DE TOT UN POQUET

Les i els valencians, molt més que els catalans, no tenim massa clar el significat d’aquests dos mots. Per què? Molt senzill. Seguiu llegint. La major part dels valencians, quan algun desconegut ens fa una pregunta al carrer, solem respondre en castellà. Per què ho fem? Perquè som bilingües i solem ser “respectuosos” amb les persones de parla castellana. No em digueu que no. Sempre que ho he preguntat se m’ha reconegut que aqueixa és la realitat. El que fem és, ni més ni menys, que ser “SUBMISOS”. És a dir practiquem el que s’anomena “SUBMISSIÓ LINGÜÍSTICA”. Açò passa al País Valencià, a les Illes Balears i a Catalunya. Per què no prenem consciència de la realitat lingüística que ens envolta i hi actuem? Deixem ja de ser submisos i recuperem la “DIGNITAT” lingüística. Seria una bona manera de celebrar els 300 anys de la batalla d’Almansa (25 d’abril de 2007). Tenim més d’un any per prendre’n consciència. Sols hem d’imaginar què passaria si fórem a Anglaterra, Holanda, etc. En quina lle...

Hui, quan he arribat a casa, cap a les 15:00 ha sonat el telèfon. I és un d'aqueixos dies en què millor no tenir telèfon. Era Rafael Francés per dir-me que Pura Benavent (de Quatretonda) acabava de morir. Sé que no la coneixeu. Era una gran dona. Una lliutadora pel seu país, la seua llengua i la seua cultura. Havíem coincidit en molts actes i reunions. En fi, descanse en pau. I com a homenatge sentit un versos-cançó de Lluís Llach. Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca, digueu-li que la vull però no puc anar a estimar-la, que encara hi ha combat. Pura ens ha deixat. El combat seguix. Per tu...

Com tot el món deu saber ahir hi hagué "mani" a Madrid. Vaja per davant que les víctimes de terrorisme tenen la meua solidaritat. Però és que no pot ser, senyors del PP. Quin gustet han agafat a les "manis"!!! Com no van poder fer-ne quan eren jovenets, ara volen recuperar el temps perdut. Però, facen cas: compten bé els manifestants. Si no ho fan, un dia pot resultar que hi haja més manifestants (a les seues "manis") que habitants tenim a l'estat Espanyol. Miren, com els aprecie de veritat, els vaig a facilitar una pàgina que els compta de meravella. És http://manifestometro.blogspot.com Passen i veuran el piset. I, per últim, ací he adjuntat una fotografia del futbolista del Barça ETO'O en solidaritat amb ell i amb totes i tots els que han patit algun atac de tipus racista. Res més...

Hui no us atabalaré amb històries de iaio. Sols us remet a unes pàgines que he trobat i que, em sembla, us poden interessar. Ja m'ho direu. La primera és un bloc i el seu títol és www.juegosdeingenio.org , ja podeu imaginar de què va. Almenys, entretingut ho és una estona. L'altre no sé ben bé per a què serveix. Bo, millor dit, serveix per a moltes coses. La seua adreça és: www.chaocacao.es . Pots escriure en la llengua del país i/o en castellà. Si hi entreu, ja em direu què us han semblat. I com deien els homes de cultura clàssica, sí aqueixos que escrivien en grec i llatí: Nulle die sine linia (més o menys, cite de memòria, igual hi ha alguna falta d'ortografia, Beatriz o Javier), ací teniu un poema...del gran poeta Vicent Andrés Estellés del llibre Les pedres de l'àmfora, 1974. EPITAFIS I t'havies mort de gust moltíssimes vegades després sempre tornaves a morir-te de gust ara insensata t'has mort en caure per l'escala II mesquí pessigaves les engrune...

Aquell dia tan llunyà ja jo era un jovenet de 23 anys i acabava de cursar la carrera de Filologia (especialitat HISPÀNIQUES). Esperava, en tenia moltes ganes, començar a treballar en allò que m'agradava, i encara m'agrada a pesar de tot, fer classe de llengua i literatura. Però aqueixa vesprada uns militar colpistes (com els de l'article del periodista de l'AVUI Iu Forn) entraren al Congrés de Diputats i pogueren acabar amb el que era una inicipient democràcia després de quasi 40 anys de dictadura feixista (sí, amb aqueix senyor anomenat franco -ho pose en minúscula amb tota laq intenció-). Dictadura que, com tot el món sap, i no està de més recordar-ho, fou conseqüència d'una guerra entre germans arran del que aleshores s'anomenà Alzamiento Nacional. Colp d'Estat fet contra la República legítima i elegida pels vots dels espanyols. Perquè no torne a passar mai, i els que sou joves penseu que com la democràcia res, ací teniu dos articles del diari Avui en què...

Avui no us marejaré amb cap reflexió “política” o d’un altre tipus. Us transcriuré algun poema de Miquel Martí i Pol, un gran poeta i millor home. Les poesies són del llibre Estimada Marta. II Set primaveras sense flors ni ocells. Així també pot escriure’s la història. No desertar el silenci deu ser l’única Manera d’assumir-lo i enriquir-lo. I ara no hi ha desordre ni sorpresas, Els mots fluyesen lentament i clara I el bosc és dens i acollidor com sempre. Alçant els punys pots percudir la lluna. DEBADES PLOU EN ALGUN LLOC REMOT. Tot és suau, i aquests instants que passo Configurant records que no he viscut Són uns instants d’intimitat extrema Densament plens de tot allò que vull ; Moments de vida il.limitada i clara. Dabades plou. També debades xisclen Els falciots ran de finestra, i s’omple Molt lentament el càntir de la tarda.

Arran de la mala (al meu entendre) gestió del govern del PP al País Valencià vull deixar per escrit algunes reflexions. Les valencianes i els valencians estem hipotecats. Sí, no pensen que em referesc a les hipoteques de la casa, la segona residència, el cotxe de cada un de nosaltres. No, ni molt menys. Cada u sap on es penja el cresol a sa casa. Em referesc a la hipoteca que tindrà el govern que isca de les urnes el mes de maig de 2007. Com qui diu, d’ací quatre dies. Dels 16.164 milions d’euros que deu l’actual govern, en deixarà uns 13.599 per al govern del 2007. Alguns d’aquests diners vencen després de l’any 2020. Un futur negre, molt negre. Sols pensem un moment en CIEGSA, La Ciutat de les Arts i les Ciències, IVEX o l’Agència Valenciana de Turisme. I davant d’aquesta realitat què fa el President Camps de golf , atrapat en el dèficit que li ha deixat el seu amic Zaplana? No res, o millor dit, sí, empitjorar-ho tot. I deixar-nos a moltes valencianes i molts valencians sense veu a ...

No podem permetre que els polítics facen i diguen segons ocupen el govern o l’oposició. I d’açò, malauradament, en sabem prou al País Valencià. Eduardo Zaplana, des de Cartagena passant per Benidorm ha recalat a Madrid, i que no torne més al País Valencià. Com deveu recordar va rebre essent President de la Generalitat en Manuel Marulanda Vélez, cap de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC). Podeu veure la foto a internet http://idd00s2i.eresmas.net/Diccionario-FARC.HTM . Com s’atreveix ara a dir el que diu del govern espanyol i del nostre president. Molt valenta, Doña Teresa Fernández de la Vega, diga-li el que cal. Una més del tal Saplana: Pot de Plom, companyia de teatre d’Alcoi, representa a Alacant l’obra L’estrany viatge. Al cartell anunciador hi ha una caricatura molt semblant a Zaplana. És “El Malo”, un personatge més de l’obra. Doncs bé, Teatres de la Generalitat Valenciana l’ha censurat. I el director, autor i actor de l’obra, Xavi Castillo, ha afirmat: “Ara va...

Avui, com acabe d’avisar, emetré algun comentari solt sobre la realitat que ens envolta a tots nosaltres. Quina llengua parla el President de la Generalitat? En la initimitat no ho sé però en públic queda molt clar: castellà. Per què ho fa? Perquè és un estranger resident al nostre País Valencià (per cert, denominació que es troba al preàmbul de l’Estatut i que faré servir sempre, vulga o no vulga el PP –palaus i pisets-. El Sr. Ansar seguéis viatjant i escampant allà on va les seues “rares” teories sobre l’estat Espanyol. Li van fer una entrevista a Portugal i, com no podia ser d’altra manera, tornà a repetir la cançoneta: Espany té risc de desintegració amb l’Estatut de Catalunya. I, per si no fóra prou barbaritataquesta afirmació, afig “En la millor de les hipótesis pasarem a tenir menys Espanya, en la pitjor correm els risc de desintegració del país, per primera vegada en molt de temps”. Sense paraules. Sembla la cançó de l’enfadós. Sr. Ansar deixe de molestar ja. Ens vam alliberar...

Primer que res haig de dir que no he desaparegut. He hagut de resoldre un xicotet problema familiar (intervenció quirúrgica d'un familiar molt arrimat) i, consegüentment, no he estat pel blog o bloc (com preferiu). Aquest fet de la intervenció quirúrgica m'ha fet viure (millor, veure) el dolor humà: malalts que són intervinguts, malats que tenen problemes de salut i, per si fóra poc, se'ls complica més encara la situació ambulatòria en què es troben, etc. Tot açò sé que a la joventut (em pense jo però admet poder estar equivocat) els diu molt poc. Quan es tenen 16, 17, 18 o 20 anys, si no es té o s'ha viscut una situació de malaltia greu pròxima, no es pensa en el dolor humà, en els hospitals, en els quiròfans, etc. Bo, sols volia fer-me ressò del fet que el dolor més prompte o més tard ens ha d'arribar a totes i tots. En el moment en què el trobem pròxim o inclús el sentim en la pròpia pell deu ser quan serem conscients de la feblesa de l'ésser humà i aleshores...

Vull dir-vos avui que, si no hi ha cap entrebanc, no aniré a classe fins divendres per tal que el grup 1r B puga realitzar l'examen previst. Els últims fets esdevinguts als països de religió musulmana ens haurien de preocupar perquè comencem cremant banderes i ambaixades buides (per sort, clar!) i podem acabar cremant persones. Mentre el raonament no siga el centre de la nostra conducta com a éssers vius malament anem. Caldrà recordar que Bin Laden fou molt amic dels governants dels EEUU? Caldrà recordar que, quan ja no els va interessar, l'abandonaren? Caldrà recordar per què tingueren lloc els fets de l'11-S? Per aconseguir un món en pau, cal molta pau, molta reflexió, molt respecte, etc. I d'això, no n'anem sobrats. Què voleu que us diga? Temps al temps. Àngel

Consultant www.elplural.com he llegit aquesta notícia. Vos la pose perquè així podreu veure que hi ha una Església diferent a la del cardenal Rouco Varela, a l'Opus Dei, a la de Legionarios de Cristo Rey (Sra. Ana Botella), etc "La jerarquía eclesiástica catalana no ha permanecido estática ante la actitud de algunos de los programas de la COPE. El último en pronunciarse sobre el tema ha sido el arzobispo de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, que aseguró sentirse "ofendido" por la emisora. Pese a estas declaraciones, el arzobispado de la Ciudad Condal, carece de acciones en la COPE y tiene su propia emisora: Ràdio Estel. "Una nueva forma de hacer radio que la acredita como una emisora tranquila y de calidad que favorece la reflexión,la tolerancia y la solidaridad", añaden en su web. "La COPE no ayuda a nuestro ministerio, no ayuda al papel de los cristianos en la sociedad". Con estas palabras, Lluís Martínez Sistach, arzobispo de Barcelona mostrab...

A tota la Cristiandat se celebra el 3 de febrer sant Blai. A Potries hi ha festa grossa. Sant Blai va ser un bisbe que ha passat com a protector de la gola de les persones. Volia recordar-lo perquè, als que ens dediquem a aquesta feina d'ensenyar, molts dies acabem amb les goles fetes pols. I el mateix dia l'Església també celebra la festivitat de Sant Òscar. Aprofite per felicitar a tots els Òscar coneguts. Bo, ja veig que això de divendres de passió no ho heu entés (bo, millor dit, Carlos te n'has anat per les rames... com sols fer). Sí que parlava de la feixugor de la nostra feina, però el títol feia referència a l'ús que en fa l'Església d'aqueixa expressió. Ara resulta que vaig a saber més que vosaltres que us partiu el pit per defensar la religió a l'escola i tantes coses més. El cap de setmana tranquil.let. I una altra qüestió que us propose... quin dia i a on ha eixit alguna cosa relacionada amb la neu i jo mateix? Qui m'ho sàpia dir... és que ...

Amb poques paraules és suficient. Les persones que no heu tingut formació religiosa (o l'heu tinguda des de fa uns anys cap ací) açò de divendres de passió us deu sonar a no sé què. Bo, no ho explicaré, i si algú m'ho sap dir li posaré un positiu. Després d'una setmana prou pesadeta, hem arribat a divendres per descansar i gaudir d'un cap de setmana ben merescut. Ja sé que el que la societat pensa dels ensenyants és que tenim massa vacances, cobrem massa i no fem res. Sols dir-vos que aquells que així ho pensen encara arriben a temps a cursar una carrera de cinc cursos (ara diuen que seran reduïdes a tres i un darrer curs de projecte), estudiar unes oposicions (que no essent un sistema massa bo, almenys, és el menys contaminat de tots -igual que s'afirma de la democràcia-) i aprovar-les. Una vegada aprovades, passar-te uns cursos per diversos centres d'ensenyament lluny de casa i, a poc a poquet, acostar-te al teu poble, ciutat o cap i casal. I si després d...

Sols vull dir que, arran de les espectatives creades per Joan Ignasi (za)PLA(na), secretari general del PSPV-PSOE (per favor, deixeu d'usar el nom del país al vostre nom de partit!!!!), estic fins als ... d'aquests polítics que ens han tocat en sort. Quin país farem amb aquests coves! Ara, també és de veres que la família no la elegim, però els diputats sí. Pensem, valencianes i valencians, d'una vegada ja!!!!! I no vull creure que el meu País siga un problema com els que tenia Franco (a mi m'ho han explicat del dictador), que no tenia mai feina perquè a la taula del seu despatx tenia dues carpetes i, quan li arribava un problema, sempre l'hi ficava. Us ho dic: UNA: AQUEST PROBLEMA NO TÉ SOLUCIÓ DOS: AQUEST PROBLEMA EL SOLUCIONA EL TEMPS Bona nit, cresol...

El títol que encapçala l’escrit d’avui m’ha estat suggerit quan pensava en el darrer informe que ha emés el Consell Valencià de Cultura. Aquest informe fou aprovat al voltant del pasta 23 de desembre. I la sorpresa ha estat que el CVC mateix afirma que la Televisió Valenciana (Canal 9) ha construït una imatge de divisió i enfrontament entre els valencians. Per tant ja no ens calen els catalans, ni l’aigua, ni la llengua, ni la crispació del govern de la Generalitat perquè les valencianes i els valencians estiguem dividits. La TVV mateixa ja se n’ocupa. Us citaré textualment algun paràgraf de l’informe. Són “cosetes” molt sucoses. A veure si el conseller González Pons obri els ulls d’una vegada i deixa de molestar amb les seues aparicions sempre que, al seu criteri, hi haja algun fet que li provoque malestar. “ No sembla que s’haja construït en aquests anys una imatge de poble amb les peculiaritats i trets culturals i humans més definitoris dels valencians i sí, tanmateix, una imatge de...