No és cap novetat recordar-ho: al PP les autonomies que hi
ha a l’estat espanyol, li causen destorb. I no és només -tal com diuen- per les
duplicitats que en alguns casos es produeixen respecte les compentències del govern
central i, en conseqüència, per l’encariment que s’hi pot produir en l’exercici
de les respectives funcions. No. L’aversió del PP a l’organització autonòmica
de l’estat és per motius profundament ideològics. Ells, simplement, són
partidaris d’un estat centralitzat perquè en aquest és més fàcil governar amb autoritarisme, encara que els governs
autonòmics siguen del mateix signe polític.
No diré jo
que no siga necessària una revisió de l’estat de les autonomies. El café per a
tots que durant la transició es va produir, donant lloc a les 17 comunitats
autònomes, en alguns casos pot ser no tenia ni té sentit. Però on
indubtablement calien governs autonòmics dotats d’amples competències, és en
aquelles comunitats que anomenem històriques, les quals venen a coincidir amb
les que tenim llengua pròpia.
Tanmateix, és
justament cap a aquestes comunitats, on se centren les principals accions del
PP, contraries al reconeixement d’aquells aspectes diferencials propis i a
l’exercici de l’autogovern. En tenim exemples
diversos Un d’aquests és la presentació,
per part del Partit Popularen, en el seu dia, del recurs contra l’Estatut
d’Autonomia de Catalunya, creant-hi una sèrie de conflictes competencials abans
inexistents. Uns conflictes i unes accions que, precisament, han augmentat
l’afany independentista de la població. I si ens referim a aquesta proposta
independentista, el menyspreu amb que s’està rebent i la crida des d’alguns
mitjans de comunicació propers al PP, a que Catalunya deixe de tenir
autogovern, és una mostra del tarannà autoritari del qual parlem.
Un altre
fet significatiu, van ser les declaracions de Mª Dolores de Cospedal, de fa uns
deu dies, afirmant rotundament i de manera repetida, que la competència en
educació de les comunitats autònomes, era un greu error. No feia referència a
cap aspecte concret però el que podíem llegir darrere d’aquestes afirmacions
era una desconsideració cap a la indiosincràsia pròpia, com ara la realitat
lingüística de Catalunya, de Balears i també del País Valencià. No de bades, la
llei Wert pretèn dificultar el programa d’immersió lingüística i reduir la
utilització del català com a llengua vehicular. Alhora, redueix el percentatge
que fins ara competia a les autonomies per decidir el currículum a aplicar en
els respectius teritoris. La qual cosa vol dir que el coneixement del propi
medi, l’arrelament al’entorn i l’adaptació dels programes a cada realitat
cultural i social, es veuran greument disminuïts.
Si afegim
el tancament de televisions i radios que podrien promoure el coneixemnt i l’ús
de la llengua pròpia, com és el cas de Canal 9, podem deduir les accions per
anar descafeïnant aquells aspectes bàsics que calen per a que una autonomia
tinga poder suficient per autogover-nar-se i autodotar-se de tots els elements
que els permeten viure com pobles amb característiques pròpies. Aquest és el
nostre cas i a aquesta situació caldrà fer-li front.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada