DE TOT UN POQUET

1. La Biblia, tan l’Antic com el Nou Testament, reflexa la condició humana. Homes i dones, persones i pobles, viuen i moren en els textos bíblics. Sofreixen, riuen, estimen, pequen, enganyen, somnien, moren i esperen en Déu. “ Per les seves pàgines s’hi passeja sense dissimulació tota la complexitat i el dramatisme de la història humana” , escriu el biblista Agustí Borrell. Des d’aquesta perspectiva, una sèrie de personatges fan pensar dramàticament en Jordi Pujol. 2. ¿És Pujol com  Judes,  el dels trenta maleïts denaris, doncs molta gent es sent traïda per la manera com l’ex president ha gestionat les finances familiars? 3. ¿És Pujol, que ha negat la realitat, com  Pere  que acovardit va negar  públicament tres vegades a Jesús? 4. ¿És Pujol com el  fill pròdig  que malgasta lluny de casa els diners del seu pare però molt després torna un dia a casa i li demana perdó?. 5. ¿Es  Pujol com el  bandoler penjat en creu  que r...

1.  “Aquest homenatge a l’abat Escarré, en el context actual, no ens ha de limitar a recordar el passat, sinó empènyer a continuar treballant pel respecte als drets de les persones i dels pobles. I, per tant, a continuar treballant pels drets del nostre país”.  Són paraules de Josep M. Soler, abat de Montserrat, en el Palau de la Generalitat. 2. L’abat Soler ho deia el passat 20 de novembre en una sessió que formava part de la commemoració del 50è aniversari de les declaracions de l’abat Aureli M. Escarré a “Le Monde”. ¿Per què recordar-ho ara? Perquè una delegació de la comissió organitzadora ha estat rebuda per l’abat Soler a Montserrat. Aquesta delegació ha agraït a l’abat i a la comunitat benedictina el suport logístic i espiritual donat a la celebració d’aquest 50è aniversari amb una sèrie d’exposicions i activitats arreu de Catalunya fins el darrer dia d’aquest any. També l’abat Soler ha donat les gràcies als organitzadors per la tasca realitzada i pel plantejament ...

CIMERA.  Són dignes d’esment els admirables esforços de la tercera via per generar expectatives sobre la  cimera entre Artur Mas i Mariano Rajoy. La medalla d’or, en qualsevol cas, és per al diari  El País , amb el següent titular: “ Rajoy acepta negociar la financiación de Cataluña  ”. És una visió de les coses que se situa en el punt intermedi entre la ignorància i la imperícia. Ignorància, perquè alguns encara es pensen que la qüestió catalana es resumeix en unes quantes factures impagades, i que l’únic que ha de fer el govern espanyol, després de fer-se pregar molt, és esperar  que vengan a por alpiste , com deia Alfonso Guerra. I imperícia, perquè amb titulars com aquests no es pot temperar l’opinió pública catalana i encara menys l’espanyola; més aviat al contrari. La prova és que a Catalunya ningú s’ha molestat ni tan sols a respondre, mentre que a Espanya la iniciativa l’ha pres aquest fantasmagòric grup d’intel·lectuals  libres e iguales ...

Diumenge 13 de juliol es complia el primer aniversari de l’inici del ministeri episcopal a Tortosa de don Enrique Benavent. Amb motiu de tal efemèrides la cadena ser de Tortosa va voler fer una entrevista al Prelat tortosí. Entre altre coses don Enrique comentava que coneix a tots els sacerdots diocesans; que pràcticament ha pogut parlar ja amb tots amb conversa personal i tranquil·la; que ja ha visitat gairebé totes les parròquies de la diòcesi; i que es sent molt a gust entre els sacerdots i els fidels que com a pastor diocesà té encomanats. Ressaltà que veu moltes realitats vives que donen esperança i té un bon grup de sacerdots joves que treballen bé i amb il·lusió. A l’hora de mirar els reptes el sr. Bisbe va parlar de la pastoral amb joves, de la pastoral vocacional, de l’activitat de Càritas diocesana, de la cura als catequistes, de la pastoral laïcal i de les trobades i convivències que es fan amb infants, adolescents i joves. Mons. Enrique Benavent va agrair l’ajuda de ...

Aquest 23 de juliol fa 34 anys que va morir Alfons Carles Comín (Saragossa 1932 / Barcelona 1980). Cristianisme i comunisme són determinants en la seva vida i acció. La vídua, els fills i els amics mantenen fidelitat a la seva aportació gràcies a la Fundació Alfons Comín. Fidelitat viva, compromesa, creadora. ¡Qui sap en quines sigles estaria avui el cristià Comín! La Fundació té l’encert de deixar constància en el seu portal ( www.fdacomin.org ) el seu poema “Preferencias”. Una sèrie de “nos” s’alternen amb una sèrie de “sís”. Un gran “si” que defineix la fe i el compromís profunds d’Alfons Comín. Més enllà d’oportunismes i conjuntures. Preferencias No el poder, sino la humildad. No la diversión, sino la conversión. No el camino fácil, sino la vía estrecha. No la tristeza, sino la alegría. No la burla, sino el humor. No el moralismo, sino la moral. No la violencia, sino la mansedumbre. No el cuerpo o el espíritu, sino el cuerpo y el espíritu. No la voluntad o la g...

Mor el monjo Francesc Xavier Altés, liturgista i divulgador del patrimoni montserratí Dll, 21/07/2014 ( Abadia de Montserrat ) Dissabte va morir al Monestir de Montserrat el pare Francesc Xavier Altés i Aguiló . Tenia 66 anys i en feia 44 que era monjo. “Es va posar en mans de Déu amb tota confiança sense refusar la mort que, amb un temps relativament breu, de mesos o d’alguns anys, li podia sobrevenir. I amb aquest esperit ha viscut els darrers temps, sense deixar, però, de lluitar per si es podia restablir”, ha dit el pare abat  Josep M. Soler  en l’homilia de la missa exequial del pare Xavier, que s’ha celebrat aquest dilluns a la Basílica de Santa Maria de Montserrat. “Aquesta actitud per afrontar la malaltia era possible per gràcia de Déu i per tot un treball, de vegades ardu, que el pare Xavier, nodrit per la Paraula de Déu i per la litúrgia de l’Església, anava fent per modelar el seu temperament; la seva actitud va estar marcada, sobretot en aquests...

1.  ”Per què no vaig a missa”  és un llibret d’entrevistes a gent que no va a missa regularment els diumenges. L’autor es Josep Gil i Ribas (Reus, 1928). Mossèn Gil és un dels teòlegs catalans contemporanis més destacats. De la seva obra destaca la  “Història del Pensament cristià”  en deu volums. 2. Aquest post es fruit de la lectura sempre recomanable de la secció  “Vuit i Nous”  de Manuel Cuyàs a  “El Punt Avui” . El darrer paràgraf del seu article “ Misses ” diu: “El Divendres Sant passat vaig anar a seguir l'ofici del dia, que per mi és el millor de tot l'any. Tres capellans llegeixen l'Evangeli de Joan. Un fa de narrador; l'altre, de Jesucrist, i el tercer dóna veu als secundaris. Quan era petit, aquesta celebració de tarda omplia. Aquell dia érem quatre, posem vint, en la nau immensa, i els capellans, indubtablement afectats, van fer una interpretació mediocre, desganada i gairebé inaudible. O potser és a l'inrevés: la gent no s'hi va senti...

            No podem oblidar que la condició sexual que no s’ajusta a les normes de l’heterosexualitat, durant molts anys ha sigut negada i perseguida. Les persones homosexuals han patit la privació dels drets més elementals com és el de la llibertat d’estimar i relacionar-se amb les persones que vulguen i com vulguen. I aquesta privació, amb crueltat afegida, encara perviu en alguns llocs d’aquest planeta.             Al nostre país, s’han fet passes importants en el reconeixement dels drets de les persones homosexuals, bisexuals i transexuals i el grau d’acceptació social sembla ser alt. Però encara hi ha entrebancs. Per això, encara cal fer visibles unes opcions sexuals que no estan normalitzades del tot, ja que qualsevol aspecte de la vida, no es normalitza si no es visibilitza, si no es fa públic, de manera positiva, la seua realitat i el seu abast . En aquest sentit, ...

La quarta edició del  Festival Internacional Orgue de Montserrat. Abat Cassià M. Just,  in memoriam , que tindrà lloc  els dissabtes 5 i 19 de juliol, 9 d’agost i 6 de setembre a la Basílica de Santa Maria de Montserrat  es presenta enguany sota l’epígraf  Sinèrgies . En aquesta ocasió, l’orgue ens  endinsa en el món sonor de la cultura musical multisecular. La música, dins i fora de la litúrgia, junt amb els cants de lloança a Santa Maria, sumen forces i voluntats de milers de persones que visiten aquest Santuari. Espiritualitat i cultura són cridats a fonamentar la base d’una entesa entre nacions i diversitats. El Festival, en la seva continuïtat, vol ser-ne un element constructor, sempre dins la dinàmica cultural del nostre poble. Moltes gràcies. Cordialment, Òscar Bardají Director del Departament de Premsa i Comunicació de Montserrat Director de Montserrat Ràdio (100,6FM /  www.montserratcomunicacio. cat ) 93 877 77 75 / 606 942 9...

1. El papa Francesc ha recordat als Reis d’Espanya en la seva trobada al Vaticà –entre altres qüestions socials, eclesials i d’existència cristiana- els drets dels pobles. Ho ha fet al lliurar a Felip i Leticia un exemplar de l’exhortació apostòlica  Evangelii gaudium (La joia de l’Evangeli).  Lliurar als Reis aquest document de 288 punts, que és el programa del seu pontificat, és un gest intencionat, i no merament protocol·lari, per part d’un home transparent i directe com Jorge Bergoglio. Això és molt interessant des de la perspectiva dels ciutadans, catòlics o no, que viuen a una Catalunya en procés sobiranista democràtic i pacífic. 2. Francesc parla de la cultura específica de cada poble. “Aquest poble de Déu s’encarna en els pobles de la terra, cada un dels quals té la seva cultura pròpia (...) Cada poble, en el seu esdevenir històric, desenvolupa la seva pròpia cultura amb legítima autonomia” (115). 3. Francesc reconeix el caràcter de subjecte col·lectiu de cada...

Text de l'Evangeli ( Mt  19,27-29):  En aquell temps, Pere digué a Jesús:«Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t'hem seguit. Què rebrem, doncs?». Jesús els digué: «Us ho asseguro: quan neixi el món nou i el Fill de l'home s'assegui en el seu tron gloriós, també vosaltres, els qui m'heu seguit, us asseureu en dotze trons i jutjareu les dotze tribus d'Israel. I tothom qui pel meu nom hagi deixat cases, germans, germanes, pare, mare, fills o camps, en rebrà cent vegades més i posseirà la vida eterna». Comentari:  P. Abat Dom Josep ALEGRE Abat de Santa Mª de Poblet (Tarragona) Nosaltres ho hem deixat tot i t'hem seguit. Què rebrem, doncs? Avui, en la festa de sant Benet, la litúrgia de la Paraula ens transmet, amb mots de Jesucrist, l'esperança que ens ha d'inundar quan ho deixem tot per restar amb Ell. «Hi hagué un baró de vida venerable, beneït per gràcia i de nom Benet, dotat des d'infant d'un seny d'ancià. Efectivament, anticipant-...

"Es inadmisible, inmoral y un despropósito para los valencianos que Compromís haya mantenido encuentros con una organización cercana a ETA". De este modo se ha expresado el vicesecretario general del PP de la Comunidad Valenicana, César Sánchez, quien ha instado a la coalición a que dé explicaciones de su reunión con Herrira, "red vinculada a los presos de ETA, tal y como ha reconocido en Twitter su ex dirigente Sergio Labayen". Sánchez afirma que los valencianos "merecen una explicación de la finalidad con la que se produjo este encuentro", asegurando que "dudo que los temas que se expusiesen allí fueran cómo solucionar el problema del paro o la financiación justa para los valencianos". El dirigente 'popular' ha señalado que “no es la primera vez que el partido tiene contactos con formaciones próximas al entorno terrorista e independentista. En abril, gracias también a Twitter, conocimos que Compromís se reunió con el grupo ind...

Amics i amgues, Vos fem arribar el  manifest en suport de Mónica Oltra , per si voleu signar-lo. Per a fer-ho, només cal que entreu en esta web i empleneu el formulari: www.manifestmonicaoltra.info Després d’haver-se consumat la sanció a la diputada autonómica Mónica Oltra manifestem la nostra perplexitat i el nostre clar rebuig a aquest fet. Amb independència dels motius jurídics que, almenys, pareixen discutibles, la situació del País Valencià, l’evolució en els últims anys i la necessitat de recuperar la credibilitat de les institucions, la sanció és negativa des de qualsevol punt de vista, tensiona la societat i posa de relleu l’abús de poder que ha sigut la constant del PP, majoritari en els darrers lustres. L’arbitrarietat de la decisió se torna més evident perquè contrasta amb la insuportable situació d’un òrgan parlamentari degradat pel PP, per l’absentisme dels seus dirigents i poblat durant anys per parlamentàries i parlamentaris imputats i sotmesos a gravíssimes so...

1. El Govern espanyol pressiona a la Santa Seu per influir en el nomenament del nou bisbe de Barcelona. L’objectiu es que sigui nomenat un clergue servil, o al menys afí, al seu projecte polític. No importa gens que sigui un bisbe que respongui a les necessitats i exigències de l’Església a Barcelona i Catalunya. 2. Mariano Rajoy realitza aquestes pressions a través de l’ambaixada espanyola a la Santa Seu i d’alguns ministres, com Jorge Fernández Díaz, exponent públic del catolicisme espanyol més conservador. Aquesta estratègia governamental compta amb la complicitat del nunci del Papa a Madrid i dels cardenals Antonio Maria Rouco y Antonio Cañizares.  3. Rajoy, Fernández Diaz i companyia segueixen la línia establerta per José Maria Aznar quan era president. Aquest confessa en les seves memòries, “El compromiso del poder”, les gestions realitzades pel seu Govern davant el Vaticà per incidir en el nomenament del successor del llavors cardenal arquebisbe Ricard Maria Carles....