9.04.2014

ANTIPEDAGOGIA, Carme Miquel (LEVANTE-EMV, 02/09/2014)

           Demà comença el curs en  Educació Primària i s’inicia el camí d’una nova etapa escolar que, com a mesura populista, s’ha avançat uns dies respecte d’anys anteriors. Uns dies que no seran profitosos a nivell educatiu però que el govern del PP espera que sí que li ho siguen a nivell electoral.
       
I demà es el dia que també continuarà  la política de les retallades i els plantejaments antipedagògics i antieductius de la Conselleria d’Educació. D’antipedagogia i d’antieducació podriem posar-ne molts exemples, però només esmentaré algunes “ocurrències”. La primera la de l’ensenyament trilingüe que introdueix l’anglés sense recursos i sense el suficient nombre de professorat preparat, la qual cosa fa que en diverses ocasions, hàgen d’impartir aquest idioma mestres especialistes en altres matèries, dominen o no la llengua anglesa. Al mateix temps disminueix les hores lectives en valencià, la qual cosa perjudica el domini de la nostra llengua.

Una altra “ocurrència” és la determinació de les sessions de l’horari que fa que cada  classe siga de 45 minuts. Pot haver-hi barbaritat més gran? Creu la Conselleria que les criatures són màquines que les programes i ja marxen com vols? Ignoren les nostres autoritats acadèmiques que en Primària, cada canvi de sessió suposa que ha d’haver-hi uns moments d’adaptació, i una introducció motivadora? I a més, al llarg de la classe caldrà escoltar les aportacions de l’alumnat, resoldre problemes de convivència i situacions imprevistes que s’hi presenten... Quants dels 45 minuts  que hi ha previstos en els programes respectius de cada assignatura quedaran per dedicar a la matèria curricular de manera profitosa?


Però el pitjor d’aquestes “ocurrències” és que pressuposen una determinat concepte d’escola i d’educació que fa inviable l’aplicació d’una pedagogia activa i moderna. Perquè, per exemple, no donen temps a treballar per projectes, que és una mètodologia que exigeix major flexibilitat. Ni fan possible l’intercanvi d’experiències entre l’alumnat, ni el treball en equip. És un concepte d’escola que va en contra d’una convivència calmada dins de l’aula i que dificulta la realització d’activitats que ajuden al desenvolupament de la sensibilitat de manera paral·lela a les que desenvolupen el raciocini. Però tampoc no estem davant d’una escola i una educació que promoga l’esforç i la responsabilitat que tant els agrada dir als nostre. administradors. No, és una escola, la que proposen ells, que no deixa temps per a pensar ni afavoreix en l’alumne l’actitud de voler aprendre també per compte propi. És una escola que limita la creativitat i les diferents formes d’expressió personals.  I no és, la seua, l’escola que elevarà el nivell de coneixements de l’alumnat. En tot cas els ajudarà a ser un poc robots.