En els últims anys hem aconseguit arribar a importants consensos sobre les reivindicacions valencianes amb tots els grups polítics de Les Corts. Consensos celebrats no només pels grups, sinó per tota la societat valenciana i els mitjans de comunicació que vèiem com un avanç positiu l´acord al voltant de coses tan bàsiques com un finançament just o unes inversions dignes per als valencians i les valencianes. Malauradament, en les últimes setmanes hem descobert com la presència del Partido Popular i de Ciutadans en eixos consensos tenien trampa.
En octubre de 2015 vàrem acordar per unanimitat reivindicar la revisió immediata del sistema de finançament, un nivell d´inversions que –com a mínim– respectara el pes poblacional, i la regularització del deute històric, és a dir, xifrat actualment en més de 14.000 milions d´euros. Arribem a 2017 i comprovem com ni s´ha posat la revisió del sistema de finançament (segons va confessar Mariano Rajoy a Joan Baldoví en el Congrés perquè «había otras prioridades»); ni s´ha parlat del deute històric; i els Pressupostos Generals de l´Estat ens situen com a l´últim territori en inversions.
Per quina raó? Encara ens ho estem preguntant. Ens preguntem amb quin criteri s´assignen 119 euros per valencià mentres altres territoris superen els 400 euros per habitant. Ens preguntem perquè s´assignen 126 milions al transport metropolità de Madrid i 0 euros al de València. Ens preguntem perquè s´inverteixen 329 milions d´euros al Rodalies de Madrid i només 300.000 euros a les Rodalies d´Alacant, una de les xarxes més deficients de tot l´Estat.
El Projecte de Pressupostos és un autèntic insult als valencians i valencianes. I plou sobre banyat. Des de fa dècades, manant uns i altres, els de la gavina o els del puny i la rosa, el nostre territori ha sigut marginat en inversions. Estos pressupostos han sigut la gota que han fet vessar el got. Per això, tots els grups de Les Corts vàrem aprovar el 5 d´abril una declaració de rebuig i un compromís molt clar: treballaríem amb els representants valencians a Madrid per revertir esta situació tan injusta.
Però novament, el suport del Partit Popular i Ciutadans tenia trampa. La trampa dels que diuen una cosa ací i fan la contrària a Madrid. La trampa dels que signen una cosa el dia 5 i fan la contrària el 25. Per això no van assistir a la reunió de treball amb els i les representants del Congrés i el Senat. Per això el partit d´Isabel Bonig no ha presentat cap esmena als Pressupostos. Fins i tot Alberto Fabra va impulsar esmenes a Madrid per intentar millorar els Pressupostos. Ara ni això. El PPCV de Bonig demostra cada dia que posa per davant els interessos del seu partit als interessos dels valencians i valencianes.
Afortunadament n´hi ha grups que hem treballat i treballem per a defensar els interessos de la societat valenciana. Per exemple, des de Compromís hem presentat més de 300 esmenes per a aconseguir una inversió de 1.800 milions d´euros. Parlem d´impulsar el Corredor Mediterrani. Eixe que passa pels territoris amb platja, per molt que Susana Díaz intente convèncer-nos de que passa per la meseta. Parlem de modernitzar les Rodalies, d´impulsar el tren de la costa, tan reclamat des de les comarques centrals. Parlem de reparar les carreteres on s´han deixat la vida tantes persones.
Quan es voten totes estes esmenes no n´hi haurà trampa possible: o s´està amb els valencians i valencianes i la seua qualitat de vida; o s´està amb els comptes de Cristóbal Montoro i Rajoy que ens marginen i ens insulten. Encara tinc una minúscula il·lusió: que les senyories del PP i de Ciutadans decidisquen no trair novament la confiança dels valencians i valencianes. Però si ho fan, com diu la cançó: «Si un traidor puede más que unos cuantos, que esos cuantos no lo olviden fácilmente».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada