2.03.2006

Divendres de passió

Amb poques paraules és suficient. Les persones que no heu tingut formació religiosa (o l'heu tinguda des de fa uns anys cap ací) açò de divendres de passió us deu sonar a no sé què. Bo, no ho explicaré, i si algú m'ho sap dir li posaré un positiu.
Després d'una setmana prou pesadeta, hem arribat a divendres per descansar i gaudir d'un cap de setmana ben merescut. Ja sé que el que la societat pensa dels ensenyants és que tenim massa vacances, cobrem massa i no fem res. Sols dir-vos que aquells que així ho pensen encara arriben a temps a cursar una carrera de cinc cursos (ara diuen que seran reduïdes a tres i un darrer curs de projecte), estudiar unes oposicions (que no essent un sistema massa bo, almenys, és el menys contaminat de tots -igual que s'afirma de la democràcia-) i aprovar-les. Una vegada aprovades, passar-te uns cursos per diversos centres d'ensenyament lluny de casa i, a poc a poquet, acostar-te al teu poble, ciutat o cap i casal. I si després d'això encara tens ganes de seguir ensenyant és que el que et passa no té remei o remeiarà la jubilació. Bona vesprada. Fins demà, Àngel