L’Espanya cínica

Dimecres passat, mentre navegava per la zarza per tal de triar algun text per a la classe de Valencià de 2n de batxillerat, em vais trobar amb dues columnes d’opinió, la barreja de les quals m’ha donat el títol d’aquest post.
Olga Merino a SET X SET escrivia L’escola cínica. I José Maria Loperena, jurista i escriptor, a EL BITLLET escrivia L’altra Espanya. Abans de llegir-los ja els tenia impresos. Evidentent, podria haver triat altres títols de la combianació d’ambdós: L’altra escola, L’escola d’Espanya, però m’ha agradat més aquest. Trobe que tenim molt motius per pensar i veure que hi ha (TRSTAMENT O NO) una veritable Espanta cínica. El terme “cinisme” remet a la doctrina de l’escola cínica” i “cínic” vol dir que, impúdicament, fa gala de no creure en la rectitud i sinceritat, que és un impúdic.
No vull posar cap exemple sobre aquesta Espanta cínica. Però mireu al vostre voltant i veureu quants exemples trobeu i que n’éstà, de present, aquesta Espanya cínica.
Una cosa més : acabe de llegir (EL PAIS) que un 28% dels portuguesos està disposat a unir-se a Espanta. El desenvolupament econòmic, clau de l’atracció cap al país veí. Portuguesos, mireu el que feu! Sort que la informació acaba dient que el poeta extremeny Àngel Campos, professor a Lisboa i gran amant de la cultura portuguesa, opina que l’enquesta ha de ser falsa. L’haurà feta Pedro J. Ramírez?