Ha passat un mes des de la celebració de la COP 21, la cimera internacional celebrada a París amb l´objectiu d´adoptar acords per combatre el canvi climàtic. Però ja ni se´n parla ni ens enrecordem. És com si de les agendes polítiques, socials i mediàtiques, s´haguera esborrat la problemàtica més important que té plantejada la humanitat: l´escalfament global. I no és que els compromisos de París hagen sigut els òptims, però deixar-los de costat és deixar de costat l´interés en aquest tema. Es tracta d´uns acords de mínims amb moltes contradiccions, que cal conéixer i analitzar. Però és important tindre´ls com punt de referència. Els trobareu a «http://unfccc.int/resource/docs/2015/cop21/spa/l09s.pdf».
Partint de l´aspecte positiu que els acords són vinculants, cal valorar que els han signat 195 països que tenen interessos antagònics: els productors de petroli, els del lobby del carbó, els emergents que han basat el seu desenvolupament en l´ús d´aquests combustibles, els qui han fet avanços cap una economia més descarbonitzada i en són més conscients de la problemàtica i els que ja estan patint de manera extrema les conseqüències devastadores del canvi climàtic. Amb tot, l´acord global adquirit de no superar en 1´5º l´augment de la temperatura al final d´aquest segle, seria important. El problema és que les mesures concretes que molts països diuen que prendran per reduir l´emissió de gasos d´efecte hivernacle, són insuficients per aconseguir l´objectiu esmentat. D´altra banda, el no entrar en l´acord de París els sectors de l´aviació i el marítim, responsables del 10% de l´emissió de GEH, fa que la previsió d´augment de temperatura mitja a final de segle, siga més bé de 3º. I a aquesta xifra no hi hauriem d´arribar.
Partint de l´aspecte positiu que els acords són vinculants, cal valorar que els han signat 195 països que tenen interessos antagònics: els productors de petroli, els del lobby del carbó, els emergents que han basat el seu desenvolupament en l´ús d´aquests combustibles, els qui han fet avanços cap una economia més descarbonitzada i en són més conscients de la problemàtica i els que ja estan patint de manera extrema les conseqüències devastadores del canvi climàtic. Amb tot, l´acord global adquirit de no superar en 1´5º l´augment de la temperatura al final d´aquest segle, seria important. El problema és que les mesures concretes que molts països diuen que prendran per reduir l´emissió de gasos d´efecte hivernacle, són insuficients per aconseguir l´objectiu esmentat. D´altra banda, el no entrar en l´acord de París els sectors de l´aviació i el marítim, responsables del 10% de l´emissió de GEH, fa que la previsió d´augment de temperatura mitja a final de segle, siga més bé de 3º. I a aquesta xifra no hi hauriem d´arribar.
Per tot l´esmentat, no s´enten que entre les negociacions i les propostes polítiques, tant a nivell internacional com a nivells pròxims, el tema del canvi climàtic no estiga present. És lamentable que en el moment polític actual de l´estat espanyol, amb la necessitat de pactes i d´intercanvis de propostes, les mesures per combatre el canvi climàtic hi estiguen absents.
Els compromisos adquirits en París, evolucionaran cap a un aprofundiment en els mateixos o cap a la laxitud, segons siguen les exigències socials i polítiques. Que en els organismes internacionals estiguen presents i es vigile que no es rebaixe l´acompliment dels acords, és funció de les forces polítiques. Com ho és també aplicar-hi mesures a nivells nacionals i a nivells locals. Però a la ciutadania ens correspòn estirar de la corda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada