Per si no se n'havia adonat, senyor Urkullu, aquí tenim una estaca a la qual estem tots lligats i, si no podem desfer-nos-en, mai no podrem caminar. Per això, quan vostè es manifestà contrari a afluixar el dèficit per a Catalunya, a més d'obrir una escletxa entre els pobles basc i català, ens mostrà la seva insolidaritat i, alhora, que és un barrut, perquè vostè, pel fet de gaudir del concert econòmic, podrà abordar bilateralment l'austeritat amb l'Estat.
És clar que l'asfíxia econòmica que viu Catalunya no només és un problema per nosaltres, sinó que ho és per a Espanya... Quan escatimes el pinso a la gallina dels ous d'or afecta tot el galliner.
I això l'Estat ho veu, però tot i així ens castigarà per tal d'acontentar els barons del PP, obviant competències que aquí tenim i ells no.
També diuen que no tenim recursos per esdevenir estat, i és veritat. Ara bé, els culpables que no en tinguem són els diferents governs d'Espanya que ens han exprimit durant segles.
El senyor Monago va dir: “Catalunya demana; Extremadura, paga.” Quina poca vergonya! Que no ho sap, que amb els recursos dels que ara qualifica d'insolidaris s'apaivagà la pobresa de Las Hurdes o es feu el pla Badajoz? Per cert, la seva comunitat té el 35 % d'atur, només genera un 10,8% dels ingressos que rep i el baix dèficit que té és gràcies a haver disposat dels 152 milions per compensar l'impost de dipòsits bancaris.
Però tots aquests paladins de la solidaritat, amb el senyor Morago d'abanderat, que vagin fent... perquè, amb totes les bajanades que diuen, aconseguiran que la gallina ja no pongui cap més ou, perquè n'està farta que l'amo li escatimi el pinso, amagui la producció i no agraeixi l'esforç. Algun dia, però, els agrairem la col·laboració pel seu ajut a fer caure l'estaca.
Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada