La setmana passada comentava la compra massiva de terres per
part de poderosos inversors en diferents llocs del món. Són compres amb
intencions especuladores o amb l’objectiu de controlar recursos naturals, amb
interessos financers o com a nova forma de colonialisme. En qualsevol cas,
estem assistint a una situació molt preocupant.
Però hui em
referiré a l’adquisició de terrenys amb objectius contraris als anteriors, és a
dir, amb objectius de conservació.
Fa uns anys,
un multimilionari suec va comprar 200.000 hectàrees de selva amazònica per tal
d‘alliberar-la de la tala d’arbres. “Estava fart de sentir parlar de canvi
climàtic i de desforestació i que ningú no fera res”, digué com justificació.
Aquella acció va ser seguida per altres persones molt riques que, formant una
mena de club, van anar comprant terres per preservar-les. Hom diu que on
aterren aquesta gent no es tala cap arbre ni s’urbanitza un pam del territori
en qüestió. No obstant, les crítiques hi venen de diverses bandes: des dels qui
els acusen d’impedir el desenvolupament econòmic fins els qui es pregunten si podem
fiar-nos d’aquests magnats i ho consideren també una nova forma de
colonialisme. En qualsevol cas hi ha qui diu que aquest colonialisme verd evita
el colonialisme depredador de les empreses que exploten la fusta tropical.
D’altra
banda hi ha unes actuacions col·lectives que pretenen el mateix. Les més
importants les del National Trust, fundació creada per la britànica Oliver Hill amb la finalitat d’adquirir, per conservar-los, bens naturals i
patrimonials. La primera compra va ser la de la reserva natural Wicken
Fen el 1899. Actualment aquesta fundació
compta amb tres milions de socis i té més de 248.000 hectàrees de paratges a Anglaterra,
Gal·les i Irlanda del Nord. A més de 900 Qms de costa. Val a dir que Escòcia té
la seva pròpia organització, el National Trust d’Escòcia, fundada el 1931. El
National Trust té el poder, reconegut pel Parlament, de declarar inalienables les
seues propietats, per tant no es poden vendre ni hipotecar sense un procediment
parlamentari especial. Això vol dir que la protecció per part del Trust és per
a sempre.
A nivell
valencià, i en petita escala, existeix FUNDEM, que
és una entitat sense ànim de lucre, creada en 1996 per a la conservació de la fauna i flora mediterrànies.
A més del magnífic jardí mediterrani de l’Albarda, FUNDEM ha comprat terres a
la Tinença de Benifassà, a la Vall de Gallinera, a la Vall de Laguar, a la
serra Bèrnia, a la Casella d’Alzira, a la Vall del Millars i a la Marjal
d’Almenara (juntament amb Agró) En total més de 300 hectàrees de territori protegit
a nivell privat. Una interessant iniciativa a considerar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada