Lʼhonradesa i la cobdícia
El diccionari defineix l’honradesa com l’actitud d’aquells que no fan actes deslleials, ni furts ni enganys!
És l’honradesa en el treball, el que vaig trobat en els bons fisioterapeutes que em van ajudar en la recuperació de la meua fractura d’húmer. No cal dir que és altíssim el grau de satisfacció i la millora que experimentem en les nostres lesions, gràcies als excel·lents infermers, que sempre diuen la veritat: la recuperació és llarga i dolorosa. Mai no ens van enganyar, dient-nos que seria una cosa curta, fàcil i sense dolor. No van anar amb mentides, ni amb enganys! Perquè aquests fisioterapeutes fan de la veritat i de l’honestedat la seua manera de treballar!! I perquè segueixen al peu de la lletra la recomanació que feia Sant Pau als cristians de Colosses: “En qualsevol treball, poseu-hi tota l’ànima” (Col 3::23)
Però en la nostra societat, i d’una manera especial en el món de l’economia, no sempre és l’honradesa allò que guia les operacions financeres! Moltes voltes és l’avarícia o la cobdícia, enteses com un afany exagerat pels diners, allò que fan immorals les transaccions econòmiques. D’avars tots n’hem conegut, com el cas de l’Harpagon de Molière, o el senyor Scooge de Dickens, que no sopava per no gastar! O el Dòmine Cabra de Quevedo, que dormia d’un cantó per no gastar els llençols!!
A més, el cobdiciós no té altra dèria que enriquir-se més i més, a costa dels diners dels altres. Hui en dia, la cobdícia dels grans especuladors ha aconseguit pensions exagerades i immorals, com el cas de Richard S. Fuld que va cobrar 4,3 milions de dòlars, després d’haver portar a la bancarrota Lehman Brothers, o James C. Caine amb 17,1 milions, per haver fet el mateix a Bearn Sterns.
I les nostres entitats financeres, alguna d’elles amb directius, el més “baratet” dels quals cobrava més de100.000 euros a l’any? Davant del desastre d’alguna d’aquestes entitats, només fa unes setmanes tots deien que estaven la mar de bé! I ja hem vist com ha acabat tot, degut a la cobdícia d’uns i d’altres!
Enmig d’aquesta crisi que ens ofega, es van retallant més i més els serveis i els salaris públics per quadrar els comptes i perquè diuen que les arques estan buides. Però això no és del tot veritat, perquè hi ha diners per salvar una entitat financera, però no per als dependents, els pensionistes o les escoles!! Tot sembla indicar que els 10.000 milions retallats en ensenyament i en sanitat, deuen haver anat a parar al pou sense fons d’alguna d’aquestes entitats financeres, que va donar un crèdit a l’equip que l’any passat volia la décima. Uns diners que eren per poder pagar un jugador de la lliga, que pel seu comportament al camp de joc, no és cap model per als nostres jóvens! I aquest crèdit, que s’haurà d’amortitzar amb diners públics, servirà per pagar entre tots el fitxatge de Cristiano Ronaldo!!Per a escarni dels aficionats del València, el Gandia, elVila-real o el Barça!!
Honradesa i ètica en el treball, és el que es demana a tothom! Algú s’imagina que l’Òscar m’haguera fet la recuperació de la cama, quan la fractura la tenia al braç? O que un fuster fera una porta 20 cm més gran de com hauria de ser?
Exigim honestedat i honradesa en el seu treball als infermers, als fusters, als llauradors... Però els directius d’algunes entitats financeres (amb uns sous que un llaurador, per a obtindre’ls, hauria de treballar 200 anys!) es poden permetre jugar amb els nostres diners! I damunt, aquests diners que haurem de pagar, seran per al fitxatge de Ronaldo!!
I és que la cobdícia porta els hòmens a la ruïna! Fa falta recordar, com ens diu Sant Pau, que “l’arrel de tots els mals, és l’afany de diners”? (1Tm 6:9-10)
Com va dir el P. Abat Josep Mª Soler en l’homilia de la festa de l’Ascensió, “Cada dia podem constatar la manca d’honestedat i d’ètica que hi ha hagut en molts àmbits i la crisi profunda de valors que hi ha a la base d’aquests comportaments”. Per això el P. Abat Josep Mª demanava una política a favor de la persona, ja que des de l’Evangeli, “els cristians sabem que és possible una altra manera de fer. Amb la paraula i la vida, hem de ser testimonis de justícia i de veritat, de respecte, de sobrietat, de responsabilitat”. I és que com deia el papa Sant Lleó el Gran, l’avarícia és una planta de la qual “procedeix la llavor de tots els mals”.
També l’arquebisbe de València deia que amb “les retallades hi haurà més pobres”. I fent-se ressò de la Doctrina Social de l’Església, el bisbe Osoro afirmava que “l’economia ha de recolzar-se en una ètica que faça possible el desenrotllament humà”, per recuperar “la civilització de l’amor, basada en la solidaritat, la caritat i la justícia”. I, evidentment, cal entendre la caritat, no només en donar almoina, sinó sobretot en l’estimació i l’afecte pels qui més malament ho estan passant.
Com ha dit també l’escriptora Susanna Tamaro,“hi ha una falta de valors i d’espiritualitat. Perquè la crisi que vivim, no és només una crisi econòmica. És també una crisi ètica”. Per això, continua Susanna Tamaro, “és més important l’educació i la formació dels jóvens, que comprar l’últim model de mòbil”.
Un personatge molt més pròxim a la joventut com és l’actor i cantant Fran Perea, deia també en una entrevista: “és de no estar bé del cap, que els diners dels impostoses donen als bancs”.
Per tal de millorar el món (i els mestres tenen una gran responsabilitat en la formació dels estudiants) els nostres jóvens han de fer de l’ètica i de l’Evangeli un valor fonamental en les seues vides, per recobrar així la cultura de l’esforç i la sobrietat, la solidaritat i la sol·licitud pels altres. Si no, amb el temps tindrem molts Cristianos. O directius com els de Bankia que, a més de cobrar uns sous exagerats, han portat aquesta entitat financera a la ruïna. Perquè el futur de la nostra societat no està en guanyar diners (independentment de com es guanyen!) i en posseir més i més, sinó en descobrir en l’altre, un germà i en saber compartir allò que som i allò que tenim.
Josep Miquel Bausset
Monjo de Montserrat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada