Quan, amb el cor en un puny veig les imatges dels incendis
forestals d’aquests dies, quan amb tristor i ràbia contemple la desolació feta
paisatge, em ve al pensament el debat electoral. Ni un segon es va dedicar a
parlar sobre medi ambient. Només algunes al·lusions a l’economia verda i a les
energies sostenibles per part de Pedro
Sànchez i alguna coseta d’Iglesias. Res més. És cert que els moderadors ni
ho van plantejar. Manca de coneixement de la realitat? Ignoren que els
problemes ambientals, tant a nivell local com a nivell global, afecten tota la
humanitat de manera molt greu? Dissortadament, catàstrofes com les dels
incendis, ens en parlen ben clarament.
Perquè les
qüestions de si han sigut provocats o no i de si hi havia prou mitjans per
combatre’ls, tot i ser importants, no són bàsiques. Allò bàsic és saber quins
són els factors que afavoreixen els focs i els fa tan devastadors. I ningú no
pot negar que la sequera n’és un element bàsic i coadjuvant. Tal com arreplega
un informe fet públic per “Ecologistas en Acción”, el canvi climàtic, amb la
pujada irreversible de la temperatura mitja i la disminució de les
precipitacions, ha provocat una manca de recursos hídrics que fa que s’asseque
la vegetació i s’accelere la desertificació. En la Península Ibèrica, el cabal
mitjà de l’aigua que alimenta els rius s’ha reduït més del 25% en 20 anys i
s’espera que la reducció arribe al 30% en les properes dècades. Com és lògic,
les masses forestals se’n ressenteixen. Entretant, els plans hidrològics
existents plantegen, de manera irresponsable, un augment de despesa d’aigua del
10% per transformar terrenys de secà en
regadiu. I cada dia és més exagerat el malbaratament de l’aigua en els àmbits urbanístic, domèstic i de serveis. Aquesta
situació, no hauria de ser motiu de propostes polítiques raonades? Totes les mesures relatives a aturar el canvi
climàtic i a programar la necessària adaptació a aquest fet irreversible, no
haurien d’estar en un lloc preferent en els debats? No podem obviar alegrement una
qüestió tan bàsica per a l’economia i la vida de les persones. Com es poden fer
propostes de tipus econòmic sense tindre en compte tot allò que pot ser pa per
a hui però segur que serà fam per a demà? Un demà molt pròxim, un demà que ja
es fa present. Vivim el temps de la immediatesa i les perspectives de futur
semblen haver desaparegut del nostre horitzó. Però la realitat és que aquest
futur mediambiental negre que ens afecta, ja és ací. No podem defugir la
realitat. I els responsables polítics tenen l’obligació de coneixer bé la
situació i plantejar-la a la ciutadania. Que ja hi arribem tard!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada