9.13.2014

CALOR ESCOLAR I CANVI CLIMÀTIC (1), Carme Miquel (LEVANTE-EMV, 09/09/2014)

Calor, calor. A les escoles valencianes, s’estan patint temperatures de més de 30 graus. Hi és impossible rendir acadèmicament. La Conselleria hauria d’actuar i, a més de racionalitzar el calendari escolar, hauria d’introduir en les aules mecanismes tecnològics que aportaren una temperatura més suportable. Calen per tant mesures d’urgència, de moment, però també cal que els governs prenguen mesures dràstiques que estiguen en consonància amb la ineludible lluita contra el canvi climàtic.

            Segurament no es podrà afirmar que la calor d’aquests dies siga conseqüència directa del greu problema climàtic global que estem vivint, però el que sí que pot afirmar-se és que episodis tèrmics com aquest poden repetir-se, que la temperatura mitja de la Terra, en els darrers 100 anys ha augmentat de manera perillosa en  0’74 º i que els més calorosos han sigut els darrers 20 anys amb un augment de 0’60 º.

Sí, el canvi climàtic és una realitat que els científics constaten a partir de les mesures que fan, tant en l’atmosfera com en els oceans i de les  diferències que hi observen. I també ho constaten amb la disminució de les capes de gel -fins la desaparició en zones de l’Àrtic- i del retrocés dels glaciars. Ens trobem davant d’un món més càlid, que segons l’equip internacional de científics de la Universitat d’Oxford, agreuja les catàstrofes naturals, produeix un nou règim de vents, empitjora la sequera en alguns llocs i les pluges augmenten en freqüència i intensitat en altres. Tot això té greus conseqüències per a l’agricultura i l’economia en general i per a la salut, entre altres efectes. I serà causa de migracions humanes.

El dia 23 d’aquest mes se celebra a Nova York una nova Cimera sobre el Clima on hi haurà que fer realitat el compromís de limitar en menys de 2º  -abans de l’any 2050-  l’augment de la temperatura global. I aquesta reducció només serà possible amb una reducció dràstica  de les emisions de CO2, fins arribar a 0 emissions a partir de 2050. Si no s’hi fa així, estarem abandonant la darrera oportunitat per mantenir-nos –de manera especialment greu ho patiran els nostres fills-  dins d’un espai operatiu segur per a la humanitat i per a milions d’altres espècies.

I tot açò no és alarmisme, no és ciència-ficció, és una realitat avalada per la immensa majoria d’institucions científiques i per les Nacions Unides.

Així és que en les escoles continuaran suant. Serà amb més o menys intensitat, en un  moment més o menys pròxim i de manera continuda o en seqüències diverses. Siga com siga, no és aquest el futur que mereixem, i menys encara el que mereixen els nostres descendents.