1.31.2006

Vos propose un joc

Mireu, com aneu de ganes de jugar? És molt senzill el joc que vos propose. Heu d'anar a la pàgina de Google. Una vegada allí, escriviu la paraula miserable. I, després, sense donar-li a ENTER (això és important- no heu de donar-li a ENTER), assenyaleu VOY A TENER SUERTE (sols això- assenyalar-ho) i espereu a vore què ix. Ja m'ho contareu.
Àngel

1.30.2006

M'ha desaparegut el que he escrit

Bo, ho sent, m'ha desaparegut el que he escrit. A veure si ho puc recuperar. Perquè ha estat una llàstima ja que m'havia eixit un bon text. Ja sabeu que no tinc iaia. Aquell/a que m'explique el significat d'aquesta expressió amb un comentari no se'n penedirà d'haver-ho fet.
Bona nit

1.29.2006

Diumenge, fred i neu a manta

Bé, hui no parlaré del PP ni del govern d'Espanya, Carlos. No Expaña, com escriuen ja alguns que diuen estimar-la molt.
Hui és diumenge, fa fred, ha nevat. I no tinc massa ganes de guerra. Demà a classe, com deia un germà Marx (humorista) en una de les seues pel.lícules innoblidables: "Mas leña que es la guerra" ja tindrem guerra.
Ha arribat a les meues mans un llibre sobre l'ensenyament, es diu Generació L, m'ho estic passant molt bé amb la lectura perquè clava el que sou vosaltres en aquest moment: generació L (com els conductors principiants). I, no vull ser pessimista, però no li veig solució al sistema educatiu ni amb LOGSE, ni amb LODE, ni amb LOCE, ni amb LOE... Llàstima, xiquetes i xiquets.

I perquè tot no siguen males coses hui, afig algun fragment d'un llibre que ja té uns anyets. És de Federico Gan Bustos, La libertad en el W.C. Para una sociología del Graffiti. Són com diu el títol un conjunt d'escrits trobats en els serveis públics:

Dios es bueno, pero la hierba es más dulce.
La vida es como la escalera de un gallinero, corta pero llena de mierda.
GRAPO (Grupo Religioso de Adeptos al Porro).
FABA (Federación Anarquista del Bajo Aragón)
Las barricadas cierran la calle pero abren el camino.
No te rías tanto, porque la risa por cosas serias es sinónimo de histeria.
¿En qué se parecía Franco a unos sostenes? En que oprimía a los opulentos y levantaba a los caídos.
Guerrilleros (pels de Crist Rei, famosos a l'època de la Transició), si los hijos de puta volasen, tapariais el sol.
Bo, per avui, prou...

1.28.2006

Dissabte: dia de neu i fred (almenys al meu poble)

Fa uns dies a la classe de Tutoria amb el 1r B (de l’Ausiàs March) estàvem decidint quin llibre llegir aquesta segona avaluació. Un estudiant (Ramonet) em va dir que havia llegit un llibre d’una tal Melissa P. i que li havia agradat. És el que diuen si el llibre els fa trontollar (cadascú que entenga el que vulga). Havia llegit alguna cosa sobre el llibre però no me’n recordava quasi de res. I parlant, hi vaig caure. Es tractava de l’autora (el seu nom ningú no el sap o diuen no saber-lo) que ha remogut cel i terra a Itàlia.
Un vegada a casa, escric a Google el nom i, de seguida, bo, millor feu-ho i vore-ho què passa.
I aquest és el llibre proposat de lectura per a aquesta avaluació. Això sí, amb autorització del pare i/o la mare de l’alumne/a.
Per tal de fer-vos entrar ganes de llegir-lo us pose algun fragment del llibre.

“M’ha aferrat per les espatlles i m’ha fet girar, m’ha escrutat atentament i ha exclamat:
-Però com collons t’has vestit?
-Vés a la merda, Daniele –li he contestat, ferida una altra vegada.
Ha sonat el telèfon i ell ha eixit de l’habitació per agafar-lo. No sentia bé el que deia, només paraules apagades i rialles ofegades. En un moment concret he sentit:
-Espera un moment. Aniré a veure-la i ja et diré el què.
Aleshores ha tret el nas per la porta, m’ha mirat, ha tornat al telèfon i ha dit:
-Està dreta al costat del llit, amb les mans a la butxaca. Ara me la passe per la pedra i t’ho explique. Adéu. (pàg. 30)

“Ens deteriorem, diari, les guerres ens maten, els terratrèmols ens destrossen, la lava ens engoleix i l’amor ens traeix. I tampoc no som immortals, tot i que això potser està bé, oi?
Ahir les pedres de Polifem ens van mirar mentre ell es movia convulsament sobre meu, sense importar-li que jo tremolés de fred ni que mirés cap a una altra banda, on la lluna es reflectia a l’aigua.” Pàg. 35-36)

“En Roberto ha aparegut per darrere, m’ha fet girar i m’ha besat amb tota la llengua. Aquest petó m’ha fet una mica de fàstic; no s’assemblava gens als de Daniele. Em transmetia la seua saliva, que se m’escolava una mica pels llavis. (…)
-No pots encendre els llums? –li he preguntat mentre em besava al coll.
-No, m’agrada més així.
M’ha deixat al llit, gran; s’ha agenollat davant meu i m’ha ... » (pàg. 51)

La fitxa del llibre és :
Melissa P. Cent cops de raspall abans d’anar a dormir, Editorial Columna.

Bo, de moment, ja n’hi ha prou. Ah, per cert al meu poble neva: tot és bonic...

Fins una altra.

1.27.2006

Divendres, un cap de setmana que serà molt fred

Diumenge (8 de gener de 2006) llegia al LEVANTE-EMV l'article de Toni Mestre "L'àguila i les gallines". Em va agradar molt, bé, sempre el llig i sempre coincidesc amb el que diu. Venia a dir que un ou d'àguila va caure entre uns ous de gallines. Va nàixer l'aguila i els pollets. I l'àguila es comportava com un pollet més i com una gallina quan va créixer. Fins que un dia volgué ser àguila perquè va veure una au molt semblant a ella creuant el cel. Clar, les gallines se'n rifaven. Fins que un naturalista la va veure i digué que era una àguila. Se l'emportà amb ell i amb molta paciència la féu volar i arribà ser el que era per naturalesa: ÀGUILA. I acaba el Toni Mestre fent una crida a deixar de ser, d'una vegada, gallines i passar a ser àguiles (que és el que som) lliures, i no gallines captives. Per tant, també m'unisc a la petició de Toni Mestre i demane que deixem de ser gallines i cite textualment: "Aqueix és el repte dels que conservem memòria de la nostra alta condició d'àguiles, el nostre treball d'aquests dos anys. O volem seguir sent gallines?". No cal més aclariments, o sou tan ... que no sabeu el que vol dir aquesta metàfora.

Ah, per cert Vila-Real fou cremada també per l'exèrcit borbó. Enguany fa 3 segles. Avant sempre!!!!

1.25.2006

Reflexions en veu alta

La Diputació de València és un ens que, de veritat, no sé per a què serveix. Millor, sí que ho sé, perquè les valencianes i els valencians (de província) estem un poc més endeutats. I ho hem d’agrair a la bona gestió del PP.

Anem a pams: el pressupost de 2006 inclou un nou préstec de 20 milions d’euros. Això no seria notícia si no fóra que els deutes de la Diputació amb diversos bancs i caixes arriba a més de 314 milions (concretament, 314.535.191,47 euros). Per exemple, a Bancaixa (o li direm Bancaja com desitja JL Olivas) 4.122.431,96.-; a la CAM 58.728.160,42.-; a Caixa Galícia 6.742.418,56.-; etc. Amb aquest deute es veurà obligada la Diputació al Pla Econòmic Financer per tal de complir amb la Llei d’Estabilitat Pressupostària, cosa que l’obligarà al vist-i-plau del govern de JL Rodríguez Zapatero. Vosaltres mateixos que ja sou grandets per saber què vull dir.

L’altre dia es presentà el llibre de Biel Mesquida, Els detalls del món, Editorial Empúries. Cap novetat que es presente un llibre d’aquest mallorquí. L’acte tingué lloc en presència de la Conselleria de Cultura de la Generalitat veïna, Caterina Mieras, i vull fer-me ressò d’algunes de les coses que es digueren a l’acte.

Biel Mesquida digué: “No hem de ser gens triomfalistes, hem de ser molt lúcids. Als artistes, …, ens falten moltes coses. La cançó no va, la literatura catalana no va, això de Frankfurt no ho veig gens clar! Els artistes hem de pitjar en Maragall i na Mieras i en Zapatero i es fill de puta d’en Bush!”. Més avant digué: “Ja no puc pus d’Estatut, ja no puc pus de Menes, mos estan anestesiant, mos estant castrant, tocant es ovaris, es collons, es cervells, ses hormones, es collons de s’ànima!” Seguia dient: “Vénen temps molt difícils, sa universitat catalana està totalment plena de misèries i regnes de taifes”. I acabava l’acte dient: “Fora l’Europa dels mercaders, visca l’Europa dels pobles i de les llengües!.
Estic convençut que mou molta raó. Fins demà...

1.24.2006

L'ESGLÉSIA DE BENET XVI

El Papa Benet XVI ve a València els dies 8 i 9 de juliol per tal de presidir l’Encontre Mundial de les Famílies. Res a objectar. Ara bé, que l’estructura EFÍMERÍSSIMA on oficie la Santa Missa tinga uns 2.500 metres i ens coste 600.000 euros (100 milions de pessetes), doncs què voleu que us diga amb tanta fam i misèria que hi ha al món. I sort que, segons Juan Pablo Mas, el disseny és una “arquitectura sòbria” perquè, si no, ens costa Déu sap quant.

Un altre aspecte del que passa amb l’Església a València és que les unions civils s’han duplicat en 5 anyets. És a dir la secularització avança i els bisbes i capellans preocupats pel govern de Zapatero. Clar, segons ells, també tindrà la culpa de la secularització el president del govern?
Per concretar més, l’any 2005 hi hagué a València ciutat 1.936 matrimonis civils, un 43,5% del total. Els matrimonis religiosos foren 2.501, un 56,5%. La diferència s’escurça. L’any 2000 les unions civils foren 1.017, que vingueren a representar un 25,2%.

A més a més, la reducció de seminaristes a l’Arquebisbat de València ha estat també importantísima: dels 90 que tenia el Seminari Metropolità de València el curs 2000-01 han passat a 45 el curs 2005-06. Calculem la reducció? És fàcil de 90 a 45 són un 50% menys en cinc anyets.

Si puc demanar alguna cosa a l’Església (millor als dirigents de la CEE) els diria: deixen ja d’una volta el “victimisme” i atenguen l’aspecte espiritual, de debò, dels catòlics. Ah, per acabar, felicite el nou bisbe d’Oriola-Alacant, Monsenyor Rafael Palmero, per la valentia de reconéixer i afirmar que l’Església no està perseguida a Espanya. Les seues paraules textuals són: “No, no em sembla correcte parlar de persecució. Alguns temes, tanmateix, sí que semblen estranys en el moment que ens toca viure. Pau, per tant, molta pau. Pau que naix de la veritat... »

1.23.2006

Hui, sols unes notícies

Com que ja tenim Estatut, hui no diré massa. Però sí faré esment d'algun fet puntual.
1r El general Mena Aguado és dut als tribunals per un advocat de Catalunya. Què es pensava aquest home? El general Mena Aguado, segons aquest advocat, ha comés un pressumpte delicte de provocació, conspiració i proposició a la rebel.lió militar. Bé, el jutjat d'instrucció núm. 3 de Sevilla haurà de dir la seua. Però, segons l'advocat (no vol aparéixer als mass media), "la literalitat i l'ànim del discurs és delictiu".

2n Martí Gasull, de la Plataforma per la Llengua, és de justícia que s'haja aconseguit que el coneixement de la llengua siga un deure i, per tant, un requisit per a tots els funcionaris. A veure si aquestes caps privilegiats del PPCV, que tant estimen la nostra llengua (per això no l'usen, clar!!!), en prenen nota i fan el mateix ací, al PV.

3r. Hi ha hagut un atac "blavero" a la llibreria 3i4 de València. Fet que ha estat qualificat com a "FEIXISTA" per l'editor Eliseu Climent i ha afegit que i cite textualment, "el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, està finançant grups secessionistes lingüístics".

4t Hi
ha països nuclears molt més perillosos que l'Iran i no se'ls amenaça, ha dit el periodista britànic Robert Fisk, corresponsal del periòdic The Independent al Pròxim Orient. No dic res més sobre el perill nuclear. Ja sabem com va anar amb les armes de destrucció massiva.

5é La llei del menor proposa més severitat amb la violència dels menors. Ara els assetjadors (el que s'anomena "bullying") hauran de canviar d'escola o institut OBLIGATÒRIAMENT.

6é Us recomane un llibre del periodista valencià Francesc Viadel. El llibre és No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme. Llegiu-lo i ja em direu alguna cosa.

7é BONA NIT, FINS DEMÀ.

1.22.2006

Per fi, ja hi ha ESTATUT!!!!

Totes les negociacions solen costar i aquesta no anava a ser menys. De tota manera, m'alegre que la negociació acabe bé (falta alguna coseta amb ERC). Hui, vesprada de diumenge, voldria fer-me ressò de la definició del mot "NACIÓ" perquè tot el món en parla però igual no saben el que diu el diccionari. El Diccionario de la Real Academia Española de la Lengua (sí, de la Real Academia, heu llegit bé) defineix NACIÓN de la manera següent: "Nación es un conjunto de personas que generalmente hablan el mismo idioma, que son de un mismo origen y tienen una tradición común". Ja està, això és una NACIÓ. Què us pensàveu que deia el Diccionario? Ara, sempre pot vindre algun general (d'aqueixos que vosaltres sabeu) i canviar-ne la definició o dir que no és constitucional i tot el que esteu pensant.
Segons aquesta definició, algú em pot dir on està l'impediment per què Catalunya no siga nació? I el que ja no està tan clar és que Espanya puga entrar en aquesta qualificació. Per què? Molt senzill.
1r A Espanya, el conjunt d'espanyols no parlem el mateix idioma, sinó quatres idiomes diferents: el castellà, l'euskera i el gallec i el nostre (català-valencià-balear), en cada un dels respectius territoris espanyols;
i 2n No tots els espanyols són persones del mateix origen, ja que els que habiten la part oest de la península Ibèrica són d'origen celta (del nord-est d'Europa); mentre que els de Catalunya, País Valencià i Illes Balears som descendents dels ibers (de l'est mediterrani).
I, finalment, no hi ha una tradició comuna: les tradicions i manifestacions populars, artístiques o culturals que tenim a Catalunya, País Valencià i Illes Balears són diferents de les de la resta de l'estat Espanyol (almenys, en el nostre idioma).
Espanya és, com diu Alexandre Puig Colomer, un Estat-potència plurinacional, acceptat de forma unànime, de gran prestigi entre els més importants d'Europa.
Res més, de moment.

1.20.2006

Zapatero té la culpa de tot?

Com sabeu, molts i moltes diuen que Zapatero té la culpa de tot. I jo, de veritat, també comence a creure-ho. Posaré un exemple: Zapatero ha anunciat que, davant la pèrdua de fons econòmics de la UE -fet normal perquè hem deixat de ser Objectiu 1-, el País Valencià tindrà compensacions.Aqueixes compensacions eixiran dels 3.250 milions d'euros que rebrà l'estat fins 2013. A més, Espanya tindrà un saldo net de 16.181 milions d'euros, perquè n'aportarem 74.265 i en rebrem 90.446.
També rebrem els conjunt dels habitants de les terres que són governades per J.L. Rodríguez Zapatero 3.250 milions d'euros del Fons de Cohesió, al qual ja no podia aspirar Espanya. Tot açò ho va fer públic en seu parlamentària. I és que, de veritat, quanta raó que tenia Mariano Rajoy, Zapatero és un bobo solemne. Ara, la contestació de Zapatero supera en molt l'afirmació de Rajoy. Recordeu què va dir Zapatero de Rajoy. No? Doncs, molt senzill, Rajoy es valiente i listo. Quanta raó que té Zapatero!.

P.S.: Llegiu-ho bé. Si fa falta dues vegades. Atentament.

1.19.2006

Hui no escriuré res meu

Hui, amigues i amics, no escriuré res meu. He estat llegint premsa i m'ha semblat interessant totes aquestes reflexions que vos afig a contunuació. Si teniu paciència i les llegiu, trobareu la pedra filosofal d'alguna realitat que ens envolta. Gràcies. Fins demà.

Els néts d'Unamuno carreguen contra el PP
Barcelona · 11/01/2006
La utilització per part del PP de la cèlebre frase d'Unamuno 'Venceréis pero no convenceréis' ha generat molt de malestar entre els néts i besnéts de l'intel·lectual espanyol. Unamuno va dirigir aquesta frase al general colpista Millán Astray just després de l'alçament militar del 36, i ara il·lustra tanques publicitàries i tríptics que el PP de Salamanca reparteix des de fa mesos per la ciutat per mostrar el seu rebuig al retorn dels papers a Catalunya.http://www.tribunacatalana.org

Dietari
Llums...
múltiples de quatre
Albert Sáez
Els lectors de l'AVUI en són experts, però acaba a d'aparèixer un últim informe sobre el dèficit fiscal. L'ha fet la professora Esther Martínez, de la Universitat de Girona, per encàrrec de la Fundació Josep Irla. Última estimació: els impostos recaptats a Catalunya que van a parar a l'Estat central representen el 12,4% del PIB. Els serveis que l'Estat ofereix a Catalunya sumen el 3,6% del PIB. Traduït: de cada 100 euros que produeixen els espanyols que viuen i treballen a Catalunya, una mica més de 12 marxen Ebre enllà, però dels que gasta l'Estat, només una mica més de tres arriben a traspassar el riu en sentit contrari. Descomptem la part que correspon a les rendes més altes que hi ha a Catalunya i descomptem una quota de solidaritat que ningú posa en dubte al Parlament i preguntem-nos: ¿és lógic que aquest diferencial sigui múltiple de quatre?, ¿hi ha algun altre territori a Europa -nació, regió, província o colònia- que suporti una situació similar?
...i ombres
les lleis fetes a mida
L'embolic que s'ha organitzat amb l'assemblea que Batasuna ha convocat per dissabte que ve no és responsabilitat de l'actual govern espanyol, com insisteix la lleial oposició. Alguns ja ho vàrem advertir quan es va aprovar la dita llei de partits, durant la majoria absoluta d'Aznar. Aquella llei incomplia dos principis jurídics bàsics: es feia només pensant en un partit i d'acord amb la conjuntura de la política antiterrorista del moment. Ara el context és un altre però la fiscalia i els tribunals han d'aplicar la llei vigent, sens dubte. Però la seva aplicació és avui clarament inconvenient. La debilitat actual d'ETA dóna ales als sectors de l'esquerra abertzale que volen integrar-se en la vida política. Si aquests sectors xoquen cada dia amb tota mena d'impediments acabaran perdent l'oportunitat que es presenta. ¿No hauria de ser la pau un bé d'interès general a preservar? ¿S'ha plantejat el PSOE la derogació d'aquesta llei? ¿No seria el moment que Zapatero expliqués a Rajoy què passa amb ETA?

Ell ens cal a Salamanca
Passa-ho!
Iu Forn
Som en una agència de viatges del centre de Salamanca. Un paper anomenat amb propi nom de la ciutat hi ha anat per trobar la manera més ràpida i barata de fer el viatge de retorn a Catalunya.
-Doncs miri, que voldria sortir d'un arxiu i després tornar a Barcelona.
-¿Ha pensat en algun mitjà de transport en concret?
-M'han dit que hi ha una cosa molt moderna: un tren que n'hi diuen AVE.
-Sí, però l'AVE encara no arriba a Barcelona.
-Ah, no? És que sap què passa, que he estat més de 60 anys tancat en una caixa i ja llavors es va dir que l'AVE arribaria a BCN el 2002...
-Res d'AVE, senyor paper. Vostè ha de viatjar en avió.
-Ui no. A mi els avions em fan por. I en taxi, què li sembla?
-En taxi Salamanca-Barcelona? Bé, depenent de quina emissora estigui escoltant el taxista pot ser un viatge pitjor que una discussió sobre les diferències entre articulat i preàmbul i les diferències amb l'article preambulat i el preàmbul articulat...
-Quan diu això, està pensant en alguna emissora en concret?
-Nooooo, valga'm Déu, Mahoma, Al·là, Buda i el santoral sencer de totes les religions inventades i per inventar als planetes existents o per descobrir.
-Total, que en taxi tampoc. Llavors, què em queda?
-Senyor paper, vostè no deu saber qui és David Meca, oi?
-També és un paper?
-És un senyor que neda perquè porta uns paperets enganxats al pit o porta uns paperets enganxats al pit perquè neda, encara no ho tinc clar. Però vostè hi puja i veurà com fa Salamanca-Barcelona en no res. Només hi ha un petit detall, viatjarà entre Polaris i Plátano de Canarias.
- Miri, després de 60 anys com si haig de fer la vertical pont...

1.18.2006

Dimecres, a meitat de setmana

Bo, hui ja és dimecres. Hem passat l'equador de la setmana, ja s'acosta divendres i el cap de setmana. Hui hem tingut reunió a l'IES el professorat. Demà als grups meus vos en faré cinc cèntims. Hi ha alguna "coseta" que caldrà corregir, xiquets i xiquetes.
I, pel que fa al tema polític, hui no diré res. Solamente faré una pregunta: del fred també té la culpa Zapatero?
Ah, sí, una cosa, José Ma Aznar, essent president del govern, l'any 2000 (amb majoria absoluta) promulgà una llei que concedia la TARGETA SANITÀRIA a qualsevol immigrant pel sol fet d'empadronar-se. Ara, què fem? D'això també és responsable Zapatero? Va, mirem què afirmem perquè, de vegades, fem riure. A Europa sobretot.

1.17.2006

I MÉS DEL PP!!! I EN VAN...

Seguint amb la temàtica PP (Palaus i Pisets), hui faré referència a altres dades sobre la manera que té aquest partit de governar allí on, encara, té el poder. Que siga per poc temps, per l'amor de Déu!
Com deveu saber el Síndic de Greuges ha fet públic fa pocs dies l'informe sobre la gestió del govern de la Generalitat Valenciana de l'any 2004. I la sorpresa ha sigut que el forat que ha trobat la Sindicatura de Comptes arriba a 1.240 milions (d'euros, clar!!!). Què fa aquesta gent amb els diners nostres? S'ha de dir que aquesta xifra correspon als xicotets foradets dels anys 2001, amb 38,2 milions; 2002, amb 276,2 milions; 2003, amb 313,8 milions i, finalment, 2004, amb 611,9 milions. Compteu-ho bé: 1.240,10 milions d'euros, és a dir no escric la xifra en pessetes per no prendre mal.
I què diu el Consell? Doncs que la culpa és del govern de Madrid per no fer front a les obligacions. El que no diu és que la Sanitat, igual que altres competències, estan en mans del Consell de la Generalitat des de 1986. I que el PP governa ací des del 1995. Pense que, si hi haguera una millor gestió i administració dels diners de totes i tots els valencians, la situació de la Sanitat no seria la que és actualment.

1.16.2006

Dilluns... SANT TORNEM-HI

Hui ha estat un dia bastant descansat: he fet classe amb 2n C (Batxillerat) i, després, hem anat a la representació teatral de l'obra d'Àngel Guimerà (recordeu el curs passat, alumnes de 1r B i C) Terra Baixa. Ha estat interessant, no s'ha fet llarga perquè han fet una tria dels quatre personatges més representatius de l'obra. En finalitzar, hem passejat pel port de Dénia. Plovia poquet. I a casa a dinar.
Així són les coses i així vos les hem contades, com deia aquell senyor de... bo, ja sabeu qui...
Adéu.

Dilluns... SANT TORNEM-HI

Hui ha estat un dia bastant descansat: he fet classe amb 2n C (Batxillerat) i, després, hem anat a la representació teatral de l'obra d'Àngel Guimerà (recordeu el curs passat, alumnes de 1r B i C) Terra Baixa. Ha estat interessant, no s'ha fet llarga perquè han fet una tria dels quatre personatges més representatius de l'obra. En finalitzar, hem passejat pel port de Dénia. Plovia poquet. I a casa a dinar.
Així són les coses i així vos les hem contades, com deia aquell senyor de... bo, ja sabeu qui...
Adéu.

1.15.2006

Diumenge...

El València va molt bé, me n'alegre. I el Barça? Algun dia ha de fallar, clar. Bo, ja sabeu que Loyola de Palacio (exministra del PP) va fer molt poc per no dir res pel nostre País Valencià quan era comissària a la Unió Europea? Demà, vos donaré més dades...
Fins prompte...

Recordeu que s'ha de reservar per tal de poder anar a Barcelona el cap de setmana del 7, 8, 9 i 10 d'abril....
Diumenge, després de la matinada: no hem dormit perquè, com deia no sé qui, qui dorm no viu. Hui, dia tranquil, de descans, etc. Bo, no he oblidat la promesa de fer-vos partícip d'uns quants titulars de la premsa perquè valoreu qui fa alguna cosa pel nostre País (VALENCIÀ, por supuesto, com va dir el Tejero aquell... clar...)

1.14.2006

Dissabte: dia de descans per als cansats.

Bo, de nou, un dissabte més. Dia de descans. Sols per a aquells que, durant la setmana, s'han cansat i no com els de 1r B (de l'Ausiàs March) que sempre diuen de descansar abans d'haver-se cansat.
Vos faig una proposta: sempre que us hàgeu cansat és bo descansar, però no abans d'haver-se cansat. Si, a partir d'ara, ho fem així vos promet que descansarem sempre que... ja sabeu.
Dilluns tenim activitat extraescolar: teatre a Dénia. Vos agradarà. I, de moment, res més. Fins prompte... des de la comarca veïna...

1.13.2006

LLEGIU AQUEST ARTICLE DE SALVADOR CARDÚS

Amb una metàfora Salvador Cardús deixa clar quin és el problema actual. Llegiu i voreu...

Què hi tenen al cap?
Què hi tenen al cap els militars d'alta graduació de l'exèrcit espanyol, els alts funcionaris de l'administració de justícia o la intel·lectualitat espanyola, generalment professors d'universitat i periodistes influents, que no poden entendre allò que sembla elemental per a un català amb estudis mitjans? Què fa que el que és universalment respectable per als noruecs, els finlandesos o els danesos -països més petits que el nostre- com és parlar la pròpia llengua i ser-hi jutjats i ensenyats, sigui considerat una desmesura, un caprici folklòric o una imposició inacceptable quan es refereix als catalans? La resposta és elemental: hi tenen l'Estat.
Sí: militars, funcionaris i intel·lectuals tenen l'Estat al cap. I no qualsevol estructura estatal, considerada en termes generals, sinó la que dóna sentit a la seva vida, la que els alimenta -materialment i espiritualment- i la que els justifica: l'Estat espanyol. I l'hi tenen tan ben instal·lat, que no és com una mena d'accessori canviable, sinó que actua com a programari cerebral. De manera que és l'Estat el que els permet saber cap on han d'apuntar les armes, contra qui dictar sentències i quina és La Razón de ser i el Abc del seu (El) País i del seu (El) Mundo.
Un programari cerebral imposa una lògica de pensament que és considerada de sentit comú, natural i infranquejable, de manera que és impossible veure la realitat de cap altra manera. És per això que canviar un pensament d'Estat no és una qüestió de bona voluntat, de pedagogia, d'intel·ligència o de tolerància. Per canviar un pensament d'Estat, senzillament, s'ha de canviar d'Estat. Vull dir que només si canvien les estructures de l'Estat, canvia l'Estat que els seus servidors tenen al cap. Més que un afer de reflexió, de debat o de pacte, un canvi d'aquesta naturalesa s'assembla a una reprogramació. És com passar de l'MS-DOS al Windows XP. El cervell fins i tot pot ser el mateix -encara que treballi més lent- però l'organització del pensament serà radicalment diferent.
Això explica que el problema de les seculars incomprensions entre catalans i espanyols no sigui causada pels sentiments ni per la raó, encara que s'expressin així. El problema no és si ens entenem ni si ens estimem. És, fonamentalment, una qüestió política, de poder, d'estructura d'Estat. I cal reconèixer que la transició a la democràcia espanyola va tenir un èxit relatiu a l'hora de democratitzar l'Estat, però va fracassar a l'hora d'incorporar-hi la diversitat nacional que l'Estat espanyol s'ha esforçat, de fa segles i inútilment, a fer desaparèixer per sobreviure tal com és.
Entre els interessos de l'Estat espanyol, doncs, no hi ha incorporat el del respecte a la diversitat nacional i cultural i cada cop que els catalans ens volem connectar a l'Estat amb un aparell renovat, com en qualsevol programa informàtic, surt el missatge habitual: "Perifèric no reconegut". I tot el sistema es bloqueja. Perquè des de la lògica del programari de l'actual Estat espanyol -i vull que se m'entengui bé-, tenen raó tant el tinent general Mena com el president del Suprem, el magistrat Hernando. És la Constitució qui estableix quina és la nació, de qui és la sobirania i qui la defensa, i és la Constitució qui fa del català, sense ni esmentar-lo, una riquesa a protegir, com les sevillanes o l'oruxo. La culpa no és del seu (mal) cap, sinó del seu Estat.
Si se'm permet abusar de la metàfora, la més elemental cultura informàtica ens permet saber exactament què cal fer en aquestes circumstàncies: cal desconnectar el perifèric, reiniciar la màquina i actualitzar el programari amb nous drivers. Si cal, llavors es pot tornar a connectar. I també es pot deixar de fer el perifèric, és clar, o connectar-se directament a Europa. En canvi, insistir a fer anar allò que funciona amb Mac amb un cervell que treballa amb Windows 95, és insistir a fer que el sistema es pengi. En concret: el problema de la connexió de l'Estatut v.2005 a la Constitució v.1978 no és només com voler endollar un cable USB 2.0 a una connexió en Port Paral·lel de 27 agulles, sinó pitjor. La qüestió és de programari.
I què hi portem, nosaltres, al cap? Doncs, lamentablement, sovint també hi tenim una bona dosi d'Estat espanyol. En el nostre cas, a més, les conseqüències són molt pitjors, perquè ens bloquegem a nosaltres mateixos. És el que passa a molts empresaris que mentre parlen de liberalització i globalització dels mercats, segueixen encadenats, pel pensament d'Estat, a una lògica de mercat pròpia del segle XIX. També es posa en evidència quin Estat tenim al cap quan parlem en espanyol als nous i no tan nous catalans, donant la raó per la via dels fets al president del Tribunal Suprem: és a dir, condemnant el català a ser una llengua sense interès ni futur. I, no cal dir-ho, hi ha moltíssim Estat espanyol en l'actual programació televisiva, especialment als serveis informatius, que cada dia porten més l'Estat al cap.
Malgrat tot això, i de moment, l'arquitectura de la nostra maquinària no es troba còmoda amb el programari mental de l'Estat espanyol. I quan el nostre Parlament s'ha posat a pensar en una actualització del programari, li ha sortit amb uns requeriments bàsics que la Constitució v.1978 no satisfà. El dilema és dramàtic: o l'enorme desgast polític del debat estatutari a Catalunya no haurà servit de res i haurem de conformar-nos amb un Estatut v.1979.2 improvisat per vells programadors com Solbes i Chaves, o haurem de desar a l'armari la joguina que ens havíem comprat de novíssima tecnologia esperant que arribi un altre context polític una mica més històric que l'actual. Però la pregunta de fons és: què hi volem tenir, nosaltres, al cap?
Salvador Cardús i Ros
Sociòleg i periodista

MÉS SOBRE CATALUNYA...

ÉS UN ARTICLE DE L'AVUI SIGNAT PER ALBERT SÁEZ. De veritat, si no existira el Pedro J. caldria inventar-lo

Vull viure al país de Pedro J.
Pedro José Ramírez, director d'El Mundo de Endesa, fa dies que ha posat la banya en la situació de la llengua a Catalunya. Lògicament, com fa ell sempre, ha explicat la realitat fonamentada en fets. Ahir dedicava la seva portada a reproduir un horari escolar d'un nen de Badalona de segon curs de primària. No tenia cap hora dedicada a la llengua castellana, dita "común" al diari de Pedro J. Servia per demostrar allò que tothom sap i és profecia: a Catalunya els nens no hi aprenen castellà perquè la llei els ho prohibeix. Per això l'ús social del català avança a velocitat de vertigen, fins al punt que les multinacionals cinematogràfiques han decidit doblar-hi totes les còpies de les pel·lícules que estrenen a Catalunya. I els fabricants boicotejats de cava fan les etiquetes en aquest idioma. I el Canal Disney emet la programació també en català. I la Plataforma per la Llengua està a punt de dissoldre's com la CAL. Realment, cada dia tinc més ganes de viure al país de Pedro J. ¿Algú sap on és?

DIVENDRES, per fi!!!!

Bé, com va tot? Hui ja és, de nou, divendres. Cap de setmana a la vista. Potser borratxera? No ho sé, però s'ha de vigilar. Recordeu que les neurones també es destrueixen i no en teniu tantes (bo, sí, ja sé que em direu que en tenim milions i milions) per anar tirant-les així com així. Vos desitge un bon cap de setmana.

I, pel que fa al tema polític, la setmana que ve promet fer-vos un llistat dels millors titulars de la premsa escrita per tal d'obrir-vos els ulls. Qui tinguera ara 18 anys i saber el que sé (ho dic sols en sentit polític)!!!!!

Au, adéu i fins prompte...

1.12.2006

AQUEST TAMBÉ ÉS BO

Manual del bon colpista
Passa-ho!
Iu Forn
Patim una pandèmia de militars d'una molt alta graduació (possiblement absenta) als que no els agrada l'Estatut. O sigui que com que estan enfadadets es dediquen a amenaçar-nos de treure els tancs al carrer. Bé, doncs, o els treuen d'una vegada o callen (també d'una vegada). I si al final creuen que han de fer el que històricament han fet en aquests casos, permetin-me uns consells d'amic:
Si entren a BCN per la Diagonal, deixin els tancs i agafin el tramvia, que estem parlant d'una ciutat sostenible.
Un cop a la Diagonal veuran que a mà dreta hi ha la seu de La Caixa, ja saben, aquests de l'opa que vol matar de gana Ej-paña. És evident que mereix ser assaltada. Però molt de compte!!! Si en un despatx es troben una noia alta i rossa, deixin-la estar. Podria ser una filla del rei que treballa a l'empresa.
Si en ple saqueig de la ciutat decideixen tornar a endur-se papers, millor que esperin que retornin els que ara estan venint de Salamanca. Si se'ls emporten junts, aprofitaran el transport i estalviaran uns calerons, que sempre van bé.
Recordin que l'ordenança de civisme de BCN prohibeix la pràctica de la prostitució en segons quins supòsits. Per tant, millor que vinguin sense les seves mares.
Avís important: ¿saben el Financial Times, aquest diari que dimarts afirmava que l'article 8 de la Constitució té "imperfeccions", que demanar ser una nació és un anhel democràtic i que l'actitud del PP en el cas Mena "pot representar una amenaça més gran a la unitat d'Ej-paña que les ambicions autonomistes de Catalunya"? Doncs aquest diari no és català. Per bombardejar-lo haurien de trucar a informació de la Gran Bretanya i demanar-los l'adreça a ells.
Ah, i una cosa molt important que em deixava: sobretot facin cas del senyor Tribunal Suprem i només arribar apuntin-se a ballar sevillanes, no fos cas que acabessin aprenent català.

M-HA AGRADAT MOLT L-ARTICLE

De tu a tu
PRESIDENT DEL SUPREM
Hernando, que és gerundi
Fino Paco
Alfred Bosch
Ja en fas la fila, ja, de ballar sevillanes. La teva testa de jutge venerable, Francisco José Hernando, no contradiu el dictamen. I és que sota la justesa d'un casc pelat i lluent, més avall de la transparència d'unes ulleres incorruptes, s'hi endevina l'alegria meridional d'un magistrat molt flamenc. Se't veu armat d'un bon parell de cànons legals, en el sentit més meridional del terme. Dius que la llengua catalana pot arribar a enriquir els juristes tant com unes coples de Manolo Escobar. Home, ara t'has passat: el català ja no serveix ni per lligar, i en canvi un bon zapateado, seguit d'una graciosa volta i mitja amb castanyoles, pot resoldre la vida a qualsevol lletrat. Dius que si fossis destinat a Sevilla, aprendries a ballar la dansa local. Ho celebro, Paco. Bé, lamento comunicar-te que les sevillanes no són d'allà on sembla, ni d'allà on creus tu i tothom. Són del poble de més avall, i van ser els catalans que les van batejar com a sevillanes, l'any 1847, en ocasió d'una funció al Liceu (segur que ho van fer en el seu dialecte en vies d'extinció, com n'arriben a ser...). Però tant és, Paquillo, tu ele la gràssia, i continua sent més juris que no pas prudent. Vés a Sevilla, fes dels tribunals una fira, dels jutjats uns corralets, i de les vistes, sessions de pandereta i guitarra. Ajusta't la peineta, Senyoria, cenyeix-te el vestit de lluentons, obre la sessió amb palmes rítmiques, i Hernando, que és gerundi. Que comenci el fandango de la justícia, Paco, estableix precedent. Ah, i pren-te un fino a la nostra salut.

CONTRA LALLEI DE LA GRAVETAT


Ja que el PP (Palaus i Pisets) està reunit a Toledo per tal de preparar (diuen) l'estratègia a seguir davant la desfeta de la nació Espanyola, els propose que resen a Santa Rita, Rita LO QUE SE DA YA NO SE QUITA...

A més a més, els propose que convoquen una manifestació contra la Llei de la Gravetat per tal de no perdre el costum: ja fa dissabtes que no agafen la pancarta.

I de moment, res més... seguirem en contacte. El futur és nostre i no permetrem que ens facen anar arrere com els carrancs. Bona vesprada a tot el món.

Per cert, el castellà està perseguit a Catalunya... ho ha dit qui vostés pensen.

1.10.2006

CANAL 9: MANIPULACIÓ QUE FA...

Hui, 10 de gener, segon dia d'escriure en aquest blog. La veritat és que no fa massa bon temps per aquest tros de terra, però haurà de ploure molt més per tal d'aturar la sequera que ens abraça a aquesta part del món.
Bo, passant a altres coses. Lamente, profundament, la manipulació de Canal 9 (sí, eixa televisió del PP -palaus i pisets-). No hi ha forma de posar-li solució al desficaci en què ha caigut aquesta casa que paguem entre tots els valencians, i que ni la meitat ens hi sentim representats.
De moment, res més... fins prompte

1.09.2006

DIA EN QUÈ HE ENCETAT AQUEST BLOG

Hui, dia 9 de gener de 2006, encete aquest blog per tal de posar en comú amb tots aquells i aquelles que em llegiu els meues pensaments, opinions i tot un ventall de "cosetes" que poden anar bé per la XARXA...