Allò normal seria dir que la Terra, el nostre hàbitat, pertany a tots els éssers vius –inclosos els humans- i per tant no es pot comprar ni vendre. És el que deia en 1855 el cap indi Seattle, de la tribu Suwamish, quan el President dels USA volgué comprar-li els territoris que actualment constitueixen l'estat de Washington: «Com es pot comprar el cel o la calor de la terra?O la frescor del vent o la força de l'aigua?... La terra no pertany als humans, som els humans els qui pertanyem a la terra i totes les coses hi estan relacionades com la sang que uneix una família?».
Però la Terra fa molt que es compra i es ven d'una manera cada vegada més depredadora. I l'alarma és gran quan coneixem que inversors poderosos estan fent compres massives de terreny i de recursos naturals. Amb freqüència hem sabut de l'adquisició de grans extensions de selva amazònica per als negocis de fusta. I per a explotacions mineres i per a grans explotacions agroindustrials en diversos llocs. Sabem que Monsanto no només es dedica al negoci de les llavors sinó que també negocia amb l'aigua de l'Índia i de Mèxic i fa cultius aquàtics, principalment en Àsia. I hi ha les empreses d'oli de palma de Malàisia que compren plantacions en Àfrica, banquers de Wall Street que adquireixen enormes espais ramaders al Brasil o negociants d'Arabia Saudita arrabassant terres a Filipines. La S. Kidman & Co controla, en Austràlia, 100.000 km2 de terreny per a la cria de ramat. En aquest mateix país, l'empresa xinesa-australiana Shanghai Pengxin Group ha intentat comprar terres per valor de 325 milions d'euros, operació que l'estat australià ha paralitzat de moment. No com ha passat a molts llocs d'Àfrica que han venut una grandíssima part del seu territori, sobretot a empreses xineses.
I no és només això. La compra de terrenys és també un objectiu financer. Hi ha fons d'inversió que hi inclouen l'esmentada compra de terres la qual cosa fa que la producció d'aliments se sotmeta a les decisions dels qui controlen el mercat. I adquirir terres forma també part d'alguns fons de pensions. Per sort, en algun lloc aquestes operacions s'han prohibit, com en Saskatchewan, una regió canadenca que hi pretén evitar «l'especulació de Wall Street».
El fet és que un xicotet nombre de persones s'està apoderant de moltes terres del nostre món i dels recursos i l'aigua que porten associades.
Haurem de recordar novament el "salvatge" Seattle quan deia que l'home blanc "tracta la terra i el cel com coses que poden ser venudes o saquejades. El seu apetit devorarà la terra i deixarà darrere un desert. Perquè la terra és la nostra mare i tot el que a ella li ocorre ocorrerà als seus fills. Si li escopim, estem escopint-nos nosaltres mateixos.
Dissortadament, cada dia estem rebent més escopinyades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada