Escola Valenciana demana la implantació del requisit lingüístic a l’Administració Pública

Dret lingüístic

Escola Valenciana demana la implantació del requisit lingüístic a l’Administració Pública

• Aplicació real de la LUEV

• Normalitat lingüística a l’àmbit administratiu

Després de conéixer que el valencià serà la llengua habitual de les comunicacions internes entre els òrgans i les unitats administratives de les conselleries, Escola Valenciana ha recuperat del seu ideari una de les mesures necessàries per a assolir la normalitat lingüística en l’àmbit administratiu.

Escola Valenciana ha posat sobre la taula el document Accions 30x30 per a seguir avançant amb la normalització del valencià, dissenyat per commemorar els 30 anys de Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, i el qual aplega la necessitat d’introduir el requisit lingüístic a la Administració Pública.

Arran la iniciativa de la Comissió Interdepartamental per a l’Aplicació de l’Ús del Valencià d’incorporar de forma progressiva el valencià en les comunicacions internes del Govern valencià, Escola Valenciana ha considerat que «com a mesura inicial resulta encertada, tot i que caldria incidir més en la introducció d’una política que garantisca el dret de la ciutadania de ser atés en valencià, de no haver de canviar de llengua perquè el funcionariat públic desconega el valencià», ha afirmat el president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, que ha remarcat que «altres comunitats amb llengua pròpia, com és el cas de Galícia, tenen el requisit lingüístic que nosaltres demanem.»

En aquesta línia, Moreno ha esmentat dos dels apartats de les propostes que recull les Accions 30x30: «El punt cinqué parla, en primer lloc, de valencianitzar la totalitat dels avisos, les publicacions i les activitats de les administracions públiques; en segon lloc, es tracta d’aplicar polítiques que asseguren l’atenció dels drets lingüístics de la ciutadania en l’àmbit de l’administració de justícia, de manera que l’ús oral i escrit del valencià en tots els actes judicials tinga plena normalitat.»

De forma semblant, el sisé fragment del document es centra en «la normalització total de l’ús del valencià entre els notaris i registradors, als quals es facilitarà models normativitzats d’escriptures i documents públics, alhora que es dotarà tots els àmbits de l’administració de serveis lingüístics», ha comentat el president de l’entitat cívica, i ha afegit que «cal oferir, amb finançament públic i en un horari adequat, el nombre suficient de cursos de valencià per a la totalitat de treballadors i treballadores de l’administració pública i de les empreses privades que atenguen serveis públics.»

En aquest sentit, Escola Valenciana ha oferit a l’Administració el servei del programa Voluntariat pel Valencià, que enguany compleix deu anys, i ha aconseguit dotar de la competència oral i la fluïdesa necessària els aprenents de valencià que hi han participat. L’entitat cívica té un experiència demostrable en el camp de l’assessorament lingüístic i ha recordat que el Voluntariat es troba a l’abast de la ciutadania per a facilitar el contacte i el coneixement de la llengua.

D’altra banda, Escola Valenciana ha posat en relleu el dret dels ciutadans valencians a aprendre en igualtat de condicions les dues llengües cooficials del país, un dret que recull l’article 6 de l’Estatut d’Autonomia i els articles 3 i 20.3 de la Constitució Espanyola i que, a poques setmanes de celebrar els 32 anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, el tractat oficial que hauria d’haver desplegat aquest dret i posar-lo al servei de la ciutadania, a hores d’ara encara no s’aplica.