La
Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat ha celebrat la missa
de Sant Jordi a la capella que aquest sant té dedicada al Palau de la
Generalitat. Aquesta missa se celebra anualment per una concessió a la
Lliga quan aquesta va cedir a la Generalitat una relíquia de sant Jordi
en una custòdia obra de l’argenter Sunyer i datada el 1932. Enguany s’ha
fet al juliol perquè no s’ha volgut celebrar fins que s’aixequés
l’aplicació del 155.
Tot
i que als laïcistes més primaris els pot generar certa urticària pensar
que al Palau de la Generalitat hi ha una capella i que ocasionalment
s’hi celebra culte, la realitat és que, amb una mínima perspectiva
històrica, la capella està plena de sentit. Les referència a sant Jordi
al Palau són constants. Figures del sant han estat sempre presents a les
diverses façanes que l’edifici ha tingut i també en diferents estances.
Més enllà de les llegendes que envolten la seva figura, de gran
popularitat, l’apel·latiu de sant està vinculat al fet que
l’Església catòlica el va canonitzar al segle V. La seva veneració a
Catalunya es remunta al segle XI. Que un petit espai del Palau estigui
dedicat al culte catòlic vers aquest sant és un signe de les profundes
arrels històriques i populars de la institució de la Generalitat.
Canònicament és una capella particular adscrita a la presidència de la
Generalitat i, per tant, sense cap dependència de l’arquebisbat de
Barcelona ni de la jerarquia catòlica en general.
L’historiador
Hilari Ragué va trobar consignada en l’obra d’un polític espanyol,
catòlic i republicà, la sorpresa que va produir-li una visita al Palau,
el 23 d’abril de 1936, acompanyat del president Companys. Va veure un
palau ple de flors i de fidels que el visitaven i que anaven a venerar
la relíquia del sant a la capella. Aquest va dir al president: “Caram,
estimat Companys, la veritat és que no es coneix gaire que hi hagi al
front d’aquesta casa un lliurepensador com vostè.” Companys va respondre
amb gran serietat: “Jo soc el governant transitori i no tinc cap dret a
imposar a ningú el meu criteri personal. Aquestes bones gents són les
que des de fa segles venen a resar al sant aquest dia. El meu deure és
de respectar-les i defensar-les. Jo no hi entraré. Soc aquí com a
guardià dels drets de tots. Mentre ocupi el meu càrrec no hi haurà ningú
que pertorbi la llibertat de cap catòlic.” Malauradament, mesos
després, Companys no va poder complir aquesta promesa, però va donar
proves de la seva sincera intenció.
Per als catòlics,
l’eucaristia és el cimal del culte. La Lliga la celebra tot pregant pel
país. Per això es diu aquesta missa de Sant Jordi. Com també, entre
d’altres, la missa en sufragi dels que han donat la vida per Catalunya i
els seus drets cada 11 de setembre a les deu del matí, a la basílica de
Santa Maria del Mar, que aquest any recordarà els 150 anys del cardenal
Vidal i Barraquer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada