Arran del Manifiesto por la Lengua Común

dimarts escrivia aquest article Jesús Puig a LEVANTE-EMV... Llegiu-ho. No té res que li sobre...

Jesús Puig. Levante-emv

Han coincidit en el temps dues notícies contradictòries sobre la política lingüística del Consell. Una és l´adhesió al manifest en favor del castellà. L´altra és la imposició de l´anglès com a llengua vehicular en l´assignatura EpC. I ara dic jo, no és això contradictori, com bufar i absorbir al mateix temps? Sabem que els camins de la política són inescrutables (com els de Déu, que ens posa temptacions i després ens castiga per caure en elles); però practicar semblants contradiccions tan sols és possible quan la política és una posada en escena i el polític un experimentat teatrer.
La campanya contra la quimèrica persecució del castellà és un obús en tota regla contra les altres llengües de l´Estat. Camps, en posicionar-s´hi a favor, demostra estar en contra que el valencià recupere terreny. Perquè, si el valencià recupera terreny, vol dir que normalitza el seu ús a les escoles, a la justícia, als serveis públics, als mitjans de comunicació, etc. I en tots aquests àmbits, a qui guanya el terreny? Al castellà, evidentment. I això és el que no vol el president.
Si pensen que el judici anterior és exagerat i que respon a inexplicables necessitats hiperbòliques, consulten l´hemeroteca, i ja em diran si subscriure el manifest en base al «bilingüisme integrador» no és una declaració solemne que, si no es diu mofa, s´ha de dir befa. Bilingüisme, diu? Els valencianoparlants som els únics bilingües, president. Ja m´agradaria ser un país bilingüe; o, millor encara, multilingüe. Bilingüisme, diu? Sí, però per a tots. El contrari és l´actitud dels colons: exigir que els valencianoparlants sàpiguem les dues llengües per a que els monolingües puguen viure exclusivament en castellà. El manifest no vol extendre el bilingüisme, sinó preservar el monolingüisme i equiparar el castellà amb la llengua pròpia només als pocs àmbits on aquesta encara és la primera llengua. Vaja, que el lema del manifest ben bé podria ser: Monolingües tots, i bilingües els que ja ho són.