plorant hores abans, durant una assemblea, desconsolada per les revelacions. Un dels grans reptes del periodisme català dels pròxims anys serà el de donar resposta a aquest immens interrogant i traçar el perfil psicològic del que va comandar els destins de Catalunya durant 23 anys. Jo, per la meua part, recomanaria un visionat de Sálvame, on es passa de la humiliació absoluta a la rialla i l’abraçada en segons. Una cosa que només passa a la televisió i, ara, a Queralbs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada