2.28.2006

Dignitat i submissió

Les i els valencians, molt més que els catalans, no tenim massa clar el significat d’aquests dos mots. Per què? Molt senzill. Seguiu llegint.
La major part dels valencians, quan algun desconegut ens fa una pregunta al carrer, solem respondre en castellà. Per què ho fem? Perquè som bilingües i solem ser “respectuosos” amb les persones de parla castellana. No em digueu que no. Sempre que ho he preguntat se m’ha reconegut que aqueixa és la realitat. El que fem és, ni més ni menys, que ser “SUBMISOS”. És a dir practiquem el que s’anomena “SUBMISSIÓ LINGÜÍSTICA”. Açò passa al País Valencià, a les Illes Balears i a Catalunya. Per què no prenem consciència de la realitat lingüística que ens envolta i hi actuem? Deixem ja de ser submisos i recuperem la “DIGNITAT” lingüística. Seria una bona manera de celebrar els 300 anys de la batalla d’Almansa (25 d’abril de 2007). Tenim més d’un any per prendre’n consciència. Sols hem d’imaginar què passaria si fórem a Anglaterra, Holanda, etc. En quina llengua ens parlarien els anglesos o holandesos? Doncs, elles i ells sí tenen dignitat lingüística.

I, per acabar aquesta reflexió, sols vull reproduir un fragment de l’escrit de Miquel de Palol de diumenge a l’AVUI: “Quin reaccionari tem valors alliberadors! Al contrari, se’n serveix contra els altres quan són conceptes ja desgastats per la vida. Com reconéixer un feixista? Molt fácil: és el que no para de parlar de llibertat.”

2.27.2006

DIA NEGRE I TRIST, MOLT TRIST


Hui, quan he arribat a casa, cap a les 15:00 ha sonat el telèfon. I és un d'aqueixos dies en què millor no tenir telèfon. Era Rafael Francés per dir-me que Pura Benavent (de Quatretonda) acabava de morir. Sé que no la coneixeu. Era una gran dona. Una lliutadora pel seu país, la seua llengua i la seua cultura. Havíem coincidit en molts actes i reunions. En fi, descanse en pau. I com a homenatge sentit un versos-cançó de Lluís Llach.

Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca,
digueu-li que la vull
però no puc anar a estimar-la,
que encara hi ha combat.

Pura ens ha deixat. El combat seguix. Per tu...

2.26.2006

AHIR HI HAGUÉ MANI


Com tot el món deu saber ahir hi hagué "mani" a Madrid. Vaja per davant que les víctimes de terrorisme tenen la meua solidaritat. Però és que no pot ser, senyors del PP. Quin gustet han agafat a les "manis"!!! Com no van poder fer-ne quan eren jovenets, ara volen recuperar el temps perdut. Però, facen cas: compten bé els manifestants. Si no ho fan, un dia pot resultar que hi haja més manifestants (a les seues "manis") que habitants tenim a l'estat Espanyol. Miren, com els aprecie de veritat, els vaig a facilitar una pàgina que els compta de meravella. És http://manifestometro.blogspot.com Passen i veuran el piset.

I, per últim, ací he adjuntat una fotografia del futbolista del Barça ETO'O en solidaritat amb ell i amb totes i tots els que han patit algun atac de tipus racista. Res més...

2.25.2006

DISSABTE, FRED I TRANQUIL

Hui no us atabalaré amb històries de iaio. Sols us remet a unes pàgines que he trobat i que, em sembla, us poden interessar. Ja m'ho direu.
La primera és un bloc i el seu títol és www.juegosdeingenio.org , ja podeu imaginar de què va. Almenys, entretingut ho és una estona.
L'altre no sé ben bé per a què serveix. Bo, millor dit, serveix per a moltes coses. La seua adreça és: www.chaocacao.es . Pots escriure en la llengua del país i/o en castellà. Si hi entreu, ja em direu què us han semblat.
I com deien els homes de cultura clàssica, sí aqueixos que escrivien en grec i llatí: Nulle die sine linia (més o menys, cite de memòria, igual hi ha alguna falta d'ortografia, Beatriz o Javier), ací teniu un poema...del gran poeta Vicent Andrés Estellés del llibre Les pedres de l'àmfora, 1974.

EPITAFIS
I
t'havies mort de gust moltíssimes vegades
després sempre tornaves a morir-te de gust
ara insensata t'has mort en caure per l'escala
II
mesquí pessigaves les engrunes de pa
pegaves puntellades a les innocents colomes
ara intentes en va defensar-te dels cucs que se't foten
III
molt estimada i fràgil criatura
que celaves tantíssim el teu dolcíssim trau
ara et faltarien mans per a tapar-te tant de forat
XX
intentes recordar un vers de salvador espriu
que et faça una distreta companyia
però t'és més difícil que canviar de postura
Fins ací, Vicent Andrés Estellés, poeta valencià nascut a Burjassot (L'Horta).
Bona vesprada i que gaudiu de les festes de CARNESTOLTES...
Àngel

2.23.2006

25 anys del 23-F i quina sort de poder-ho celebrar en democràcia

Aquell dia tan llunyà ja jo era un jovenet de 23 anys i acabava de cursar la carrera de Filologia (especialitat HISPÀNIQUES). Esperava, en tenia moltes ganes, començar a treballar en allò que m'agradava, i encara m'agrada a pesar de tot, fer classe de llengua i literatura. Però aqueixa vesprada uns militar colpistes (com els de l'article del periodista de l'AVUI Iu Forn) entraren al Congrés de Diputats i pogueren acabar amb el que era una inicipient democràcia després de quasi 40 anys de dictadura feixista (sí, amb aqueix senyor anomenat franco -ho pose en minúscula amb tota laq intenció-). Dictadura que, com tot el món sap, i no està de més recordar-ho, fou conseqüència d'una guerra entre germans arran del que aleshores s'anomenà Alzamiento Nacional. Colp d'Estat fet contra la República legítima i elegida pels vots dels espanyols. Perquè no torne a passar mai, i els que sou joves penseu que com la democràcia res, ací teniu dos articles del diari Avui en què podeu veure què haguera pogut ser una dictadura de nou. No sigueu il.lusos i feu.me cas: Ells són aquí entre nosaltres, ho diu Lluís Llach.

25 anys del cop d'Estat
Isabel-Clara Simó

Avui fa vint-i-cinc anys que Tejero i d'altres guàrdies civils van entrar al Congrés de Diputats espanyol i hi van disparar, en una trama per aconseguir el poder i retornar la dictadura feixista a l'Estat espanyol. Segons llegeixo en els amplis reportatges de Carmen del Riego a La Vanguardia, tots ells avui estan en llibertat i viuen tranquil·lament i sense angoixes. I, encara, hi ha qui els entrevista i ells contesten molt convençuts que quina llàstima que fallés aquell cop d'Estat.
Em diuen que la diferència entre aquests terroristes i d'altres és que sobre ells no pesen delictes de sang. D'acord, però si arriben a triomfar és segur que hi hauria hagut una sagnant depuració, com han fet totes les dictadures militars sense excepció des que el món és món. Els seus plans eren els d'uns terroristes. Aquests, però, i això t'ho diuen gent amb qui prendries un cafè sense recança, eren i són uns "patriotes". El patriotisme basc o qualsevol d'altre és "horrible"; el patriotisme espanyol és "simpàtic". Se'm posa pell de gallina quan ho sento.
Hi ha hagut algunes trames polítiques en el que portem de democràcia, com ara la de Mario Conde, o la que revela Amedo, una trama entre Baltasar Garzón, Pedro J. Ramírez, José María Aznar i Francisco Álvarez-Cascos per fer fora Felipe Gónzález. Però cap ha estat un cop militar. Tejero i companyia són un grapat de fatxes, fanàtics i franquistes, terroristes que buscaven intencionadament el terror. Quan els veig somrients només em pregunto si estan neutralitzats, definitivament neutralitzats. O encara hi ha qui els dóna aire. Dubte terrible.

Reflexions polítiques en un 23-f
Els genets de l'espanyolisme

Els quatre genets de l'espanyolisme fa massa temps que cavalquen desbocats sense que ningú hi posi remei. El primer genet és la catalanofòbia, que adjudica als catalans el paper pervers de controlar els diners, professar l'heretgia d'una llengua no castellana i ser de dubtosa lleialtat nacional espanyola. Per això, davant el procés de reforma estatutària promoguda de forma legal i pacífica per un 90 per cent del Parlament de Catalunya sorgeixen respostes virulentes que no es corresponen amb les dinàmiques d'una democràcia avançada.
S'engega un boicot a tots els productes catalans, sense que hi hagi hagut una resposta prou contundent des de les instàncies pertinents -cal remarcar que la Unió Europea amenaça d'emprendre accions legals contra el boicot a productes danesos-. Som extremament curosos en anunciar legalment als mitjans públics una manifestació convocada per centenars d'entitats catalanes, i observem impotents com una campanya publicitària del PP contra Catalunya plena d'insults i mentides pot emetre's arreu. Algú té dubtes que es necessita una profunda regeneració democràtica en aquest Estat?
El segon genet de l'espanyolisme són els poders fàctics que ens mantenen sota un règim de democràcia vigilada. 25 anys després del 23-F alguns militars, acollint-se a l'article 8 de la Constitució, vergonya de tota l'Europa democràtica, com han posat en evidència els principals editorials dels diaris liberals, opinen i amenacen sobre un projecte de llei. Han parlat tots els poders fàctics judicials, dels organismes d'Estat, de la jerarquia religiosa i dels agents socials en contra de la iniciativa de Catalunya.
Un fet certament insòlit en qualsevol democràcia homologable. Cal combatre aquestes pressions amb fermesa democràtica: no podem permetre que, des del sucursalisme, es promogui l'autocensura per por a no despertar la fera. Una autocensura que significa el triomf de la política de l'amenaça i un preocupant empobriment democràtic.
Un empobriment democràtic que acaba suposant una important limitació per a Catalunya i donant una coartada a Zapatero. Un procés que es podria haver corregit si hi hagués hagut gestos més decidits per part de l'Estat: un parell d'arrestos i un cessament no són suficients. I, altra vegada, tornem a viure la paradoxa de l'Espanya actual: el PP ja porta més d'un milió de firmes per a un referèndum il·legal que quan es promou des de les entitats del 0,7% és perseguit per la policia.
El tercer genet de l'espanyolisme és l'espoli fiscal. La població catalana viu durant dos anys amb la sensació de ser rebutjada pels mitjans majoritaris a Madrid i províncies. L'acusació unànime és la d'insolidaris. I a l'hora de donar una solució definitiva a la veritable injustícia en el tractament fiscal, que, per ara, no presenta cap garantia de correcció, qui posa el llistó del nou suposat model de finançament són les administracions més beneficiades amb la continuïtat.
El quart genet de l'espanyolisme és la intolerància i la manca de respecte envers la diversitat nacional. La nació catalana ha acabat al pròleg mentre l'Estatut andalús proclama Andalusia com a nacionalitat històrica i el de València proclama l'existència d'un subjecte polític, el poble valencià, un idioma (escindit) i un Regne. Serà sorprenent constatar com s'acabarà el procés de pacificació d'Euskadi, que molt probablement suposarà el seu reconeixement polític: l'únic que els faltava.
Catalunya, en la primera transició, per mitjà dels seus representants majoritaris, va acceptar renunciar al poder de decidir -la caixa dels impostos-, cosa que van obtenir Euskadi i Navarra, i en el que hauria d'haver estat la segona transició, a Euskadi li reconeixeran el dret a decidir i Catalunya es quedarà, gràcies als mateixos que van pactar la primera transició, sense poder (caixa) i sense el dret a decidir (la nació).
centenars de milers de ciutadans van sortir al carrer pel "dret democràtic a decidir", cansats que els sucursalismes econòmics i polítics de Catalunya continuïn posant el país sota les potes dels cavalls desbocats dels genets del totalitarisme espanyol. Perquè estan farts de catalanofòbia, farts de viure sota l'ombra franquista, com a colònia fiscal i sense dret a decidir. El 18-F marcarà, per sort, l'horitzó de les noves generacions: el dret a una democràcia integral.
Josep Huguet
Conseller de Comerç, Turisme i Consum

2.20.2006

POESIA I REALITAT

Avui no us marejaré amb cap reflexió “política” o d’un altre tipus. Us transcriuré algun poema de Miquel Martí i Pol, un gran poeta i millor home. Les poesies són del llibre Estimada Marta.

II

Set primaveras sense flors ni ocells.
Així també pot escriure’s la història.
No desertar el silenci deu ser l’única
Manera d’assumir-lo i enriquir-lo.

I ara no hi ha desordre ni sorpresas,
Els mots fluyesen lentament i clara
I el bosc és dens i acollidor com sempre.

Alçant els punys pots percudir la lluna.

DEBADES PLOU EN ALGUN LLOC REMOT.
Tot és suau, i aquests instants que passo
Configurant records que no he viscut
Són uns instants d’intimitat extrema
Densament plens de tot allò que vull ;
Moments de vida il.limitada i clara.
Dabades plou. També debades xisclen
Els falciots ran de finestra, i s’omple
Molt lentament el càntir de la tarda.

2.19.2006

GESTIÓ I DEMOCRÀCIA


Arran de la mala (al meu entendre) gestió del govern del PP al País Valencià vull deixar per escrit algunes reflexions.

Les valencianes i els valencians estem hipotecats. Sí, no pensen que em referesc a les hipoteques de la casa, la segona residència, el cotxe de cada un de nosaltres. No, ni molt menys. Cada u sap on es penja el cresol a sa casa. Em referesc a la hipoteca que tindrà el govern que isca de les urnes el mes de maig de 2007. Com qui diu, d’ací quatre dies. Dels 16.164 milions d’euros que deu l’actual govern, en deixarà uns 13.599 per al govern del 2007. Alguns d’aquests diners vencen després de l’any 2020. Un futur negre, molt negre. Sols pensem un moment en CIEGSA, La Ciutat de les Arts i les Ciències, IVEX o l’Agència Valenciana de Turisme.
I davant d’aquesta realitat què fa el President Camps de golf , atrapat en el dèficit que li ha deixat el seu amic Zaplana? No res, o millor dit, sí, empitjorar-ho tot. I deixar-nos a moltes valencianes i molts valencians sense veu a les Corts Valencianes. La barrera del 5% que evitarà, segons González Pons, que els catalanistes estiguen presents en el nostre parlament. Quina barra! Com es pot dir una cosa així i seguir fent vida normal. En un país normal això no passa. Sr. González Pons, sóc un ciutadà que, per la seua barrera del 5%, no té veu al Parlament Valencià. M’agradaria deixar ja de ser valencià dels que vostés (PP) i els altres (PSOE) ens han deixat ja fa anys sense veu a les Corts Valencianes. Espere també que no em deixen sense vot perquè al pas que anem tot pot passar. O no?

2.18.2006

Estatuts i Saplanes

No podem permetre que els polítics facen i diguen segons ocupen el govern o l’oposició. I d’açò, malauradament, en sabem prou al País Valencià.

Eduardo Zaplana, des de Cartagena passant per Benidorm ha recalat a Madrid, i que no torne més al País Valencià. Com deveu recordar va rebre essent President de la Generalitat en Manuel Marulanda Vélez, cap de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC). Podeu veure la foto a internet http://idd00s2i.eresmas.net/Diccionario-FARC.HTM . Com s’atreveix ara a dir el que diu del govern espanyol i del nostre president. Molt valenta, Doña Teresa Fernández de la Vega, diga-li el que cal.

Una més del tal Saplana: Pot de Plom, companyia de teatre d’Alcoi, representa a Alacant l’obra L’estrany viatge. Al cartell anunciador hi ha una caricatura molt semblant a Zaplana. És “El Malo”, un personatge més de l’obra. Doncs bé, Teatres de la Generalitat Valenciana l’ha censurat. I el director, autor i actor de l’obra, Xavi Castillo, ha afirmat: “Ara va a ser que Zaplana és com Mahoma”. Molt bo. Felicite en Xavi Castillo per la seua trajectòria i l’encoratge a no callar mai. Xavi Castillo ja sap com les “gasta” el PP. Sols cal recordar que no pogué representar l’espectacle “El Chou” a la Fira i Festes de Xàtiva per obra i gràcia del seu alcalde. A Bocairent se li denegà l’autorització administrativa. Cal dir a quin partit pertanyen els dos alcaldes d’aquests pobles? No, no cal.

I una més per acabar avui. A Gandia tingué lloc una taula redona sobre l’Estatut de Catalunya i el País Valencià. Intervingueren Núria Bosc, catedràtica d’Hisenda de la UB, i Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política de la UAB. Núria Bosc afirmà que la renegociació del sistema financer de les comunitats autònomes permetrà que totes les comunitats tinguen “uns nivells similars de serveis públics amb el mateix esforç fiscal”. Ara, per exemple, hi ha autonomies que amb una aportació del 60% per habitant respecte a la mitjana estatal reben un 123% de recursos, i altres, com Catalunya, contribueixen amb un 123-124% i sols disposen del 96% per habitant sobre la mitjana estatal. I si ens referim al País Valencià, aportem per damunt de la mitjana i reben un 90% de recursos per habitant. Realment som iguals els espanyols? Per què, abans de fer córrrer coloms, no preguntem o ens informen bé? D’això anava l’article setmanal de Toni Mestre al Levante-EMV fa uns dies.
Bo, de moment, res més.

2.17.2006

Llengua i mòbils o mòbils i llengua

Avui, com acabe d’avisar, emetré algun comentari solt sobre la realitat que ens envolta a tots nosaltres.

Quina llengua parla el President de la Generalitat? En la initimitat no ho sé però en públic queda molt clar: castellà. Per què ho fa? Perquè és un estranger resident al nostre País Valencià (per cert, denominació que es troba al preàmbul de l’Estatut i que faré servir sempre, vulga o no vulga el PP –palaus i pisets-.

El Sr. Ansar seguéis viatjant i escampant allà on va les seues “rares” teories sobre l’estat Espanyol. Li van fer una entrevista a Portugal i, com no podia ser d’altra manera, tornà a repetir la cançoneta: Espany té risc de desintegració amb l’Estatut de Catalunya. I, per si no fóra prou barbaritataquesta afirmació, afig “En la millor de les hipótesis pasarem a tenir menys Espanya, en la pitjor correm els risc de desintegració del país, per primera vegada en molt de temps”. Sense paraules. Sembla la cançó de l’enfadós. Sr. Ansar deixe de molestar ja. Ens vam alliberar de vosté i no ens deixa tranquils.

Per acabar vos deixe ací un fragment xicotet d’un article de Santi Nolla publicat al diari AVUI el diumenge, 8 de gener d’enguany, en què escrivia sobre els mòbils i els missatges: “Però també hi ha avantatges, per exemple: et comuniques amb molta més gent i, com deia un missatge que em van enviar: “M’agraden aquestes festes perquè les agendes ens recorden que tenim amics a qui no veiem regularment”. A més, és un dels dies que es reboten més missatges. Aquest Cap d’Any n’hi ha hagut un que ha omplert el meu móvil: “Déu em va fer escollir entre estar boníssim o tenir poca memòria, per això et desitge una bona revetlla de Sant Joan”.

2.11.2006

Després d'uns dies desconnectat

Primer que res haig de dir que no he desaparegut. He hagut de resoldre un xicotet problema familiar (intervenció quirúrgica d'un familiar molt arrimat) i, consegüentment, no he estat pel blog o bloc (com preferiu).
Aquest fet de la intervenció quirúrgica m'ha fet viure (millor, veure) el dolor humà: malalts que són intervinguts, malats que tenen problemes de salut i, per si fóra poc, se'ls complica més encara la situació ambulatòria en què es troben, etc. Tot açò sé que a la joventut (em pense jo però admet poder estar equivocat) els diu molt poc. Quan es tenen 16, 17, 18 o 20 anys, si no es té o s'ha viscut una situació de malaltia greu pròxima, no es pensa en el dolor humà, en els hospitals, en els quiròfans, etc.
Bo, sols volia fer-me ressò del fet que el dolor més prompte o més tard ens ha d'arribar a totes i tots. En el moment en què el trobem pròxim o inclús el sentim en la pròpia pell deu ser quan serem conscients de la feblesa de l'ésser humà i aleshores madurarem un poquet. Fins demà, Àngel

2.07.2006

Dimarts: quasi a la meitat

Vull dir-vos avui que, si no hi ha cap entrebanc, no aniré a classe fins divendres per tal que el grup 1r B puga realitzar l'examen previst.
Els últims fets esdevinguts als països de religió musulmana ens haurien de preocupar perquè comencem cremant banderes i ambaixades buides (per sort, clar!) i podem acabar cremant persones. Mentre el raonament no siga el centre de la nostra conducta com a éssers vius malament anem. Caldrà recordar que Bin Laden fou molt amic dels governants dels EEUU? Caldrà recordar que, quan ja no els va interessar, l'abandonaren? Caldrà recordar per què tingueren lloc els fets de l'11-S? Per aconseguir un món en pau, cal molta pau, molta reflexió, molt respecte, etc. I d'això, no n'anem sobrats. Què voleu que us diga? Temps al temps. Àngel

2.06.2006

Hui sols penge una reflexió trobada a la xarxa

Consultant www.elplural.com he llegit aquesta notícia. Vos la pose perquè així podreu veure que hi ha una Església diferent a la del cardenal Rouco Varela, a l'Opus Dei, a la de Legionarios de Cristo Rey (Sra. Ana Botella), etc

