4.28.2016

PER FI, LHORTA, de Carme Miquel (LEVANTE-EMV, 26/04/2016)

Després de les agressions salvatges a tot el territori valencià i de la destrucció impune de la nostra horta, per fi comencem a comptar amb instruments que possibiliten esmenar la situació. I dic esmenar, no revertir, perquè en molts casos s’hi han produït danys irreparables. Tanmateix, la furtura llei de l’Horta, presentada per la Consellera de Medi Ambient la setmana passada, permetrà recuperar el màxim d’aquest valuós espai agrícola. Aturar les reclassificacions de sol que hi havia programades, protegir 10.000 hectàrees de terreny, protegir també els elements patrimonials com alqueries, barraques, séquies, etc. i obligar a treballar els camps erms, són mesures legals previstes que han d’aportar vitalitat a l’agricultura de proximitat, bellesa al nostre paisatge, mesures mediambientals i respecte a les singularitats històriques que ens defineixen.  Ara el que cal és que tota la societat ens hi impliquem.

            I en aquesta implicació caldrà preveure una revisió dels plans d’estudis per tal que oferisquen la preparació adequada que els treballadors del camp del segle XXI requereixen. A més de programar les mesures de formació contínua que, obviament, hauran de comptar amb l’experiència dels llauradors tradicionals. Experiència, tradició i innovació en el camp valencià, són elements que s’han de conjugar. D’altra banda, com no, cal considerar la rendabilitat econòmica del treball agrícola. Un altre tipus de comercialització favorable als llauradoros amb mesures de caire cooperatiu, promoció ben feta, i aportacions econòmiques oficials, són aspectes que caldrà incentivar. Però allò en el que jo ara vull incidir és en la implicació de la ciutadania en la defensa de la seua horta, des del punt de vista de consumidors. Hem de tindre molt clar que els productes de proximitat són més saludables i ajuden a la protecció del medi ambient i, per tant, hem implicar-nos en el consum dels mateixos. Cal recordar que la ciutadania ha sigut essencial en la defensa de l’horta, des del punt de vista de la resistència i la divulgació. Col·lectius com Per l’Horta ens han aportat coneixements, conscienciació i militància i han sigut molt importants a l’hora d’arribar a propostes d’actuació com les que ara estan intentant adoptar les institucions polítiques.


            Però no hem de baixar la guàrdia. Els interessos especuladors, continuen existint. La globalització seguirà imposant els productes de les transnacionals. I el TTIP, que és un tractat de comerç entre la UE i el EEUU dut a terme amb una opacitat absoluta, ens pot resultar negatiu. Cal estar a l’aguait.