No podem
oblidar que la condició sexual que no s’ajusta a les normes de
l’heterosexualitat, durant molts anys ha sigut negada i perseguida. Les
persones homosexuals han patit la privació dels drets més elementals com és el
de la llibertat d’estimar i relacionar-se amb les persones que vulguen i com
vulguen. I aquesta privació, amb crueltat afegida, encara perviu en alguns
llocs d’aquest planeta.
Al nostre
país, s’han fet passes importants en el reconeixement dels drets de les persones
homosexuals, bisexuals i transexuals i el grau d’acceptació social sembla ser
alt. Però encara hi ha entrebancs. Per això, encara cal fer visibles unes
opcions sexuals que no estan normalitzades del tot, ja que qualsevol aspecte de
la vida, no es normalitza si no es visibilitza, si no es fa públic, de manera
positiva, la seua realitat i el seu abast . En aquest sentit, han sigut molt
importants els testimonis dels qui “han eixit de l’armari”, és a dir, de les
persones que amb naturalitat han fet pública la seua opció sexual diferent de
la heterosexual.
Jo crec que
els actes de celebració de “l’orgull gay”, pretenen continuar fent visible la
realitat de les persones homosexuals, bisexuals i transexuals, i això, a pesar
dels avenços haguts, encara és necessari. No obstant jo tinc moltes reserves
cap a l’enfocament i la manera com s’estan plantejant les celebracions.
Començaré
dien que la imatge que en tinc del “Dia del orgullo gay” és la que he percebut
a través dels mitjans de comunicació. Vull suposar que hi ha hagut debats,
informacions, manifests… per plantejar i exigir les reivindicacions encara
pendents i per fer pública la solidaritat amb els qui encara no tenen
reconeguts els seus drets. Però aquests actes, si els hi ha hagut, no s’han
vist. I la imatge que se n’ha transmés, és només la d’una festa provocadora
presentada com una gran ”carnavalada”. Vull dir que és una visió que va contra
la normalitat i la naturalitat amb què s’ha de contemplar el fet homosexual. Per
això la lluita, llarga i important, per aconseguir l’esmentada normalitat es
veu desnaturalitzada amb la transmisió de la imatge dels gays (no tant la de
les lesbianes) com la de persones superficials i grolleres que, volent
mostrar-se provocadores, el que fan es
convertir la imatge de l’homosexual en un simple objecte sexual. Que mostren un
cos i unes actituds que podem identificar amb les d’uns vulgars streappers, que remeten a les dels gigolos i persones que venen el seu
cos. I després està l’estereotip de
l’afectació exagerada, allò que en sentit pejoratiu ha vingut anomenant-se
”loqueta”. Tot això està molt lluny de la realitat i de la pluralitat existent
en el món homosexual i, al meu parer, no cotribueix a la seua dignificació. Si
es vol fer festa i autoparòdia que se’n faça, però el fet que aquesta siga
l’única visió del món homosexual que ens arriba, és una frivolitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada