DE TOT UN POQUET

En ple debat sobre la futura la llei de l'avortament, l'Església catòlica va convertir la Festa de la Sagrada Família celebrada ahir en una demostració de la seva força dins la societat. Només a Madrid, el cardenal arquebisbe i president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Antonio María Rouco Varela, va aconseguir reunir mig milió de fidels en l'homilia que va fer a la plaça de Colón. La majoria eren famílies amb nens procedents d'arreu de l'Estat i també d'altres punts de la resta d'Europa, com Alemanya, França, Holanda, Àustria i Portugal. En l'homilia, Rouco Varela va reivindicar el model de família tradicional. El cardenal arquebisbe va defensar la família constituïda dins del "matrimoni insoluble" com la "cèl·lula bàsica" de la societat davant "l'aclaparadora atmosfera intel·lectual i mediàtica" en què preval una concepció de la vida caracteritzada per la "transitorietat". En un missatge ple de...

El poeta Salvador Jàfer presentarà i conduirà l'acte que el Ràfol de Salem dedica diumenge, 29 de desembre, a l'obra poètica de Vicent Andrés Estellés, de qui enguany ha estat commemorant-se el vintè aniversari de la mort. Escriptors i lectors del poble i de la resta de la comarca hi participaran en aquesta iniciativa proposada per la regidoria de Cultura, i en què també es projectarà el documental que RTVV va realitzar sobre el poeta de Burjassot. Un vi d'honor clourà l'acte, que es farà a partir de les 18.30 a l'auditori municipal.

No és cap novetat recordar-ho: al PP les autonomies que hi ha a l’estat espanyol, li causen destorb. I no és només -tal com diuen- per les duplicitats que en alguns casos es produeixen respecte les compentències del govern central i, en conseqüència, per l’encariment que s’hi pot produir en l’exercici de les respectives funcions. No. L’aversió del PP a l’organització autonòmica de l’estat és per motius profundament ideològics. Ells, simplement, són partidaris d’un estat centralitzat perquè en aquest és més fàcil governar  amb autoritarisme, encara que els governs autonòmics siguen del mateix signe polític.             No diré jo que no siga necessària una revisió de l’estat de les autonomies. El café per a tots que durant la transició es va produir, donant lloc a les 17 comunitats autònomes, en alguns casos pot ser no tenia ni té sentit. Però on indubtablement calien governs autonòmics dotats d’amples competències, és en aqu...

Aquesta setmana celebrarem la festa de Nadal. Són dies especialment emotius per a tots. L’ambient que es respira en les nostres cases i en els nostres pobles, la litúrgia de l’Església, amb la bellesa dels textos i dels cants, les tradicions que s’han acumulat al llarg de tants segles amb motiu del Nadal, etc... converteixen aquestes festes en una celebració entranyable. En el relat del naixement del Senyor que ens ofereix l’evangelista sant Lluc sorprèn la reacció dels pastors, que després d’haver escoltat l’anunci dels àngels, es diuen els uns als altres: "Arribem-nos a Betlem" (Lc 2, 15). La celebració de la festa de Nadal és una invitació a anar a Betlem, a anar a l’encontre del Senyor per descobrir els signes de la seua presència en el nostre món. Els mateixos àngels els havien oferit unes pistes per a reconèixer eixe xiquet que és "el Salvador, el Messies, el Senyor" (Lc 2, 12): "trobareu un nen en bolquers, posat en una menjadora” (Lc 2, 12). Tres s...

Cotejados los datos que los propios parlamentarios elegidos fuera de Madrid aportan en sus declaraciones patrimoniales, resulta que sesenta y tres de ellos poseen una o varias viviendas en Madrid, a pesar de lo cual siguen teniendo derecho a esa  indemnización mensual de más de  1.800 euros  que les pagamos entre todos nosotros .   Destacan los casos de    Elvira Rodríguez, diputada por Jaén, que dispone de cinco viviendas en Madrid   y de  Arturo García Tizón, diputado electo por Toledo, propietario a su vez de 4 viviendas en la Comunidad de Madrid.      1.800 x 63=113.400 € al mes, x12 meses =1.360.800€ al año.       Es decir más de 1,3 millón € /año.       Además, estas cantidades puestas mensualmente a disposición de los señores diputados están exentas del pago de cualquier impuesto.   Hay que empezar a ponerles nombre y apellidos... ahí va la lista:   Nombre...

“Independentista, como madrileño he llegado a la conclusión de que soy independentista catalán. No entiendo al Gobierno de España. No entiendo cómo puede tener a una comunidad de siete millones y medio de personas así. Una comunidad que tiene tres idiomas oficiales. Que es referente en muchos campos y que ha sido motor de España desde antes de la democracia. Que no sólo ha sido puerta de entrada de importaciones, inversiones y turismo, que es puerta de entrada de cultura, modernidad y respeto. No se le puede decir a un pueblo que no use su idioma para educar a sus hijos. No pretendas que se queden inmóviles amenazándoles con qué les pasará si nos abandonan. No es dinero lo que perdemos. Perdemos siete millones y medio de habitantes, cultura, gente muy importante y preparada en muchos campos, empresas internacionales y nacionales, industria, prestigio, calidad como país y democracia.   Al motor de España durante décadas se le cuida y se le mantiene, se invierte para que ...

Finalment no ho faran, no construiran Eurovegas, el macrocomplexe de casinos i altres garitos que tant desitjaven els capitosts de la Comunitat de Madrid. Ho ha anunciat amb molta solemnitat la vicepresidenta del govern espanyol, com si la decisió haguera sigut un acte de responsabilitat dels governs respectius. Com si ells no ho hagueren acceptat “ante la nuevas exigencias del grupo Adelson”. Però no és cert. Les exigències inacceptables estaven presents des del primer dia. I no en són poques:  canvis en la legislació laboral per poder contractar treballadors en condicions econòmiques encara més per davall del que permet la reforma laboral, així com quedar exempst del pagament de les quotes de la Seguretat Social. Canvis en  la llei d’estrangeria per poder contractar gent sense papers (i per tant, pagar-li menys). Canvis en la llei de sanitat per allò de poder fumar. Exempció de tot tipus d’impostos durant, al menys, dos anys i avantatges respecte la fiscalitat immobiliaria ...

  ¿Què diuen ara unes veus popularment celestials de què som o no som o hem de ser els valencians? Què? Que els bàrbars del nord tenen la culpa dels nostres mals i desastres? Una altra volta? I pensen que això és creïble amb el que està passant? Tenen cap crèdit civil o moral ara aquests polítics aninotats que tanquen televisions i amenacen criatures en edat escolar? A qui volen manipular, adoctrinar o estafar? Queda algú ací que no sàpia el que ha passat en aquests anys i no veja el que està passant ara mateix? Parlem-ne.   Després d’haver venut el territori, de farcir-lo d’obres inútils que ara trauen a subhasta pública (per a que compre qui vulga el que vulga a un preu regalat), d’esborrar del mapa mediàtic l’única televisió que ens parlava en valencià, ara amaguen el seu fracàs civil i tanquen televisions, malvenen aeroports, salden apartaments, desmunten parcs temàtics, regalen camps de golf i equips de futbol, desfan camps de tarongers i d’arròs... Terra cre...

(CR) L’Arquebisbat de Barcelona  ha comunicat  la defunció, aquesta matinada, del cardenal  Ricard Maria Carles i Gordó , a l’edat de 87 anys. Ha mort a l'hospital de Tortosa després d'unes setmanes ingressat.  Segons informa  l'arquebisbat de Barcelona  la capella ardent quedarà instal·lada  a la catedral de Tortosa, des de la una del migdia fins a les 20 h. Dimecres dia 18, les seves despulles seran traslladades a la catedral de Barcelona, on la capella ardent quedarà instal·lada des les 11 fins a les 21 h. Dijous dia 19 de desembre, a les 11 h, a la mateixa catedral de Barcelona, tindrà lloc la missa exequial. L' arquebisbat de Valencia  ha informat també que el cardenal Carles serà enterrat a la Basílica de la Verge dels Desemparats de València, tal com era el seu desig expressat en diverses ocasions. La seva tomba quedarà situada a la nau central , prop de l'altar , al costat dret de l'única sepultura existent a l...

( Jordi Llisterri – CR )  Ricard Maria Carles  era un bon capellà. Va néixer a València el 24 de setembre de 1926 -el dia de la Mare de Déu de Mercè- on va créixer i va viure la seva vocació sacerdotal, i ha mort aquest dimarts a Tortosa on va exercir l’episcopat durant vint anys a Tortosa abans d’anar a Barcelona. Alumne a una escola de les teresianes, i de batxillerat als jesuïtes, va abandonar els estudis universitaris de Química per entrar al seminari de València. Després de ser ordenat capellà el 1951 es va llicenciar en Dret canònic a Salamanca. Sota el pontificat del bisbe  Marcelino Olaechea  primer va estar destinat a dues parròquies de València i després va assumir diverses responsabilitats diocesanes, com la direcció del Convictori per als Diaques i les delegacions episcopal per al Clergat i de pastoral familiar. En la seva experiència parroquial a València també va treballar amb l’Acció Catòlica i va ser consiliari de la JOC. I molt jove, amb 42 an...

L'Abadia de Montserrat ha mogut fitxa. Després que la Conferència Episcopal titllés de "moralment inacceptable" un referèndum d'autodeterminació a Catalunya, en l'homilia d'aquest diumenge l'abadia n'ha defensat la legitimitat i el dret a promoure-la. "L'any vinent serem consultats sobre la nostra identitat com a poble de Déu. Aquests darrers anys els nostres bisbes han reiterat que reconeixien la personalitat i els trets nacionals propis de Catalunya, en el sentit genuí de l'expressió. I defensaven el dret a reivindicar i promoure tot el que això comporta, d'acord amb la doctrina social de l'Església. Per això ens dol que el camí que segueix el nostre poble sigui considerat per a alguns cristians imprudent i moralment inacceptable", ha clamat el pare Salvador Plans durant l'homilia.                                                         ...

Alguns comentaristes a l'edició digital del diari d'ahir deien que no estan contents amb la pregunta (les preguntes) perquè el fet que ara s'hagi de fer campanya per tres opcions ("Sí, sí", "Sí, no", "No, no") "afebleix l'opció independentista". No, no. Els del "Sí, sí" no hem de tenir mai por de les opcions. No crec que calgui cap campanya. El peix ja s'ha venut. Poca gent canviarà d'opinió. L'única pregunta que poden fer-se, sobretot els que fan fila amb Pere Navarro -als altres els és igual-, és: "De quina manera ens quedaríem a Espanya si de cop tot això s'esvaís?" De quina manera, el govern del PP, amb Rosa Díez d'adlàter, ens faria pagar la rebequeria, després de donar-nos un magnànim terròs de sucre? Tenim la Cospedal reconeixent, com una mama amb els fills adolescents als quals ha donat massa màniga ampla, que va ser un error transferir-nos les competències en educació. Pensem nom...

Aquesta setmana he d’anar a l’escola del meu net –que és  on jo vaig treballar durant 22 anys - a contar contes. Cada curs, pares, mares i mestres del centre, organitzen cara al Nadal, el que anomenen “timba de contes”, on alguns familiars dels escolars expliquem diferents contalles. Fent ús de la tradició oral, transmetrem a les nostres criatures bocinets de cultura. Com la procedència geogràfica dels narradors és diversa, la interculturalitat penetra també en la “timba”. Però no és l’única experiència en aquest sentit. N’hi ha moltes altres que possibiliten la col·laboració entre cultures i entre generacions i recuperen per als menuts la saviesa dels majors, que també és saviesa. Recorde ara mateix l’escola d’un amic que té un magnífic hortet que treballen xiquets i xiquetes assessorats per un iaio llaurador. Com aquestes podria explicar centenars d’experiències existents.          I no és només el passat que entra a l’escola. En altres ...

Durant els primers anys posconciliars, ací i allà, aparegueren bisbes que abandonaven els palaus episcopals i se´n anaven a viure a un pis normal, una residència o al mateix seminari diocesà. El cas del bisbe de Limgurg (Alemanya) amb el seu palau episcopal i accessoris de 31 milions d´euros de cost, ha escandalitzat tot el món, dins i fora de l´església. El papa Francesc ha intervingut ràpid, ha anat pel camí recte i després de cridar-lo a capítol l´ha apartat del ministeri episcopal. Un bon avís per als bisbes amb vocació de senyors, prínceps o monarques absoluts.  Es un fet comprovat que el bisbe de Roma ha manifestat des del començament del pontificat la seua voluntat d´encaminar tota l´església vers l´«església pobra i dels pobres», retornar a una església d´iguals, més fraternal, dialogista, sense ostentacions ni autoritarismes. És el mateix que desitjava Joan XXIII en convocar el concili i allò que un grup de bisbes d´aleshores es comprometeren a posar en pràctica...

Tot el que diuen les Escriptures és per a instruir-nos a nosaltres, perquè la força i el consol que  elles ens donen ens ajudin a mantenir la nostra esperança, deia el fragment de la carta de sant  Pau que hem llegit.  La paraula esperança, germans i germanes estimats, ens ve de seguida al pensament i als llavis  quan parlem de l’advent. Enguany, en el segon diumenge d’aquest temps litúrgic, s’escau la  solemnitat de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu; és a dir, la celebració de l’inici de la  seva existència personal tota plena de la gràcia de Déu. Cerquem, doncs, d’aplicar les paraules de  sant Pau als altres fragment de l’Escriptura propis de la solemnitat d’avui perquè foren escrits per  instruir-nos, per tal que trobem consol i ens facin ferms a mantenir l’esperança.  La primera lectura ens presentava d’una manera imatjada un drama que abasta tota la història  humana i que travessa, també, el nostre i...