DE TOT UN POQUET

El Síndic de Greuges explicita que la institució tramita constantment resolucions dirigides a l’Administració pública valenciana sobre queixes de valencians que veuen vulnerats els seus drets lingüístics. INSTEM AL SÍNDIC DE GREUGES QUE ACTUE D’OFICI EN ELS CASOS DE VULNERACIÓ DELS DRETS LINGÜÍSTICS DELS VALENCIANOPARLANTS Les entitats ACPV, ACV Tirant, ACICOM, Escola Valenciana, Castelló per la Llengua, Ca Revolta, Confederació Gonzalo Anaya, FAPA-València i Societat Coral El Micalet;  els sindicats A Contracorrent, BEA, CCOOPV, COS, Intersindical Valenciana i UGTPV; i els partits polítics PSPV-PSOE, EUPV, Compromís, ERPV, Els Verds del País Valencià i PSAN  van crear la Plataforma pels Drets Lingüístics al País Valencià (PDL-PV) i van triar el 4 de desembre com a data per a celebrar el Dia dels Drets lingüístics al País Valencià i visualitzar les múltiples vulneracions d’aquests drets que sofreixen els ciutadans valencianoparlants. Els representants d’aque...

He llegit un magnífic article de Rosanna Cantavella, catedràtica de filologia catalana a la Universitat de València, publicat a Vilaweb i que m'ha arribat, amb el seu habitual entusiasme, a través del monjo de Montserrat Josep Miquel Bausset. L'article es titula  L'error d'ignorar el factor valencià . Parla sobre la realitat manipulada que arriba, des de València, fins als ciutadans del Principat; la quantitat de tòpics és tal que les generacions més joves no volen saber-ne res, del País Valencià, perquè, diuen, “està contra Catalunya”. Cantavella desmunta aquest i altres tòpics, que faríem bé de tenir presents. Perquè rere la manipulació de les Falles, la paella i l'ínfima minoria de blavers que queden, hi batega un país molt treballador, que sempre s'ha decantat cap a l'esquerra i amb un tossut amor a la pròpia llengua, com ho demostra l'obra espectacular d'Escola Valenciana o d'Acció Cultural, i l'esclat de protestes arran de la desa...

La missió de Jesús – ha explicat el Papa comentant l’Evangeli d’aquest diumenge – “no surt de Jerusalem”, és a dir del centre religiós, social i polític, sinó de Galilea, “una zona perifèrica, una zona mensypreada pels jueus més ortodoxos, pel fet d’haver-hi, en aquella regió, Galilea moltes poblacions estrangeres” i per això definida per profeta Isaïes com ‘Galilea dels gentils’. “És una terra de frontera, una zona de trànsit on es troben persones de diferent raça, cultura, necessitat de confrontació i necessitat de trobada”. “Nosaltres també estem immersos cada dia en una ‘Galilea dels gentils’, i en aquest tipus de context podem espantar-nos i cedir a la temptació de construir recintes per estar més segurs, més protegits. Però Jesús ens ensenya la Bona Nova, que Ell porta, no està reservada a una part de la humanitat, s’ha de comunicar a tothom. És un anunci joiós destinat als qui l’esperen, però també als qui potser no esperen res més i no tenen tampoc la força de buscar i de dema...

¿Cuáles son sus atributos? La ambición, el despotismo, y el engaño. ¿Con qué idea ha hecho entrar sus tropas en ESpaña? Con la de quitarnos toda la familia Real, acabar con la casa de Borbón, y entregar el Reino á su hrmano Josef Napoleón. ¿Debemos oponernos á sus intentos? Debemos hacerlo hasta derramar la última gota de sangre, haciendo saber á la Europa y al Mundo, el vil proceder de este infame aliado, que ha saqueado nuestros pueblos , robado los Vasos sagrados de nuestras Iglesias, profanado los Misterios de nuestra santa Religión, ultrajado á nuestros Sacerdotes, y quitado la vida a innumerables inocentes. ¿Quienes son los Franceses? Los antiguos Cristianos, y los Ateistas modernos. ¿Quién los ha conducido á este precipio? La falsa filosofía, y el desenfreno de las costumbres. 

en preguntas y respuestas, mandado imprimir por la Junta Suprema. SEvilla: Por la viuda de Hidalgo Supremo. ¿Qué sois?  Español por la misericordia de Dios. ¿Qué quiere decir español? Hombre nacido en España. ¿Cuáles son sus obligaciones? Ser Cristiano Católico, obediente à su Rey, y amante de su patria, dando por ella la vida si fuese necesario. ¿Quién es ahora Rey de España? FERNANDO VII. acreedor á nuestro respeto por sus virtudes y desgracias. ¿Quién es el enemigo de España? El pérfido Emperador de los franceses. PD: Amb paciència i una canya (i a poc a poc) us l'aniré passant. Es conserva a la Biblioteca Nacional de España.

El pare Abat de Montserrat, Josep Maria Soler, s'ha refermat aquest dijous en el seu suport a un referèndum. “Si Catalunya és una nació, tota nació té dret a decidir sobre el seu futur”. Segons Soler, el posicionament dels bisbes catalans sobre el futur no és qüestió política ni partidista, sinó una “qüestió d'ètica”. Així ho ha defensat durant la tercera conferència-col·loqui del cicle Moment Zero, organitzat per El Punt Avui i l'entitat que porta el mateix nom, i que s'ha celebrat aquest migdia al Born Centre Cultural, ple a vessar amb prop de dues-centes persones. L'Abat ha defensat que “la realitat nacional de Catalunya” és “prèvia a la formació de l'actual Estat espanyol”. “La història crec que ho diu així”, ha reblat. En aquest context, ha opinat que si “Catalunya es una nació, tota nació té dret a decidir sobre el seu futur”. Soler ha recordat que el 1985 els bisbes ja reconeixien la nació catalana. També ha explicat que l'Església catalana h...

La que semblava tranquil·la ciutat de Burgos ens va sorprendre fa uns dies amb l’oposició contundent de tot un barri contra un projecte d’urbanització que en principi, als qui no som d’aquella ciutat, ens podia semblar atractiu:  creació d’un bulevar amb zona verda i carril bici en el qua ara és carrer Vitoria, sorollós i transitat i, construcció d’un aparcament que allunyaria els cotxes de la zona. Ens sorprenia encara més si ho comparàvem amb altres revoltes produïdes precisament pel contrari perquè defensar zones verdes i qüestionar la cultura del cotxe és adherir-se a una causa que procura fer millor la vida de les ciutats. Per què en Gamonal no?          A mesura que anàvem coneixent la situació que va motivar els fets, anàvem entenent les causes d’aquell conflicte que ha provocat la ràbia de la gent. Perquè Gamonal a penes té aparcaments i per les nits els veïns fa temps que han pactat aparcar en doble filera sense el fre de mà posat...

En aquesta setmana de pregàries per la unitat dels cristians, les lectures d’avui ens ajuden  a retrobar les fonts que alimenten la nostra fe i són font d’unitat. El profeta Isaïes, l’apòstol  Pau i el testimoni de Joan Baptista en l’evangeli de Joan ens animen a ser receptius als  dons de Déu i a compartir-los generosament.  El profeta Isaïes –en primer lloc-- ens parla d'aquell Servent que ha rebut de part de Déu un  encàrrec múltiple: no sols ha rebut la missió d’aplegar «el poble de Jacob», sinò la de ser  «llum» per a tothom, per tal que la «salvació» de Déu arribi d’un cap a l’altre de la terra. Ens  trobem en el cor mateix del misteri de la llibertat humana i de la voluntat salvadora de Déu.  A la segona lectura, és l’apòstol Pau qui ens diu que ha estat «cridat» per «voler de Déu» a  ser «apóstol de Jesucrist» i a compartir amb les diverses comunitats, la mateixa crida, que  ell ha rebut. També nosaltres podem compartir ...

Aureli Argemí, que va ser el secretari de l'abat de Montserrat Aureli M. Escarré fins que va morir, recordava ahir, en la inauguració al Palau Robert de Barcelona de l'exposició  Premsa i dictadura: l'abat Escarré a ‘Le Monde' , que malauradament, i després de 50 anys, “encara estem igual”. “Però ara –comentava en petit comitè– a diferència d'abans, les coses es poden dir.” Es poden dir, sí, però tota la gent que va assistir a la conferència se sentia commoguda (molt identificada?) amb la lluita dels antifranquistes catalans que van preparar el terreny perquè Escarré fes sentir la veu d'un poble trepitjat i silenciat, i per tornar-ho a dir. “El règim espanyol es diu cristià, però no obeeix els principis bàsics del cristianisme”, va denunciar Escarré a  Le Monde  el 14 de novembre del 1963, quan el règim feia veure que celebrava 25 anys de pau (de la fi de la Guerra Civil) però, al contrari, “va quedar retratat als ulls del món com a totalitari i unionista” i ...

( Bisbat d'Urgell ) L'arquebisbe d'Urgell,  Joan-Enric Vives , ha visitat Gaza, Tel Aviv i Betlem durant la  trobada organitzada  per la Coordinadora de les Conferències Episcopals per a l'Església a Terra Santa i per l'Assemblea de Bisbes Catòlics de Terra Santa, "Holy Land Co-ordination" (HLC). La trobada es va iniciar el dissabte dia 11 a Jerusalem, tot i que les sessions de treball s'han desenvolupat aquests dies a Gaza, Tel Aviv i Betlem on s'han trobat amb diversos col·lectius de la societat civil. Diumenge van visitar la Parròquia catòlica llatina de la Sagrada Família, l'Església cristiana ortodoxa, i escoles, centres formació i hospitals cristians on van expressar el seu suport als mestres i al personal mèdic. Vives ha informat des de Gaza que "la gent continua la seva vida i tenen coratge, perquè realment, en tenen. Hem pogut veure llavors d'esperança: hi ha quatre escoles catòliques i cristianes que donen un gran suport...

La Ruta del Cister ha tancat el 2013 amb un total de 199.779 visitants, el que representa un lleuger augment -del 3%- del volum de visites als tres monestirs cistercens. Els monestirs de Santes Creus -amb 64.000 visites- i Poblet -més de 110.000- han augmentat visitants en un 2% i un 7% respectivament. El de Vallbona de les Monges -amb 19.000 visites- ha disminuït un 15%, una caiguda que l'ens gestor de la Ruta del Cister atribueix a la reducció de l'horari de visites i destaca que són dades positives que reafirmen la Ruta com una marca turística "potent i consolidada". Amb tot, contrasta l'entrada conjunta als tres monuments, que ha caigut un 22%, després que el 2012 experimentés un fort augment. A l'Alt Camp destaca l'augment de visites al Celler de Nulles amb 5.000 visites -un increment del 56%. Aquest recurs ja havia registrat un augment molt important l'any 2012 -del 66%- i aquest any segueix in crescendo. També han augmentat els visitants a...

“És important no ser alarmista però és molt important estar alarmat”, deia fa uns deu anys David Mubad , Ministre d’exteriors de Gran Bretanya referint-se als perills del canvi climàtic. Doncs bé. Si en aquell moment calia estar alarmat, actualment cal estar-ho més encara. I cal estar-ho, precisament, per exigir més mesures urgents que puguen pal·liar els efectes d’aquest greu fenomen climàtic mundial que ja està definitivament instal·lat entre nosaltres. La situació de fred extrem que està vivint-se als Estats Units n’és una de les seues conseqüències. Ho han dit molts meteoròlegs i ho han dit els asessors d’Obama sobre aquest tema. És més, han afegit que si alguns neguen aquesta relació, que no se’ls faça cas. Perquè alguns dels negacionistes han aprofitat per dir que, precisament, les actuals onades de fred intens dels Estats Units, desmenteixen l’escalfament global.          Val a dir que la resposta a aquesta ...

La resposta a la qüestió catalana ha esberlat el mite de les dues Espanyes, que tan gràficament va presentar Antonio Machado. Figura que hi ha dues Espanyes, però davant de la qüestió catalana n'ha sortit només una. L'altra ha dimitit, s'ha amagat, ha preferit no disputar l'hegemonia i al meu parer s'ha suïcidat a mitjà termini. La resposta a la demanda sobiranista catalana -no estic parlant de la independència, sinó de la consulta, del vot democràtic per arbitrar els conflictes- ha quedat en mans, en exclusiva, d'una de les dues Espanyes. L'altra s'ha apuntat al seguidisme i ha renunciat a tenir un discurs propi. Un discurs no sobre Catalunya, sinó sobre la democràcia. Un discurs equiparable al que poden tenir els països occidentals com el Canadà i la Gran Bretanya. Quines són, en el fons, aquestes dues Espanyes que Machado va insinuar abans de la Guerra Civil? No és ben bé la dreta i l'esquerra, tot i que podrien arribar a coincidir...

Les 9.25. Aula nova del Sínode al Vaticà Quan el Papa Francesc parla sense text i dialoga, el seu pensament té un ritme a “onades” progressives que han de ser seguides atentament perquè es nodreix de la relació viva amb els seus interlocutors. El qui pren nota ha de prestar atenció, no sols als continguts, sinó a la dinàmica de relació que es creen. Així passà en el diàleg que el Sant Pare concedí a la Unió de Superiors Generals (USG) dels Instituts religiosos masculins al final de la seva 82ª Assemblea General.1 Assegut enmig d’ells, vaig prendre nota del diàleg. Aquí intentaré expressar, dintre de les possibilitats, la riquesa dels continguts, mantenint el to del diàleg viu i espontani que durà tres hores. A la meitat hi hagué un interval de mitja hora en el qual el Papa s’aturà a saludar personalment els Superiors Generals, també prenent un mate en un clima relaxat i distès. En realitat, els Superiors havien demanat solament una breu trobada de salutació, pe...