2.27.2006

DIA NEGRE I TRIST, MOLT TRIST


Hui, quan he arribat a casa, cap a les 15:00 ha sonat el telèfon. I és un d'aqueixos dies en què millor no tenir telèfon. Era Rafael Francés per dir-me que Pura Benavent (de Quatretonda) acabava de morir. Sé que no la coneixeu. Era una gran dona. Una lliutadora pel seu país, la seua llengua i la seua cultura. Havíem coincidit en molts actes i reunions. En fi, descanse en pau. I com a homenatge sentit un versos-cançó de Lluís Llach.

Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca,
digueu-li que la vull
però no puc anar a estimar-la,
que encara hi ha combat.

Pura ens ha deixat. El combat seguix. Per tu...