1. ”Per què no vaig a missa” és un llibret d’entrevistes a gent que no va a missa regularment els diumenges. L’autor es Josep Gil i Ribas (Reus, 1928). Mossèn Gil és un dels teòlegs catalans contemporanis més destacats. De la seva obra destaca la “Història del Pensament cristià” en deu volums.
2. Aquest post es fruit de la lectura sempre recomanable de la secció “Vuit i Nous” de Manuel Cuyàs a “El Punt Avui”. El darrer paràgraf del seu article “Misses” diu: “El Divendres Sant passat vaig anar a seguir l'ofici del dia, que per mi és el millor de tot l'any. Tres capellans llegeixen l'Evangeli de Joan. Un fa de narrador; l'altre, de Jesucrist, i el tercer dóna veu als secundaris. Quan era petit, aquesta celebració de tarda omplia. Aquell dia érem quatre, posem vint, en la nau immensa, i els capellans, indubtablement afectats, van fer una interpretació mediocre, desganada i gairebé inaudible. O potser és a l'inrevés: la gent no s'hi va sentir cridada perquè sabia que la ‘representació’ i el sermó de tràmit posterior no oferirien al·licients. No ho sé. Sí que sé, perquè ho he vist, que, en canvi, les misses de molts països europeus, alguns considerats els més laics, són un tap a qualsevol hora. Un tap com abans aquí. L'Església catalana, que hi deu pensar, ignoro quines conclusions en treu”.
3. Josep Gil és refereix a aquesta qüestió en “Per què no vaig a missa”. Val la pena tenir en compte les seves consideracions. Ell és un home de llarga i indiscutible experiència sacerdotal, pastoral i teològica.
4. En aquest llibre, segons Gil, sura la idea que, “la crisis religiosa d’avui no és una crisi de pràctica religiosa sinó una crisi de fe”. Explica: “El llibre indirectament planteja la qüestió de si és o no és tan important la missa del diumenge. El diumenge, per a molta gent, ha canviat de signe i qui sap si no es pot endevinar en les respostes consignades una tendència que malda per situar en el centre de la vida comunitària de la fe no tant l’Eucaristia sinó la Paraula, una tendència que podria espantar alguns però que en realitatrespon a la convicció de la necessitat urgent i radical d’un canvi d’estructura de la mateixa Església. No per minimitzar el paper de l’Eucaristia, però sí per pensar com ha de ser ara aquest paper”.
5. Josep Gil afirma que l’Església no pot oblidar que “Déu estima aquest món i que, perquè l’estima, li ha atorgat una colla de bens que l’Església hauria de ser capaç de rebre per fecundar la seva acció evangelitzadora. Conclou: “Qui sap si no ha arribat el moment de pensar que en lloc de construir un món des de l’Església, hauríem de cercar la manera de construir l’Església des del món”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada