2.25.2006

DISSABTE, FRED I TRANQUIL

Hui no us atabalaré amb històries de iaio. Sols us remet a unes pàgines que he trobat i que, em sembla, us poden interessar. Ja m'ho direu.
La primera és un bloc i el seu títol és www.juegosdeingenio.org , ja podeu imaginar de què va. Almenys, entretingut ho és una estona.
L'altre no sé ben bé per a què serveix. Bo, millor dit, serveix per a moltes coses. La seua adreça és: www.chaocacao.es . Pots escriure en la llengua del país i/o en castellà. Si hi entreu, ja em direu què us han semblat.
I com deien els homes de cultura clàssica, sí aqueixos que escrivien en grec i llatí: Nulle die sine linia (més o menys, cite de memòria, igual hi ha alguna falta d'ortografia, Beatriz o Javier), ací teniu un poema...del gran poeta Vicent Andrés Estellés del llibre Les pedres de l'àmfora, 1974.

EPITAFIS
I
t'havies mort de gust moltíssimes vegades
després sempre tornaves a morir-te de gust
ara insensata t'has mort en caure per l'escala
II
mesquí pessigaves les engrunes de pa
pegaves puntellades a les innocents colomes
ara intentes en va defensar-te dels cucs que se't foten
III
molt estimada i fràgil criatura
que celaves tantíssim el teu dolcíssim trau
ara et faltarien mans per a tapar-te tant de forat
XX
intentes recordar un vers de salvador espriu
que et faça una distreta companyia
però t'és més difícil que canviar de postura
Fins ací, Vicent Andrés Estellés, poeta valencià nascut a Burjassot (L'Horta).
Bona vesprada i que gaudiu de les festes de CARNESTOLTES...
Àngel