Adopció i homosexualitat (text de Pedro Zabala, traduït per l'autor del blog)

Mai he tingut dubtes de la meua orientació sexual. M'educaren en la ignorància que poguera haver-hi altres orientacions. Després descobrí, fins prop de mi, que també les hi havia. El descobriment em va deixar perplex. I em vaig esforçar per tal de comprendre, per tal d'escoltar. I vaig poder captar el sofriment d'aqueixes persones, obligades a amagar-se davant la incomprensió i la intolerància. Vaig poder percebre que entre elles hi ha tantes diferències com entre els heterosexuals. I que per tal de viure humanamemt la seua sexualitat tenen les mateixes dificultats que nosaltres els heteros, més les derivades de l'opressió a què han estat sotmeses i segueixen sotmeses. Quan vaig començar a sentir parlar d'una norma que autoritzava el matrimoni entre persones del mateix sexe, vaig alçar la meua veu escrita demanat que es reconeguera a aqueixes unions els mateixos drets i obligacions que a les de distint, encara que entenia que era preferible donar-los altra denominació. La llei els va anomenar matrimonis però no vaig compartir que açò fóra motiu suficient per a un recurs d'inconstitucionalitat. El que sí em va agradar és que els reconeguera la possibilitat d'adoptar. (Però no com un dret d'aqueixes persones, ni de les parelles del mateix sexe, sinó com un DRET dels xiquets a ser emparats en la seua orfandat o desatenció. Els possibles adoptants sí han de ser persones idònies per tal d'atendre aqueixes criatures. En igualtat d'aqueix requisit, un baró i dona, entenc jo, són preferibles a una parella del mateix sexe. Però, no és millor que un xicotet siga lliurat per a la seua cura a dos mares o a dos pares que deixar-lo sol o confiat a la frialtat d'una institució?)

PD: No haig de compartir necessàriament totes les afirmacions que fa Pedro Zabala. Solament m'he limitat a fer-ne la traducció.