Mahón-Maó-Mahón, Vicent Sanchis (EL PUNT-AVUI)

El Partit Popular fa molt de temps va traure el bitllet de tornada per al recorregut d'anada. A València, per exemple, quan va controlar la majoria absoluta municipal, va decidir que la plaça del País Valencià havia de dir-se “de l'Ajuntament”. Un ajuntament no deixa de ser important, sobretot si manen ells, però un país és un concepte molt més ambiciós, cívic i nacional. Al PP li altera els budells. De país, només n'hi ha un, per a ells, i no és el valencià. Dins aquesta lògica nacional i de la lògica ideològica de molts dirigents populars, aviat la plaça recuperarà el nom més èpic: del Caudillo. A Maó, la punta oriental del domini lingüístic ibèric, també la majoria absoluta dita popular ha decidit aprofitar la involució propiciada per José Ramón Bauzá i rebatejar-se bífidament. Ara es diu, oficialment, Maó-Mahón. Al temps. El viatge al passat recent continuarà. Aviat en diran Mahón-Maó, perquè ordinalitat és autoritat. I seguint el camí acabarà tornant a recuperar l'il·lustre nom de Mahón. Que rima amb José Ramón.