"La jerarquía eclesiástica catalana no ha permanecido estática ante la actitud de algunos de los programas de la COPE. El último en pronunciarse sobre el tema ha sido el arzobispo de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, que aseguró sentirse "ofendido" por la emisora. Pese a estas declaraciones, el arzobispado de la Ciudad Condal, carece de acciones en la COPE y tiene su propia emisora: Ràdio Estel. "Una nueva forma de hacer radio que la acredita como una emisora tranquila y de calidad que favorece la reflexión,la tolerancia y la solidaridad", añaden en su web.
"La COPE no ayuda a nuestro ministerio, no ayuda al papel de los cristianos en la sociedad". Con estas palabras, Lluís Martínez Sistach, arzobispo de Barcelona mostraba en una entrevista a TV3 su opinión sobre la postura de la emisora de la Conferencia Episcopal. Se trata de la última muestra de la incomodidad con la línea de la COPE vertida desde un responsable eclesial catalán. Sistach reiteró que la jerarquía eclesiástica catalana está trabajando "para que todos los programas de la emisora se adecúen a su ideario", basado en "el respeto a las personas, a las instituciones,a las instituciones, a las autonomías". No obstante, Sistach no pudo ocultar la dificultad de llevar a cabo este asunto dado que la COPE es "un órgano colegial", que "no es lo mismo que un órgano unipersonal que puede tomar decisiones enseguida".Asignación tributariaPese a que la COPE es propiedad de la Conferencia Episcopal, ninguna de las diéz diócesis catalanas es accionista de la cadena. Precisamente, hace unos días, el arzobispado de Cataluña emitió un comunicado en el que prescisaba a sus fieles que "las aportaciones al Arzobispado sirven íntegramente para pagar las necesidades de la pastoral diocesana (parroquias, movimientos, solidaridad con los más pobres, edificación de nuevos templos, etc.) El dinero que se recibe por medio de la asignación tributaria (IRPF) en ningún caso no va a parar a la COPE. La Archidiócesis de Barcelona no tiene acciones en la Cope. Nuestra diócesis es propietaria de Ràdio Estel"."Humanismo cristiano"Ràdio Estel fue creada en 1994 por la Fundación Mensaje humano y cristiano del arzobispado de Barcelona. Según citan en su página web, desde "sus inicios, se ha mantenido fiel a sus objetivos: el servicio a los hombres y mujeres de hoy desde el humanismo cristiano".Desde la propia emisora -que combina música, información y programas, dando prioridad a la información eclesial- aseguran que es una "emisora tranquila y de calidad que favorece la reflexión, la tolerancia y la solidaridad".Radio Estel puede seguirse en frecuencias de Andorra, Barcelona, Garraf, Girona, La Cerdanya, La Seu d´Urgell, Lleida, Tarragona, Tortosa y Vic.Más críticasEn la misma línea que Sistach, un portavoz de la Conferencia Episcopal Tarraconense citado por El País aseguró hay "determinados programas se consideran inaceptables". Unas declaraciones que se suman a las hechas recientemente por Joan Carrera, obispo auxiliar de Barcelona. Tras mostar su disconformidad con la línea de la emisora, Carrera insistió en que no se pueden "tolerar" las "barbaridades" que se dicen en determinados programas."
Atentament, Àngel

2.05.2006

Diumenge, 5 de febrer de 2006

A tota la Cristiandat se celebra el 3 de febrer sant Blai. A Potries hi ha festa grossa. Sant Blai va ser un bisbe que ha passat com a protector de la gola de les persones. Volia recordar-lo perquè, als que ens dediquem a aquesta feina d'ensenyar, molts dies acabem amb les goles fetes pols. I el mateix dia l'Església també celebra la festivitat de Sant Òscar. Aprofite per felicitar a tots els Òscar coneguts.
Bo, ja veig que això de divendres de passió no ho heu entés (bo, millor dit, Carlos te n'has anat per les rames... com sols fer). Sí que parlava de la feixugor de la nostra feina, però el títol feia referència a l'ús que en fa l'Església d'aqueixa expressió. Ara resulta que vaig a saber més que vosaltres que us partiu el pit per defensar la religió a l'escola i tantes coses més.
El cap de setmana tranquil.let.
I una altra qüestió que us propose... quin dia i a on ha eixit alguna cosa relacionada amb la neu i jo mateix? Qui m'ho sàpia dir... és que sap llatí (expressió que també es diu i que no sabreu entendre, o sí).
Fins demà, Àngel

2.03.2006

Divendres de passió

Amb poques paraules és suficient. Les persones que no heu tingut formació religiosa (o l'heu tinguda des de fa uns anys cap ací) açò de divendres de passió us deu sonar a no sé què. Bo, no ho explicaré, i si algú m'ho sap dir li posaré un positiu.
Després d'una setmana prou pesadeta, hem arribat a divendres per descansar i gaudir d'un cap de setmana ben merescut. Ja sé que el que la societat pensa dels ensenyants és que tenim massa vacances, cobrem massa i no fem res. Sols dir-vos que aquells que així ho pensen encara arriben a temps a cursar una carrera de cinc cursos (ara diuen que seran reduïdes a tres i un darrer curs de projecte), estudiar unes oposicions (que no essent un sistema massa bo, almenys, és el menys contaminat de tots -igual que s'afirma de la democràcia-) i aprovar-les. Una vegada aprovades, passar-te uns cursos per diversos centres d'ensenyament lluny de casa i, a poc a poquet, acostar-te al teu poble, ciutat o cap i casal. I si després d'això encara tens ganes de seguir ensenyant és que el que et passa no té remei o remeiarà la jubilació. Bona vesprada. Fins demà, Àngel

2.02.2006

Hui no diré quasi res

Sols vull dir que, arran de les espectatives creades per Joan Ignasi (za)PLA(na), secretari general del PSPV-PSOE (per favor, deixeu d'usar el nom del país al vostre nom de partit!!!!), estic fins als ... d'aquests polítics que ens han tocat en sort. Quin país farem amb aquests coves! Ara, també és de veres que la família no la elegim, però els diputats sí. Pensem, valencianes i valencians, d'una vegada ja!!!!!
I no vull creure que el meu País siga un problema com els que tenia Franco (a mi m'ho han explicat del dictador), que no tenia mai feina perquè a la taula del seu despatx tenia dues carpetes i, quan li arribava un problema, sempre l'hi ficava. Us ho dic:
UNA: AQUEST PROBLEMA NO TÉ SOLUCIÓ
DOS: AQUEST PROBLEMA EL SOLUCIONA EL TEMPS
Bona nit, cresol...

2.01.2006

TU TAMBÉ, FILL MEU?

El títol que encapçala l’escrit d’avui m’ha estat suggerit quan pensava en el darrer informe que ha emés el Consell Valencià de Cultura. Aquest informe fou aprovat al voltant del pasta 23 de desembre.

I la sorpresa ha estat que el CVC mateix afirma que la Televisió Valenciana (Canal 9) ha construït una imatge de divisió i enfrontament entre els valencians. Per tant ja no ens calen els catalans, ni l’aigua, ni la llengua, ni la crispació del govern de la Generalitat perquè les valencianes i els valencians estiguem dividits. La TVV mateixa ja se n’ocupa.

Us citaré textualment algun paràgraf de l’informe. Són “cosetes” molt sucoses. A veure si el conseller González Pons obri els ulls d’una vegada i deixa de molestar amb les seues aparicions sempre que, al seu criteri, hi haja algun fet que li provoque malestar.
No sembla que s’haja construït en aquests anys una imatge de poble amb les peculiaritats i trets culturals i humans més definitoris dels valencians i sí, tanmateix, una imatge de divisió i enfrontament entre ells”.

Pel que fa a la informació que dóna la TVV diu: “Trobem un excés de banalitats i tòpics, fets violents i altres curiositats, en detriment de la informació política. Privilegia clarament la visió dels partits polítics governants, en detriment de la representació social que correspon als altres partits i col.lectius ciutadans”. Per exemple, el Congrés del Bloc Nacionalista Valencià fou despatxat en un tres i no res.

Aquest informe fou aprovat per 10 vots a 6 en un ple presidit per Santiago Grisolía. Aquest fet ve a dir que un 62,5 % del membres del CVC diuen el que heu llegit. També va referència aquest informe a la situació econòmica de la Ràdio Televisió Valenciana. La valora negativament perquè, segons l’informe, “el déficit a què s’enfronta no es dega al que podria suposar-se en una televisió pública de poca audiencia a causa de la seua opció menys comercial i més arriscada i allunyada de paràmetres negatius, sinó que s’haja produït malgrat, i probablement a conseqüència, de la vulgaritat de la programació”. Clar que, de tot açò, TVV no haurà dit res a la seua audiència. Ara espere que s’entenga el títol. Fins i tot el CVC també li diu al govern de la Generalitat que no fa les coses ben fetes. Què hauran pensat Camps (de Golf) i González Pons? S’admeten travesses.