Disculpeu-me si hui, el meu article dels
dimarts no parla de refugiats ni de canvi climàtic ni d’educació. Perquè hui,
el que m’abelleix escriure en aquesta humil columna, és la sinopsi d’una
telenovel·la, seguida d’una pregunta i un contrapunt final.
Títol: “Isabel i Mario”. Protagonistes principals: Ella. dona de
seixanta-quatre anys però eternament jove, bella i seductora, reina de la
premsa de color rosa. Ell, home de lletres de setanta-nou anys amb bona
apariència, que ha arribat al lloc més alt que pot arribar un escriptor, que ha fet incursion
sense èxit, en el món de la política i que des dels seus escrits
extraordinàriament ben pagats, s’ha permés donar lliçons, pròpies d’un dretà
reacionari que vol fer com que no ho
és. Personatges secundaris: la tia
Júlia, primera dona del protagonista, la cosina Patrícia, segona muller del
protagonista i els marits d’Isabel: el cantant famós, el terratinent discret i
el polític de renom. I els fills i les filles d’uns i altres, les amistats del
món de color rosa i els empresaris de renom. Duració: moltes temporades perquè
en la trama s’han d’entremesclar moltes intrahistòries. Escenaris: les
sumptuoses cases familiars repartides per diverses ciutats, hotels exclusius,
un món de glamur. Trama: començarà amb
les especulacions sobre la relació amorosa dels dos protagonistes. El segon
capítol serà el de la confirmació del seu amor que celebren amb unes vacances
en una exclusiva i paradisíaca illa tropical. Després les aparicions en públic,
ja com parella, entremesclant el seu destí amb el d’una famosa fàbrica
valenciana de taulells. A partir d’ací es retrocedirà als temps de les
respectives infància i jovenut per acabar retornant als temps actuals d’amor i
felicitat barrejats amb els conflictes judicials entre Mario i Patrícia per la
possessió de la fortuna que tenen en comú. Apareixerà algun disgust familiar.
Molt important: obviar les notícies sobre el que passa al món. Res ha d’entelar
el triomf de l’amor. Res que puga destorbar el gran titular: “Isabel Preysler y Mario
Vargas Llosa, cómplices y muy felices en la gran fiesta de
Porcelanosa en Nueva York”.
Pregunta: podia
escenificar-se de millor manera la frivolitat del món que vivim?
Contrapunt final: fora de
guió i lluny de la trivialització de tot, però coincidint en el temps amb
l’afer dels protagonistes d’“Isabel i Mario”, s’ha produït la mort d’Elena
Arnedo, una dona que té en comú amb Isabel haver estat casada amb Miguel
Boyer. Però Elena era ginecòloga, escriptora, política, capdavantera en la
defensa dels drets sexuals i reproductius de la dona. Va militar en el “Frente
de Liberación de la Mujer” i a ella li devem la creació dels primers centres de
planifiació familiar en Espanya. Una telenovel·la ben diferent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada