I la canalla, què...?
JORDI SEDÓ / SOCIOLINGÜISTA I DOCENT / HTTP://WWW.ESCRIPTORS.CAT/AUTORS/JORDISEDO

No puc amagar la perplexitat que em va provocar la manera en què es va iniciar el debat que va originar la proposta de modificació del calendari escolar que va llançar el mes passat el conseller Maragall. Em refereixo a l'avançament de l'inici del curs al dia 7 de setembre i la introducció d'una setmana de vacances pel febrer, a canvi de la jornada intensiva dels dies de més calor. La proposta va tenir la virtut de crispar tothom: els docents, perquè s'escurçava el període previ a l'arribada dels alumnes, absolutament imprescindible per a engegar el curs; els pares, perquè no sabrien com fer-s'ho per a atendre els fills. I els mitjans de comunicació també van posar el crit al cel perquè totes dues parts tenien raó i, per una vegada, malgrat que per diferents motius, coincidien a dir que la proposta grinyolava. No vull ara tornar a definir-me sobre les vacances escolars. Només diré que crec inevitable i d'allò més assenyat tendir a acostar-nos als països més avançats, per bé que també m'hauria semblat precipitat fer efectiva la proposta el curs vinent. Sort que gràcies al dictamen del Consell Escolar de Catalunya, sembla que no es farà fins al curs 2009-2010.

ARA, EL QUE M'ASTORA VERITABLEMENT de tot el debat és que, en un primer moment, ningú hagi pensat en la canalla. Es va plantejar algú, abans d'atacar o donar suport a la proposta, què convenia més als nens? Perquè, de raons per estar-hi a favor o en contra, n'hi ha de tots els colors. I s'han de valorar totes amb seriositat i rigor, però en primera instància exclusivament en funció de la seva incidència en l'eficàcia que tindran en la tasca educativa. És evident, per exemple, que la prolongada inactivitat de dos mesos i mig durant l'estiu deixa els nens absolutament estabornits, i que els docents hem de fer mans i mànigues durant les primeres tres o quatre setmanes per restablir la normalitat. Bé s'hi ha de fer alguna cosa...! Però també és cert que pretendre que els nens rendeixin en espais tancats i sense aire condicionat segons en quines èpoques de l'any i a quines hores de la tarda tampoc no sembla el més enraonat. Coses com aquestes, cal qüestionar de partença. O, per exemple, esbrinar com toleren els nens d'altres països d'Europa un curs amb tantes interrupcions. Després, si el que es decideix, únicament en bé de la tasca educativa, genera altres problemes, també caldrà veure com cal afrontar-los, però fer-ho abans em sembla començar la casa per la teulada i demostra una ben dubtosa idea de la funció que ha de tenir l'escola. No hauria estat molt més civilitzat, doncs, haver començat a opinar sobre la proposta sense tanta impulsiva visceralitat? Com es pot començar un debat d'aquesta naturalesa amb consideracions sobre la conveniència dels pares o dels docents, gens menyspreables, d'altra banda però en cap cas prioritàries? I els nens, què...?

I JA QUE PARLEM DE CANVIS A L'EDUCACIÓ, comentarem el que sembla que ja el curs vinent serà una realitat si no ho evita algú. Resulta que els mestres amb plaça definitiva que ho desitgin, podran dedicar 4 hores del seu horari no lectiu a fer classe amb dret a remuneració, quan fa ben poc el mateix departament havia tingut l'encert de reduir aquest horari lectiu al professorat, que va passar, de fer 25 hores lectives, a fer-ne només 23, perquè les dues restants, les pogués dedicar a reunions pedagògiques i atenció a pares. Ara resulta que alguns professors, segons la seva conveniència, passaran, de fer-ne 23, a fer-ne 27! On és la coherència? Si fa uns cursos es va veure necessari augmentar el nombre d'hores de reunions, com és que ara ja no cal? I per què només qui vulgui fer-ho? I per què només els mestres amb plaça definitiva? No deu ser que la mesura té inconfessables intencions relacionades amb la contractació de personal nou, el pagament de l'assegurança de malaltia i les quanties de les jubilacions? Com s'ho faran les escoles, ara, per fer les reunions durant les quals es decideix el dia a dia dels centres, s'atén els pares i es prepara material si no hi són tots els mestres? Novament, els nens són el que menys compta. I tot això, enmig del procés de promulgació de la LEC i amb una nova vaga convocada per a d'aquí pocs dies! Un desori...!

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 25. Dijous, 12 de març del 2009