5.07.2009

Treball o eufòria

DE FIL DE VINT

Treball o eufòria

ISABEL-CLARA SIMÓ / ESCRIPTORA

Quan l'any passat la selecció espanyola va guanyar el Campionat d'Europa l'aldarull va ser tan estrepitós que encara dura. Ja aleshores vaig aventurar que l'excés d'eufòria (l'eufòria per si mateixa és ben normal) només passa en països que se senten inferiors i que es revengen per la via simbòlica del futbol. Vaig interpretar també que el poble espanyol té moral de victòria i que no li fa res exhibir-la. Pel que fa a la vida política, el pensament espanyol ha decidit espolsar-se de sobre els "nacionalismes" no espanyolistes per les urnes, fent unes tupinades i uns pactes que farien morir de vergonya qualsevol, però triomfants: els partits espanyolistes ja tenen totes les autonomies. Si Ruiz Zafón va dir, el passat Sant Jordi, "M'he cruspit tot el santjordi d'una sola queixalada", el govern espanyol pot dir ara mateix que s'ha cruspit tot el territori que administra amb diverses i eficaces queixalades.

Com a contrast, en les successives victòries del Barça, bé que celebrades amb eufòria, hi ha un rerefons d'elegància que ens ha reconegut fins i tot el Marca. I pel que fa a la rapacitat espanyolista, més atenta a engolir governs autònoms que no a afrontar la crisi, ens ha agafat, als catalans, ocupats resolent, amb pactes nacionals, l'espinós tema de l'educació, que és la clau del futur -i si no em creieu, llegiu-vos l'esplèndid llibre de Patrícia Gabancho, Crònica de la independència-, i, davant de les amenaces de pandèmia, la conselleria de Sanitat està distribuint vacunes i medicaments contra la grip entre els ciutadans. A mi, això de cridar menys i fer més feina és exactament el que més m'agrada. Tindrem una bona independència: com la que descriu la Gabancho. Que així sia.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 27. Dijous, 7 de maig del 2009