No li passa mai, a vostè, se’n va a la cuina a buscar una cosa per picar: quan hi arriba s’adona que el recipient de l’orgànica està ple fins dalt. El treu, el lliga, l’agafa per dur-lo fins la porta del pis pensant que quan surti se l’endurà. Quan hi arriba veu dues cartes damunt de l’armari del rebedor i li sembla que una és d’Hisenda, i pensa: deu ser important. Aleshores, deixa la bossa d’escombraries al mig del rebedor, es diu que ja l’acabarà de treure després, quan hagi llegit la comunicació oficial. Agafa les cartes, se’n va cap al menjador on es disposa a seure a la butaca còmoda on acostuma a repapar-se per llegir el diari. Durant el trajecte sent la seva dona que li diu alguna cosa que no entén bé. Aleshores deixa les cartes damunt de la tauleta baixa de davant del sofà, surt del menjador i va al despatx, des d’on la seva esposa li parlava. Encabat torna, en passar pel rebedor veu la bossa d’escombraries al mig, l’agafa, obre la porta, crida l’ascensor mentre es pregunta: «Què hi fotia la bossa al mig del passadís?», baixa fins a la planta baixa i en sortir al carrer es no entén què fa baixant les escombraries, que, ara sí, recorda que havia preparat per baixar-les en el moment que hagués de sortir per anar a la papereria. I ara ja no ho pot fer, aprofitant el viatge, perquè no porta ni la cartera ni la jaqueta, i fa fresca per sortir en camisa. I, de sobte, pensa que encara no ha llegit la carta d’Hisenda.
La llarga anècdota inicial introdueix el que en realitat és l’objecte de l’article: les distraccions i els lladres del temps que llasten el nostre rendiment. I en relació a aquestes, la sempiterna confusió entre el que és urgent i el que és important, que afegeix desori a les interrupcions. Durant la jornada laboral és fàcil que siguem interromputs: una trucada de telèfon, un company que ens demana una cosa. Cada cop que interrompem la nostra concentració canviant d’activitat, desapareix el 85% de la informació que residia a la memòria a curt termini. Això significa que has de començar de nou. És com quan memoritzes un número de telèfon per marcar-lo; si no ho fas immediatament, l’has de tornar a llegir.
Sempre hi ha qui, de cop i sobte, ens demana una cosa per ahir, però resulta que la urgència només és seva, si a sobre no és important, posem-la al calaix rodó de la paperera. Si és urgent i alhora important, posem-nos-hi ara, sense admetre distracció ni demora. Si no és important, que la faci un altre, si no és urgent, la passem «ad calendas graecas» Diuen que en tots els casos, el millor és adoptar l’estratègia Eisenhower, el 34è president dels EUA. El vell militar deia que calia distingir entre l’urgent, que no sempre és important, i l’important, que no sempre és urgent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada